El bloc del Santi Cayuela

Notes del 2011 i desitjos pel 2012

2012-01-04T22:25:00.002+01:00

Us adjunto dos enllaços de l'entrevista d'avui a Cerdanyola Ràdio de balanç del darrer Ple i del 2011 i dels nostres "desitjos" pel 2012 a nivell de política local
http://www.cerdanyola.info/web/menu_principal/inici/noticies/2011/2012/01/04/valoracio_ple_desembre_cayuela
http://www.cerdanyola.info/web/menu_principal/inici/noticies/2011/2012/01/04/manca_lideratge_impedeix_pacte_de_govern

La dinamització econòmica: assignatura pendent del govern actual

2011-12-19T21:24:00.002+01:00

Cerdanyola disposa d’un extens teixit associatiu que, sens dubte, es un
dels majors i millors patrimonis del municipi. Recollir les propostes que
emanen de les entitats ciutadanes, que treballen dia a dia per millorar la
nostra ciutat, ha de ser una de les màximes prioritats d’un bon govern
municipal.
Si aquestes propostes, tenen com a valor afegit la creació d’oportunitats
de dinamització econòmica que generi ocupació o millori la qualitat de la ja
existent, aleshores esdevé un acte d’irresponsabilitat fer-ne oïdes sordes des
del govern.
Aquest fet que qualsevol persona pensaria que no es normal que succeeixi,
malauradament s’està produint en els darrers mesos, especialment des del mes de
juliol quan es va instaurar l’actual govern municipal.
Efectivament, la nostra ciutat, entre d’altres, disposa de diverses
associacions entorn el comerç, la hostaleria i el treball autònom que es
caracteritzen per a generar plantejaments pro positius que s’haurien de rebre,
per part de l’equip de govern, com invitacions al diàleg amb un objectiu comú:
avançar en el desenvolupament econòmic però també social del municipi.
Es per això que des de fa molts anys, com no pot ser d’una altra forma, hi
ha hagut una interacció, amb més o menys encert depenent del cas, però amb un
element habitual, la predisposició del govern de la ciutat al diàleg i a cercar
consensos per l’ interès general.
El nostre grup municipal, com a força política amb experiència i voluntat
de govern, té molt clar que cal emprar tot el temps i esforços que calguin i
més per garantir que avancem cada dia en la generació d’activitats que
dinamitzin econòmica i socialment el municipi i, que la millor manera de fer-ho
es promoure-les i executar-les conjuntament amb el teixit associatiu que
treballa en aquest àmbit i que ho fa amb l’objectiu bàsic de millorar la nostra
ciutat.
Si el govern actual vol avançar en aquesta línia ens trobarà al seu costat,
sinó no ens cansarem d’intentar redreçar-los cap aquest camí que, modestament,
creiem que es l’únic adequat per millorar la qualitat de vida de les persones
de Cerdanyola.

El nostre posicionament es prou clar

2011-11-10T19:11:00.001+01:00

http://www.cerdanyola.info/web/menu_principal/inici/noticies/2011/11/10/santi_cayuela_valoracio_ple.html

El Govern no pot demanar tot l'esforç a la ciutadania

2011-11-07T15:18:00.001+01:00

Amb l’augment del 7,7% d’IBI enguany, el 2012 cal congelar-lo, introduir la tarificació social i reduir despeses desproporcionades. Les formes de funcionament del govern impossibiliten la fluïdesa en les negociacions, imprescindibles amb un govern en minoria.
Donada l’actual situació econòmica que pateixen moltes de les famílies de Cerdanyola i després del desproporcionat augment de l’IBI d’enguany (+7,7%), ara només es pot posar sobre la taula la congelació de l’impost per a l’any 2012. Aquest és el nostre posicionament, coherent amb els interessos de la ciutadania i amb el projecte que vam presentar de cara a les eleccions municipals.

Malgrat la delicada situació econòmica de l’Ajuntament, no s’ha de demanar tot l’esforç a la ciutadania. I encara menys sense posar sobre la taula la reducció d’algunes despeses desproporcionades: és el cas del contracte de neteja. Proposem la renegociació del contracte de neteja, que té un cost de 7 milions d’euros anuals, amb un increment de gairebé un milió respecte el 2010, increment excessiu en relació al servei que ofereix. La reducció a la meitat d’aquest sobrecost del contracte equivaldria aproximadament al 3% d’increment de l’IBI que proposa el govern. És una quantitat molt significativa per a les famílies i els comerços, especialment si es troben en una situació econòmica delicada. D’altra banda, volem destacar que són molts els municipis de l’àrea metropolitana que estan renegociant aquest contracte.

Paral·lelament , insistim en proposar:
· La tarificació social per a l’any 2012 en tots els serveis públics (educatius, culturals, esportius, de lleure,…)
· La subvenció d’un 50% de l’IBI a les famílies amb tots els seus membres en situació d’atur.
· La subvenció íntegra de les plusvàlues per a aquelles famílies que tinguin la seva vivenda habitual en situació de desnonament, sempre en funció del nivell de renda i patrimoni.
· I que la taxa de residus s’apliqui com a màxim amb els imports actuals, es a dir de 56€ a cada família, no entre 60€ i 120€ com pretenia el govern.

Per últim, volem fer palès, una vegada més –i ja en són moltes- el nostre malestar amb les formes de funcionament d’aquest govern: ICV-EUiA vam presentar les nostres propostes per a les ordenances fiscals del 2012 fa més de dues setmanes. No obstant això, les darreres propostes per part del govern –tardanes i poc coherents amb els interessos ciutadans- no ens van arribar fins a poques hores abans de la celebració del Ple Municipal. Això impossibilita la fluïdesa en les negociacions, imprescindible amb un govern en minoria.

Grup Municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
Cerdanyola del Vallès, a 7 de novembre de 2011

Aquesta és la veritat

2011-09-30T10:18:00.003+02:00

http://mesiniciativa.blogspot.com/2011/09/normal-0-21-false-false-false.html

Mocions per defensar els drets de la ciutadania

2011-09-23T17:49:00.001+02:00

http://mesiniciativa.blogspot.com/2011/09/mocions-dactualitat.html

2011-09-13T20:30:00.002+02:00

http://mesiniciativa.blogspot.com/2011/09/manifest-dicv-euia-per-lonze-de.html

Troba les diferències

2011-05-09T00:08:00.012+02:00

Hi ha un conegut “passatemps” per a totes les edats, conegut com a “troba les diferències” (normalment, set o deu). Es tracta d’un senzill joc visual sobre dues imatges que, teòricament, haurien de ser iguals (o, com a mínim semblants) però que tenen sensibles diferències.
Us adjunto aquestes dues fotografies de les “paradetes” d’avui a la Plaça Abat Oliba; una d’ICV-EUiA (la primera) i l’altre de CiU (la segona).

Crec que es un passatemps de “nivell senzill” trobar-hi alguna diferència substancial, no creieu?
Ens podem preguntar el perquè de tot plegat.
Pot ser perquè el candidat de CiU no genera bones vibracions i el d’ICV-EUiA sí? Podria ser...
Pot ser perquè el candidat de CiU ha anat prometent “de tot a tothom” i a l’hora de la veritat ha incomplert moltes d’aquestes promeses? Podria ser...
Pot ser perquè el candidat de CiU s’havia passat força temps dient “als socialistes ni aigua i els hi va acabar regalant l’alcaldia? També podria ser...
Pot ser perquè el procés d’elecció del cap de llista i de la candidatura ha estat notablement diferent entre i una altre formació? Podria ser...
Pot ser perquè un candidat de CiU que va en un lloc destacat de la seva llista va fer unes manifestacions clarament segregacionistes, cosa que no farà mai ICV-EUiA perquè respecta la pluralitat? Podria ser...
Pot ser perquè CiU ha aprovat (conjuntament amb el PSC) una pujada de l’IBI del 7,7% per aquest any i l’han amagada fins després de les eleccions, pensant que la ciutadania no se’n adonaria? Podria ser...

Com a mínim puc trobar sis “motius” que poden argumentar les diferències entre una i altre fotografies... segur que vosaltres en trobeu d’altres.

Plantejaments clarament diferents

2011-03-25T11:09:00.003+01:00

Avui es celebra la "cimera" catalana encaminada, teòricament, a consensuar mesures per afrontar la crisi.
El punt de partida que planteja el president Mas es l'informe de CAREC (Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement), document que fa un plantejament que no facilita gaire el consens pel seu biaix conservador i "antisocial".
A tall d'exemple, defensa el copagament (encara que sigui d'un manera un pel ambigua), proposa un contracte únic encaminat a reduir els costos d'acomiadament, defensa l'energia nuclear sense fer cap proposta en energies renovables, insisteix en la política de "xecs" absolutament inequitativa, no aposta pel transport públic col·lectiu, ni menciona la possible "sortida" als estocs immobiliaris en mans d'entitats financeres.
ICV-EUiA vàrem fer arribar al president un decàleg de mesures encaminades a cercar aquest consens, posant l'èmfasi en la creació d'ocupació, la formació, la garantia de provisió de serveis públics suficients i de qualitat, incentivant aquells sectors productius amb capacitat real de crear ocupació de qualitat i l'impuls d'una veritable banca pública (mitjançant l'ICF) que permeti a pime´s i autònoms/es l'accés al crèdit que ara tenen gairebé vetat.
La Fundació Nous Horitzons celebra demà dissabte una jornada de debat molt interessant per cercar propostes de sortida de la crisi que aprofundeixin en l'equitat i la justícia social.
Us convido a participar-hi.
http://noushoritzons.cat/agenda/events/10056

Article publicat al Diari de Sabadell

2011-03-25T10:32:00.002+01:00

http://www.diaridesabadell.com/2011/03/24/per-a-qui-governa-ciu/

Per a qui governa CiU?

2011-03-16T20:12:00.002+01:00

Aquesta es la pregunta que ens hauríem de fer totes i tots.
Des que CiU governa a la Generalitat (i tan sols fa uns 80 dies) només que rebem notícies que demostren que la prioritat del govern convergent d’Artur Mas es afavorir a uns pocs (els que més tenen) en perjudici de la immensa majoria i, sobretot, dels qui menys tenen i, per tant, més directament pateixen la crisi.
Primer ens van posar sobre la taula un seguit de retallades lineals que, com a tals, son del tot injustes, doncs tenen major incidència en els serveis públics bàsics, com la sanitat o l’educació públiques potenciant, com sempre ha fet CiU, les mútues privades o les escoles privades d’elit.
Tanmateix, CiU es desdiu del que Artur Mas va manifestar en el debat de la seva investidura com a President, respecte de la proposta d’ ICV – EuiA de demanar al Congrés la modificació de la regulació hipotecària incorporant la dació en pagament amb lliurament de l'habitatge hipotecat i cancel•lació de la part pendent del deute. Mentre Artur Mas deia que estava disposat a discutir la proposta d'ICV-EUiA, CiU al Congrés votava precisament en la direcció contrària i al Parlament presentaven una esmena per tombar la proposta.
Finalment, tot insistint que es tracta d’un compromís electoral encara pendent, ens anuncien que eliminaran l’impost de successions tot just abans de les eleccions municipals (fer-ho just en aquestes dates es una mesura molt electoralista, no?), quan està demostrat que tan sols afecta (el paga) un 5% de la població, la que hereta una patrimoni molt significatiu, tot renunciant a una recaptació aproximada d’uns 350 M€ anuals just ara que fan més falta que mai (com ells mateixos manifesten quan diuen que no hi ha diners a la “caixa” de la Generalitat) i, amb els quals es poden oferir força serveis públics essencials.
Aquesta es la veritable cara de CiU: governar per a uns pocs (els que més tenen) en detriment de la majoria.
Cal preguntar-nos si també es la política que volen per a Cerdanyola, després de veure la foto del candidat local de CiU amb Artur Mas d’aquest dies als mitjans locals.

Una mica tard… no?

2011-02-09T23:40:00.001+01:00

He llegit als mitjans que el portaveu i cap de llista de CiU, vol proposar a candidats i candidates a les properes eleccions municipals un protocol d’actuació per fer una campanya electoral neta i respectuosa.

La proposta, a priori, sembla interessant però per a ser creïble, hauria d’anar acompanyada d’una actitud coherent, al respecte, per part de qui la fa, no creieu?

En aquest sentit, ens podem preguntar on era aquest candidat quan el primer secretari del partit del qual es soci govern, va titllar l’anterior alcalde de “arma de destrucció massiva per a Cerdanyola”, o quan l’actual portaveu socialista (soci de govern) em va qualificar de “trilero” en un Ple municipal, -per citar dues ocasions en que hi ha hagut desqualificacions importants cap a membres d’ICV-EUiA- i, el ara portaveu i candidat de CiU, va optar pel silenci, imagino que en una actitud de “ja m’està bé, mentre no es fiquin amb mi...”.

“Casualitats de la vida” fan que ara, pocs dies després de que el portaveu del grup popular, amb tota legitimitat, llancés crítiques al govern del 2009 que afectaven també a CiU i a ell mateix, ens posi sobre la taula aquesta proposta de “bones pràctiques de campanya”.

Insisteixo, la proposta crec que pot ser bona si qui la fa, en una actitud coherent al respecte, demana als seus socis de govern, que rectifiquin de tot aquest seguit de desqualificacions amb que ens han “obsequiat” aquests darrers mesos. Com que dubto que ho facin, l’hi proposo al candidat de CiU que ho faci ell, en el seu nom... si ho fes (també ho dubto) aleshores, crec que hauríem d’acollir la seva proposta com a sincera, sinó no.

Tant us preocupa que la ciutadania sàpiga la veritat?

2011-01-23T12:57:00.004+01:00

En poc més de dos dies he vist un mínim de tres còpies del mateix article en diversos blogs de joves socialistes, intentant desviar l’atenció sobre la veritat del que ha fet el govern PSC-CiU amb l’IBI aquest any i, de pas, insistir en el mal costum que tenen tots ells de mentir sobre la situació financera de l’Ajuntament.

Suposo que ho fan bàsicament per dues raons: primera, per seguidisme del seu “gran jefe víctor” i, segona, perquè imagino que hi ha nervis a can socialista de cada a les properes municipals.

Veient el contingut de la carta (insisteixo es la mateixa i la copien moltes vegades...) podem preguntar-nos... tant us preocupa que la ciutadania sàpiga la veritat del que heu fet amb l'IBI?

I es que aquesta pujada d’enguany, del 7,7% en l’IBI dels habitatges que el govern PSC-CiU vol amagar a la ciutadania fins després de les eleccions es fruït, sobretot, del sobrecost d’un milió d’euros del nou contracte d’escombraries i neteja viària que us ha imposat el senyor Escoda (que li servirà per fer-se campanya electoral a partir del dimarts 25) i que vosaltres heu d’acatar perquè si no no podríeu mantenir l’alcaldia fins el 22 de maig.

Aquesta es la veritat i no una altre, perquè si parleu de mala gestió, què deu de ser generar un dèficit de 4,5 milions d’euros en tan sols un any de govern PSC-CiU? (i aquesta dada no me la invento jo, si no que consta en el Pla de sanejament que va fer la Diputació).

Per cert us recordo que l'Informe d'Intervenció diu que el deute municipal a 31 de desembre de 2009 era de 28 M€ i no els 50 amb el que preteneu enganyar...

La Bancarització de les Caixes

2011-01-19T12:39:00.002+01:00

Us convido a participar en la Jornada "De Caixes a Bancs, la fi del compromís amb la societat?" organitzada per la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Podeu trobar més informació a l'adreça:

http://www.tercersector.cat/actes_inscripcio.asp?id_acte=7

Quina “passada” de Tres Tombs!

2011-01-19T10:34:00.008+01:00

Aquest diumenge es va celebrar la festa dels Tres Tombs a Cerdanyola. Crec que es de justícia felicitar als Arriers de Sant Antoni per la qualitat de la passada i, per saber trobar cada cop més complicitats entre diverses entitats de la ciutat que, amb la seva participació activa, fan que aquesta festa sigui un dels esdeveniments claus del “calendari de ciutat”.

Llegia ahir, en un mitja de comunicació barceloní, que la passada de Barcelona, al barri de Sant Andreu, també diumenge passat, havia estat un èxit total doncs s’havia pogut reunir un total de 34 carros i carruatges. Un membre dels Arriers, em deia, que havien calculat un total de 40 en la passada de Cerdanyola. Això demostra que s’ha fet una molt bona feina, com dic, per part dels Arriers, però també per diverses entitats, -de tots els àmbits-, que han volgut participar directament en la passada. Però no només cal destacar la quantitat si no també la qualitat. Totes i tots els assistents vàrem poder gaudir d’alguns carros del tot espectaculars i, alhora, representatius del què va ser, tampoc fa tant de temps, Cerdanyola i el conjunt de la comarca.

De ben segur, que hi haurà valoracions de tot tipus (pel recorregut o altres qüestions) però, per sobre de tot crec que cal destacar aquesta implicació total d’entitats i ciutadania en una festa amb unes arrels tan profundes i d’identitat al nostre país.

Només hi poso un petit però a aquesta festa: el govern PSC-CiU, novament, no ha sabut estar a l’alçada de la festa i, per primer cop des que s’ha recuperat aquesta tradició, no ha permès la presència dels Portaveus dels diferents Grups Municipals en el “carro d’autoritats”, incomplint amb el Protocol Institucional aprovat per unanimitat del Ple Municipal fa quatre anys, que estableix que en tots els “Actes de Ciutat”, -i aquest, sens dubte ho és-, han d’estar representats tots els grups municipals de la Corporació. No hi ha cap excusa que pugui justificar aquesta decisió unilateral del govern (la de la manca d’espai segur que no, doncs en aquest “carro d’autoritats” fins i tot i anava una tècnica de l’Ajuntament). Hom pot pensar que el que perseguien l’alcaldessa i la “vice-alcaldessa” era que la ciutadania no veiés al seu costat algun Portaveu per a elles “inoportú”... que cadascú pensi en un/s nom/s possible/s...

Insisteixo, tot i el govern municipal actual...

Felicitats Arriers de Sant Antoni!
Felicitats entitats i ciutadania que heu participat en la Passada dels Tres Tombs de Cerdanyola!

PSC-CiU: el 22 de maig vota’m, l’ 1 de juny et pujo l’IBI un 7,7%

2011-01-11T19:03:00.002+01:00

Portem 13 mesos de govern sociovergent a Cerdanyola i en aquest temps, les propostes i actuacions del govern PSC-CiU es poden comptar amb els dits de les mans.

En aquest poc més d’un any, han centrat bàsicament els seus esforços en desacreditar l’anterior govern i, molt especialment, l’anterior alcalde, Antoni Morral, amb una “nebulosa” (nou pont, factures de la llum,...) que, com era d’esperar, hores d’ara ja s’ha diluït i es que la ciutadania es molt més intel•ligent del que ells pensen.

De les poques propostes que ha posat sobre la taula el govern PSC-CiU n’hi ha una que, a més d’injusta, incorpora elements que van molt més enllà del que èticament es admissible a qui se suposa ha de governar la ciutat: com que cal ajustar el pressupost municipal (com a tot arreu) la seva “solució” es concentra bàsicament en apujar l’IBI dels habitatges un 7,7% de mitjana aquest any 2011 a veïns i veïnes de Cerdanyola (amb la qual cosa, per primer cop, serà més car el rebut d’IBI a Cerdanyola que a Sant Cugat) i reduir en gairebé un 50% les subvencions a la majoria d’entitats de la ciutat (posant en perill el teixit associatiu local, una de les majors riqueses del nostre municipi).

Ara bé, com que al govern PSC-CiU li fa por que aquesta pujada del 7,7% de l’IBI que han aprovat per enguany li pugui passar factura en les eleccions municipals del proper 22 de maig, en una actuació sense precedents al nostre Ajuntament, han decidit modificar el calendari fiscal pel 2011, amb l’objectiu de que cap ciutadà o ciutadana de Cerdanyola rebi a casa seva cap rebut de l’IBI 2011 fins que hagin passat les eleccions.

Fins ara, el primer termini es podia pagar entre mitjans de maig i primers de juliol. Enguany, el primer rebut no arribarà a les llars fins la primera setmana de juny. Queda clar que aquesta mesura no s’ha fet pensant en afavorir a la ciutadania, si no amb l’únic objectiu de que quan vagi a votar el proper 22 de maig, encara desconegui que tot just 10 dies després li arribarà al seu domicili un rebut d’IBI un 7,7% més car que l’any passat, per decisió exclusivament del PSC i de CiU, ignorant la proposta d’ICV-EUiA de que l’increment no sobrepassés en cap cas el de l’IPC.

l més greu es que aquesta decisió, PSC i CiU, l’han pres “amb nocturnitat i traïdoria” (com es diu comunament), donat que el calendari fiscal en aquest Ajuntament sempre s’ha aprovat pel Ple municipal, amb la qual cosa, en tenia coneixement la ciutadania, els mitjans de comunicació,... En canvi, ara, han aprovat aquest “nou calendari fiscal – electoral” en una Junta de Govern Local celebrada el 22 de desembre al migdia, a la qual no hi poden assistir ni la oposició, ni els mitjans de comunicació ni la ciutadania.

El govern PSC-CiU no ha donat a conèixer a la ciutadania, en cap moment, aquesta decisió. Hem hagut de ser el Grup Municipal d’ICV-EUiA qui l’ha expliqués en el darrer ple municipal. Això sí, pocs minuts després de prendre aquesta decisió, l’alcaldessa anava a l’administració de loteries on havia caigut la grossa de nadal a felicitar als afortunats... suposo que no va comentar amb cap dels assistents el que acabava d’aprovar uns minuts abans.

La veritat de les finances municipals

2010-11-18T10:58:00.011+01:00

Alguns "incendiaris" i també alguns/es "ressentits" han fet manifestacions, durant els darrers mesos, sobre la situació financera de l'Ajuntament que no s'acosten, ni de lluny, a la veritat.
Ara però, amb més de cinc mesos de retard, el "govern" PSC-CiU ha convocat la Comissió Especial de Comptes per aquest divendres dia 19, on s'analitzarà el Compte General del 2009 per a que, posteriorment, i durant 23 dies, estigui exposat al públic i, si no hi ha al·legacions es pugui portar a Ple per a la seva aprovació definitiva i es remeti a Economia i Finances i a la Sindicatura de Comptes.
Això es farà amb un impressionant i sobretot, injustificat, retard en aquesta tramitació del govern actual. Recordem com ens van criticar els socialistes a ICV-EUiA el retard en el Compte General 2008 que nosaltres no vàrem poder aprovar en calendari per manca de majoria suficient. Ara però, aquest "govern" que disposa de majoria absoluta, també ha sobrepassat, de llarg, el calendari legal. Quina excusa posaran? ens culparan a ICV-EUiA del retard, ara que estem a l'oposició? son capaços...
Però, més enllà d'aquest fet, el més important d'aquest procés del Compte General 2009, es que posarà en evidència quines son les xifres reals de l'Ajuntament, ni molt menys les d'aquells que he mencionat al principi i si, clarament, les que ICV-EUiA vàrem explicar fa pocs dies i que estan recollides en un document que posem a disposició de tota la ciutadania. Aquest document el podeu trobar al Cerdanyola.info

Espero que, d'aquesta manera, puguem ajudar, modestament, a esvair els possibles dubtes que tingui qualsevol ciutadà o ciutadana, al respecte.

Les prioritats de cadascú

2010-11-11T09:57:00.003+01:00

El líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, alerta que Artur Mas vol ser el "David Cameron català" i que, per tant, reduirà la inversió i les prestacions socials.

El candidat d'ICV-EUiA a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, Joan Herrera, ha situat avui el benestar social com una de les prioritats de la seva coalició de cara a la propera legislatura. “La nostra prioritat és augmentar el benestar social. Per a la dreta és normal que hi hagi pobres i rics, però nosaltres no ens resignem. Per nosaltres les desigualtats socials són inacceptables”, ha afirmat Herrera.

En un context europeu de retallades socials, Herrera ha advertit dels perills que suposaria l’arribada al poder d’Artur Mas. Herrera ha afirmat “Mas vol ser el David Cameron català. Les polítiques basades en la reducció de la inversió social, les privatitzacions o els xecs serveis trenquen l’equitat i reprodueixen les desigualtats. Aquest és el model de CiU.” Per a Herrera, “la principal amenaça són les polítiques que amb l’excusa de la reducció del dèficit acaben retallant les prestacions socials i l’Estat de benestar, imposant un determinat model social que incrementa les desigualtats.”

El benestar social també té un important paper com a motor econòmic en el pla presentat per la formació ecosocialista. Per a Herrera, en un context de retallades “la lluita contra les desigualtats (de classe, de gènere i contra les diferents dualitzacions del mercat laboral), l’enfortiment de l’Estat del benestar i la potenciació de les activitats de serveis relacionals també són claus per generar ocupació a Catalunya i impulsar el canvi de model productiu que necessita el país.”

En aquest sentit, ICV-EUiA preveu en el seu programa l’eliminació de la pobresa amb una renda mínima que garanteixi uns ingressos mínims a totes les persones. Herrera ha posat especial èmfasi en la pobresa infantil ja que “condiciona la trajectòria vital, provoca fracàs escolar i redueix les oportunitats laborals”.

El candidat també ha destacat la feina feta durant els últims set anys de govern d’esquerres: “El canvi de model és evident, hem passat d’un model assistencialista, clientelar i de xecs a un model de drets universals. Si per alguna cosa s’ha caracteritzat el Govern d’esquerres és per l’ impuls donat a la construcció de la Catalunya social, a l’enfortiment d’un sistema de benestar basat en la salut, l’habitatge i els serveis socials”.

Aparcaments soterrats. Feina feta, i ben feta

2010-10-22T12:18:00.000+02:00

L’any 2004, el Govern municipal de Cerdanyola, composat per ICV-EUiA, CiU i ERC, vàrem fer una aposta decidida per un canvi radical en la gestió de la mobilitat i l’aparcament a la ciutat, amb la construcció de tres aparcaments soterrats. El nou govern municipal, va encarregar un estudi tècnic que determinés la situació real d’aquesta problemàtica al municipi i la millor manera d’afrontar-ne la solució, tot explorant diverses fórmules per tal de veure quina era la més adient per a la realitat concreta del nostre municipi.

Es així que es va apostar per una fórmula, la de l’empresa mixta Cerdanyola Aparca, 50% capital municipal i 50% capital privat. Era un sistema totalment innovador al conjunt de l’estat que després ha estat imitat en altres municipis, que també han vist avantatges importants, respecte del sistema tradicional d’establir una concessió a una entitat 100% privada. Això és especialment útil pel que fa a la presa de decisions sobre la gestió dels aparcaments, que en el cas de l’empresa mixta, és una decisió compartida público-privada. Un altre avantatge molt significatiu es la de poder establir usdefruits de fins a 75 anys per als residents, en front dels 40 anys habituals de la concessió.

I és que, efectivament, l’estudi encarregat aleshores indicava que, en el cas de Cerdanyola, hi havia força més demanda de places d’aparcament per a residents (usuaris fixes) que no pas de rotació (usuaris puntuals) però que calia combinar ambdues figures, en els tres aparcaments soterrats que el mateix estudi recomanava.

Tots els Grups Municipals (també els de la oposició, aleshores PSC i PP) van veure amb bons ulls aquesta decisió de crear una societat mixta que construís, i gestionés, els aparcaments. Amb aquest consens, el 2005 es va tirar endavant aquest ambiciós projecte per a la ciutat.

Cal recordar que, amb la construcció dels tres aparcaments soterrats, es va aprofitar per fer una millora més que notable de les urbanitzacions de les superfícies, cosa prou evident en el cas de la nova Plaça Constitució – Sant Antoni o la Plaça Abat Oliba. Alhora, en la mateixa obra es va fer una modernització de tota la xarxa de serveis de subministrament d’aquestes zones, aspecte més que rellevant a la Plaça Abat Oliba, amb una nova estructura de canalitzacions de serveis (aigua, gas, llum, telèfon, fibra òptica,...) molt més pròpia del segle XXI que la que, fins aleshores, existia.

També cal que recordem dos aspectes molt significatius d’aquest projecte valorat en més de 15 M€: per una banda, que es va complir tan el pressupost com els terminis d’execució de manera molt acurada i, d’altra banda, que l’aportació inicial per part de l’Ajuntament va ser, exclusivament, la valoració del dret de superfície del subsòl sense cap aportació dinerària suplementària.

El 2008, quan va esclatar la crisi econòmica, s’havien establert més de 360 usdefruits per 75 anys en les 675 places disponibles entre tots tres aparcaments. Un cop la crisi va anar agafant més calat, l’adquisició de places d’aparcament va deixar de ser una prioritat per a qualsevol ciutadà o ciutadana, també pels de Cerdanyola, és clar. Des d’aleshores, les places “adquirides” per usuaris fixes han anat reduint-se fins a gairebé arribar a un o dos nous usdefruits anuals, hores d’ara. Tanmateix, hi ha una part significativa de la ciutadania que ha optat (per voluntat pròpia o obligada per la conjuntura) per llogar una d’aquestes places disponibles.

En aquest context, a ningú se li escapa que l’empresa mixta necessita d’un temps fins que es tornin a reactivar aquestes noves sol·licituds. Temps en el qual ha de seguir complint amb les seves obligacions financeres (retorn dels préstecs constituïts per fer front a la construcció) que, fins ara, es podien cobrir amb el cobrament dels usdefruit que s’anaven constituint amb veïns i veïnes que adquirien el dret a gaudir lliurement d’una plaça per un màxim de 75 anys. L’Ajuntament, com a copropietari d’aquesta empresa, per responsabilitat, no li pot donar l’esquena i ha de contribuir a garantir-ne la seva sostenibilitat econòmica a curt i llarg termini, fent aportacions ara que se’n necessiten (recuperables en un futur no molt llunyà) i, adaptant la gestió dels aparcaments a la conjuntura econòmica actual, posant en lloguer a preu reduït les places disponibles i ajustant les places de rotació a un marc que en garanteixi la seva rendibilitat en un sentit ampli.

Aquestes propostes les hem fet arribar, des d’ICV-EUiA, a l’actual equip de govern fa un parell de setmanes, per un sentit de responsabilitat i també perquè nosaltres seguim pensant que aquesta obra ha estat, i segueix sent, un dels millors projectes de la Cerdanyola recent, tal i com ho demostren les xifres: un total de 387 veïns i veïnes disposen d’una plaça d’aparcament en usdefruit fins l’any 2079 i d’altres 109 veïns i veïnes utilitzen, via lloguer, una de les places d’aquests aparcaments, es a dir, que uns 500 vehicles estan “ben endreçats” sota terra i disminueixen, d’aquesta manera, la problemàtica de la manca d’aparcament que la ciutat pateix, sense oblidar els més de 150 usuaris puntuals diaris, per a les seves gestions laborals o personals.

La resposta per part del govern PSC-CiU en aquell moment va ser que calia estudiar, amb tranquil·litat, qualsevol proposta i ens demanava (gairebé exigia) prudència sobre el tema i que no el convertíssim en un tema de debat al carrer, fins que ho s’hagués pogut estudiar a fons. Quina ha estat la nostre sorpresa, quan aquesta prudència ha estat incomplerta precisament pel regidor de finances actual, Sr Ortiz, que es qui va fer la proposta, en una clara demostració d’irresponsabilitat d’un govern més preocupat en destruir tot allò que ve del govern anterior, que no pas en fer avançar la ciutat. De fet, ell mateix, ho va dir en el passat Ple, “nosaltres (el govern) fem oposició...”.

Efectivament, així no

2010-09-27T23:48:00.002+02:00

El sindicats han convocat vaga general pel proper dia 29 de setembre a tot l’Estat i, ho han fet sota el lema “així no”, en clara referència tant a la Reforma Laboral, com també a les propostes en matèria econòmica i social que està duent a terme el Govern Zapatero propostes, totes elles, amb un denominador comú: no conformen una base sòlida per caminar cap un nou model econòmic que situï a l’economia espanyola en condicions estructurals per sortir reforçada de la crisi i amb garanties. A l’inrevés, tenen en comú una clara improvisació, desorientació i poca valentia del Govern de l’Estat per afrontar aquests canvis estructurals imprescindibles. No arriben, ni tan sols, a ser mesures conjunturals, com s’ha pogut comprovar amb el fracàs de gairebé totes elles.

Però també diuen “així no” perquè, de totes aquestes mesures i, en especial, de la reforma laboral, s’extreu la conclusió de que el Govern Zapatero ha cedit, de manera clara, a les pressions dels sectors més conservadors i poderosos, per tal de que accedís a aplicar mesures totalment lliberals amb el teòric objectiu d’afrontar la crisi econòmica però, de pas, obrir la porta a un escenari molt més favorable als seus interessos. Aquesta actuació del Govern de l’Estat és expressió d’una profunda crisi política, i d’un important dèficit democràtic, ja que dona la sensació de que les decisions econòmiques les prenen organismes no elegits democràticament pels ciutadans.

La Reforma Laboral del Govern Zapatero, "es una Reforma Laboral de dretes", perquè gaudeix del suport de grups polítics com CiU i, perquè s'acosta molt a les propostes plantejades per la patronal CEOE, encara que s'entestin a dir que no els hi agrada, en un acte de clara hipocresia que ja ningú es pot creure, mentre que pràcticament deixa de banda la totalitat de les propostes dels sindicats.

Aquesta reforma afavoreix, clarament, els interessos empresarials, abaratint els acomiadaments i justificant les causes que el justifiquen com a procedent. Quan tant el Govern com la CEOE, parlen de la necessitat d’abaratir l’acomiadament per situar-lo a nivells europeus, cal recordar que Espanya és, juntament amb Holanda, l’únic estat de la Unió Europea, en que es pot acomiadar sense motiu; a la resta de països la indemnització és més barata, però s’ha de demostrar que hi ha motiu per a acomiadar.

La reforma va en detriment dels drets de treballadors i treballadores, no solament perquè els exposa més a l’acomiadament, si no també perquè, obra la porta a decisions unilaterals, per part de l’empresa, en tema tan importants com la retribució, la jornada laboral o els horaris.

Un altre aspecte molt negatiu de la reforma laboral es que reduirà, notablement, el superàvit i el Fons de Reserva de la Seguretat Social, cosa que serà utilitzada, amb tota seguretat pel Govern, per argumentar la Reforma de les Pensions (67 anys, increment de la base de càlcul,...).

Finalment, aquesta reforma, perjudica la qualitat de l’ocupació, per que consolida el contracte temporal, per que representa un nou menyspreu pels serveis públics, apostant per una major privatització dels serveis públics d’ocupació i, tanmateix, per que converteix la tasca de “oferir i trobar feina” en un negoci, cosa que anirà en detriment dels treballadors i treballadores, que seran els qui paguin el cost del “servei” que facin les agències de col•locació privades amb ànim de lucre.

Aquests son, a grans trets, els aspectes més destacables de la reforma laboral del Govern Zapatero (amb la complicitat de CiU) i, per això, com diuen el sindicats hi ha motius més que suficients per dir “així no”, però encara n’hi ha un, no menys important, i es que, a diferència del que el Govern PSOE i els sectors econòmics afirmen, de que no hi ha cap altra alternativa per sortir de la crisi, crec que si que existeix una altre proposta molt més justa i solidària.

Aquesta es l’alternativa d’ICV-EUiA i que es basa en 10 propostes que persegueixen garantir un nivell de recursos en mans de l’administració pública, suficient, per tal d’aprofundir en l’estat del benestar que necessita la ciutadania, especialment en la delicada conjuntura econòmica actual.

En resum, aquestes propostes, aposten per augmentar els ingressos de l’Estat, amb una reforma fiscal justa en que pagui més qui més té i més guanya, i amb una major lluita vers el frau fiscal. Tanmateix, propugnen avançar cap a un nou model productiu basat en l’ocupació estable, segura i de qualitat, fent del contracte indefinit ordinari el contracte de referència, apostant per uns serveis públics de qualitat que ens acostin a la mitjana de la UE, establint, alhora un salari mínim de 1.000 euros, tot assolint l’equiparació salarial i de condicions laborals per a dones i joves. Finalment, plantegen que garantir l’arribada del crèdit a empreses i particulars i poder fer-ne un control permanent, ha de ser condició indispensable a l’hora de concedir ajuts públics a les entitats financeres.

Si acompanyem aquestes propostes de les més prioritàries reformes del Sistema Financer i del Sector Energètic iniciarem, veritablement, el camí cap el canvi de model econòmic imprescindible no només per sortir de la crisi, si no, sobretot, per garantir un model sostenible en el temps, que creï empreses viables i llocs de treball estables i de qualitat. Aquesta es la recepta que necessiten per sortir de la crisi. Així, sí.

L’il.luminat de les jaquetes de colors

2010-09-03T18:07:00.002+02:00

Acabo de sentir a l’expresident del Barça -sí aquell que es va empènyer a sortir de la presidència per “la porta” del darrere-, dient que està estudiant la possibilitat d’assistir a la junta de compromissaris del club, prevista per l’octubre, per donar explicacions al socis respecte de les –segons ell- falses acusacions de l’actual directiva en quant al possible desfàs de 89 M€ entre les xifres presentades per la junta sortint, respecte de la realitat que s’ha trobat el nou equip.

No es la meva intenció donar suport a la presidència actual a base de “despotricar” de l’anterior, ja que això no crec que li faci cap bé al FCB i es el que molts de l’entorn merengue voldrien de passés (mitjans de comunicació afins inclosos), en un nou intent de desestabilització, del club que els hi està barrant el pas a qualsevol èxit esportiu en els darrers anys.

El que sí que vull posar de manifest, es que crec que s’ha arribat a aquest punt, perquè l’anterior president va confiar en les persones equivocades, per assumir tasques de gran responsabilitat, com es el cas del director general (aquell que se li va haver de pagar un “finiquito” multimilionari vergonyós...) i, especialment, al personatge de les múltiples jaquetes de colors. Aquest senyor que va assumir la responsabilitat de gestionar la tresoreria del club i que ja podem veure quina ha estat la seva eficàcia.

He de reconèixer que mai ha estat “sant de la meva devoció” (valgui l’expressió), perquè sempre he pensat que era un personatge “tot fatxada”, no només per la seva curiosa indumentària si no, sobretot, perquè en totes les seves intervencions públiques, que no han estat poques, sempre ha insistit que la millor política econòmica es la de deixar que els mercats marquin la pauta, vaja, quelcom semblant a aquell plantejament pujolista de que la millor política econòmica, industrial, etc,... que pot fer l’administració es la de “no fer res” i deixar que l’economia marqui la pauta per sí sola, es a dir, que els grans agents privats siguin els que manin de totes totes... plantejament molt “lloat” pels hereus d’aquell expresident, que l’utilitzaven de manera persistent per atacar a l’actual govern tripartit, especialment quan duia a terme polítiques veritablement progressistes que ells interpreten com a intervencionistes, tot donant-li el pitjor sentit a aquesta expressió.

Suposo que us haureu fixat en que darrere una americana de color ben llampant, es mantenia una permanent unitat del negre en pantalons, camisa, corbata i ves a saber tu què mes... sempre m’he preguntat el perquè de tanta foscor darrere la “fatxada” multicolor... la resposta segurament l’he pogut trobat en les darreres setmanes: foscor. Foscor en el fons de les propostes i la mateixa foscor, podria ser, en la seva gestió.

Sembla ser que, com passa en els decorats d’aquelles antigues “pel•lícules de l’oest”, només hi havia una fatxada que “dona el pego”, però quan mires més enllà, no hi trobes res més...

Els i les pensionistes no han causat la crisi...

2010-06-10T17:24:00.005+02:00

Un dels aspectes més injustos del "Real Decreto" de mesures de reducció del dèficit públic, es la mal anomenada "congelació" de les pensions. Dic mal anomenada congelació perquè, en realitat, estem parlant de reducció, ja que tota retribució que no es revaloritza, com a mínim al mateix nivell que l'IPC, acaba reduint el poder adquisitiu de qui la percep i, per tant, la realitat es que, amb el RD, les pensions es reduiran el 2011 per la major part dels 6 milions de pensionistes que hi ha a l'Estat espanyol (excepte qui rep pensió mínima o no contributiva).

Algú pensa de debò que els i les pensionistes han estat causants de la greu crisi econòmica que patim? Espero que ningú ho pensi, si no haurem de començar a reflexionar sobre “en quin país vivim”...

Cal una reflexió de fons del Govern espanyol per tal de reconsiderar aquesta mesura, per tal de no malmetre, encara més la qualitat de vida d’un col•lectiu que, en la seva immensa majoria a contribuït, i molt, a que el conjunt de l’estat superés etapes molt dures que tots i totes coneixem i que, per sort, semblen superades en bona part.

Us adjunto l’enllaç de la Jornada que va celebrar CCOO de Catalunya la setmana passada i on vaig poder explicar el posicionament de la nostre coalició al respecte.

http://www.ccoo.cat/planspensions/aspnet/noticia.aspx?id=124633

Sr Zapatero, vostè té un problema… i es diu 5%

2010-05-20T20:44:00.002+02:00

Ja fa mesos que l’actual President del Govern espanyol ens té acostumats, malauradament, a un “xou” permanent de preteses mesures per combatre la crisi que, a l’hora de la veritat s’han mostrat, una rere l’altre, veritables “fiascos”.

Fins ara algú podia justificar-ho en la bona voluntat del president de l’executiu o en la manca d’un equip solvent que l’orientés correctament però, sincerament, el darrer episodi ha sobrepassat qualsevol límit acceptable i situa la seva credibilitat en un nivell per sota de zero.

Després de polir-se tot el marge de maniobra de que disposava el Govern a finals de 2007 - ni més ni menys que 30.000 M€ de superàvit, tal i com s’han preocupat de repetir-ho fins a la sacietat -, amb repetides rebaixes fiscals (reduccions en IRPF i IS, eliminació de l’Impost de Patrimoni,..) i una erràtica política de xecs (400€ i xec nadó universals,...), ara intenta fer-nos creure que es del tot necessària una reducció del dèficit públic mitjançant un seguit de mesures que afecten, de manera gairebé exclusiva, als més febles (pensionistes, dependents,...). En canvi, als poderosos, ni tocar-los... no sigui que se li enfadin, deu de pensar.

I, per si no n’hi ha prou amb congelar les pensions a més de 6 milions de dones i homes i eliminar l’efecte retroactiu de la llei de la dependència, també ens vol fer creure que la solució a tots els “seus” problemes passa per una retallada del 5% en la retribució dels empleats públics. Després de no haver els deures en quant a contenir la despesa ni haver tingut la valentia política de garantir els ingressos fent pagar més a qui més te i més guanya, qui pot acceptar aquest tipus de mesura? I encara més, si com a President acceptes un nivell de despesa militar desmesurat (tropes a l’Afganistan que costen uns 400 M€ anuals,...), que alguns alts càrrecs superin les 6 xifres anuals o una aportació de més de 252 M€ a l’església catòlica que provenen de l’IRPF de totes i tots o et negues a reduir el cost estratosfèric de la Casa Reial,..., amb quina autoritat et creus per rebaixar el sou a totes i tots els empleats públics, tot argumentant que son uns privilegiats en el context actual perquè tenen la feina assegurada, cosa que no es del tot cert ja que la temporalitat al sector públic està en un 24% , molt a prop dels nivells del sector privat.

Sí sr. Zapatero, cal un gir de 180 graus en la Política Econòmica del seu Govern, però “sota un prisma d’esquerres”, incidint tant en els ingressos, amb un sistema fiscal molt més progressiu i amb un ajust de la despesa que no afecti a les polítiques socials, i sí basat en la simplificació dels organismes públics, la dràstica reducció de la despesa en alts càrrecs, la priorització de les inversions o la reducció de la despesa militar.

Tampoc es de rebut que l’executiu ZP, pretengui fer la translació directe de les seves propostes als Governs autonòmics i locals, especialment a aquells que hagin fet els deures en els dos darrers anys, com sí que ha fet el Govern d’esquerres de la Generalitat i, també, un nombre important d’Ajuntaments, fent costat als sectors més febles que més intensament pateixen la crisi.

Precisament per aquest motiu, crec que cal mostrar el rebuig total al lamentable paper que, en aquest procés, està jugant el Conseller Castells, tot ignorant que forma part d’un Govern tripartit i d’esquerres que, com a tal, ha de garantir el consens intern i cercar-ho amb l’oposició, sota la premissa de prioritzar les polítiques socials i la creació d’ocupació.

Sí al “Pacte antifrau”

2010-04-13T12:11:00.001+02:00

Benvinguda sia la proposta del Director de l’Oficina Antifrau, d’un Pacte per expulsar la corrupció de la vida pública.

De fet, quan van aparèixer el casos Millet i Pretòria, de presumpta corrupció, des d’ICV vàrem aprovar un decàleg de propostes per tal d’eradicar qualsevol tipus de corrupció. Malauradament, cap altre força política es va afegir a les nostres propostes, cosa que podia semblar inexplicable, a no ser que tinguem en compte que tant el PP, com el PSC-PSOE o CiU tenen alguns dels seus membres “amb causes pendents” per presumptes delictes de corrupció, cosa que no passa amb cap càrrec d’ICV.

Si volem que la ciutadania no tingui cada cop més “desafecció” per la política, des dels partits hem de demostrar una actitud ferma i molt contundent contra totes aquelles pràctiques il•legítimes que algunes persones es creuen amb dret a realitzar quan accedeixen a un càrrec de responsabilitat.

La mentida no hauria de tenir futur...

2010-03-17T13:13:00.003+01:00

Aquests dies hem assistit a la polèmica envers el Pep Guardiola, sobre la diferència entre allò que l'àrbitre del partit Almeria - Barça va posar en l'acta i el que, sembla ser, que realment va dir el tècnic blau-grana.
En Pep afirma que l'àrbitre menteix. De fet, una canal de televisió va captar les seves queixes a l'assistent, i sembla ser que corroboren les afirmacions del tècnic.

Aquí ve la meva "queixa". Tot i que hi ha la possibilitat de què l'àrbitre mentís, resulta que l'únic "damnificat" de tot plegat es l'entrenador “culé” a qui se li ha obert un expedient per part del Comitè de Competició que podria derivar en greus conseqüències per ell.

Trobo del tot injust i immoral que, fets com aquests, siguin "el pa de cada dia" de la societat que ens envolta, en gairebé tots els àmbits de la vida quotidiana. També, per descomptat, en el terreny polític. En les darreres setmanes hem assistit a diversos episodis de "calúmnies" gratuïtes en l'àmbit de país, però també en el local (al meu "poble" també...) i, en tots ells amb un denominador comú: el "mentider" queda del tot impune i "l'agredit" ha de fer mans i mànigues per demostrar que allò no es veritat i, a sobre, vigilant molt les seves manifestacions, no sigui que encara tinguin altres conseqüències col•laterals...

Ho trobo molt injust i per això reclamo humilment que totes i tots lluitem contra la mentida fins que arribem al punt en què puguem asseverar que "no té futur", ja que, malauradament encara no hem arribat a aquest punt...

Detecto molt nerviosisme…

2010-02-16T19:57:00.003+01:00

Ja fa unes quantes setmanes, per no dir mesos, que es detecten, clarament, molts nervis en el PSC-PSOE, en tots els àmbits: Govern de l’estat, Generalitat i en el món local.

Si bé es veritat que generalitzar sempre es injust i, en aquest cas, segurament també i, per tant, no ho faré, si que hi ha diverses manifestacions, gestos i actuacions que crec que avalen aquesta teoria del nerviosisme.

Es molt evident, en la lluita que es veu venir per les eleccions al Parlament de Catalunya que es fan enguany i que decidiran si el PSC-PSOE continua presidint la Generalitat o no, en benefici de CiU, amb vet a saber quin o quins socis de Govern (els convergents son així, ja ho sabem…).

També ho es a Barcelona, on l’alcalde actual ha creat una “cortina de fum” amb el tema dels Jocs olímpics d’hivern del 2022, amb la clara intenció d’intentar redreçar les expectatives de vot que, hores d'ara, li son del tot desfavorables. Més li valdria posar-se com a màxima prioritat, lluitar contra els efectes de la crisi entre la seva “conciutadania”, tal i com li demana el seu soci de govern municipal.

Evident, també, a diverses ciutats del Vallès, una d’elles, emblemàtica, on l’actual alcalde socialista dedica la major part del seu temps a dir “què dolentota es la portaveu ecosocialista que no para d’atacar-me…”.

I també ho es, perquè no, a Cerdanyola, on el seu primer secretari insisteix, setmana darrera setmana, a utilitzar els insults per dirigir-se al anterior Alcalde i, per extensió, a la coaliació ICV-EUiA intoxicant, tot sigui de pas, a la ciutadania, sobre la suposada -segons ell, que no pas real- delicada situació econòmica de l’Ajuntament.

I què passa quan a can socialista estan nerviosos? Doncs el de sempre: cal “distanciar-se” al màxim (i en tots els sentits de la paraula) dels ecosocialistes, perquè “son lo peor” i, alhora, cal “aclucar-li l’ull” a CiU que, en moments com aquests –en paraules d’els i les socialistes- “saben ser responsables…" quin cinisme, pacto amb ICV-EUiA a molts ajuntaments (inclosa BCN), consells comarcals, diputació, àrea metropolitana i Generalitat però, quan vagin mal dades, hem distancio tot argumentant que “amb aquesta gent es molt difícil governar”…

Només cal veure amb quin grup polític ha començat la roda de converses per un hipotètic "pacte d'estat per fer front a la cris", al Congrés el portaveu del PSOE: sí, amb CiU… curiós, no?

PD: per cert curiós també que, en tan sols cinc dies, han passat per Cerdanyola el President de la Generalitat i Ministre de Treball, els dos màxims mandataris del PSC-PSOE català dels darrers anys…

Els drets són de totes i tots

2010-01-19T17:20:00.004+01:00

Tot el que aquests dies està passant amb el tema de Vic i els "empadronaments" ens recorda, una vegada més, les profundes diferències que hi ha entre unes forces polítiques, que l'únic que els preocupa es adoptar mesures de govern de les quals en puguin treure el màxim rèdit electoral (en el cas de Vic, treure-li el màxim de vots possible a l'Anglada... que ja té... la cosa!), encara que això signifiqui "trepitjar les persones" i, aquelles altres formacions, que creiem que els drets bàsics de TOTA la ciutadania estan per sobre de tot.

Qui es creu amb la potestat de decidir quines persones tenen dret i quines no a quelcom tan bàsic com la sanitat o l'educació?

Si algú es creu amb aquesta autoritat es que no enten res de res, o que el seu "exacerbat individualisme" li ha anul·lat el sentit comú.

ICV-EUiA liderem el Pla d'Actuació Comarcal

2009-12-10T20:39:00.003+01:00

Avui, al Ple del Consell Comarcal, hem aprovat el Pla d'Actuació Comarcal (PAC) que estableix el conjunt d'activitats que durà a terme el Consell Comarcal els propers anys, a partir d'uns objectius estratègics a assolir, tot establint el procediment d'avaluació continuada del seu grau de compliment.
A l'inici de l'actual mandat, el Grup Comarcal d'ICV-EUiA vàrem proposar que l'elaboració i, posterior desenvolupament d'aquest PAC, al nostre parer, era un dels grans objectius de mandat del Govern del Consell Comarcal. Tanmateix, vàrem oferir-nos per liderar aquest procés i així va ser finalment: el "cartipàs" comarcal va establir l'elaboració del PAC com uns dels objectius estratègics del mandat 2007-2011i es va acordar designar al conseller del grup d'ICV-EUiA, Xavier Boix, com a Conseller delegat del PAC.
Ara, el PAC inicia la seva etapa més important, la del desenvolupament, que atorgarà als Ajuntaments de la comarca (de manera especial als més petits) un nou marc de treball que ajudarà a coordinar iniciatives comunes i a potenciar sinèrgies a la comarca, tot incrementant l'assistència tècnica.
El conseller delegat del PAC, Xavier Boix, ha presentat el Programa d’Actuació Comarcal al Ple i ha manifestat “que aquest programa és un compromís amb la ciutadania i amb els principals usuaris del consell que són els ajuntaments, un compromís determinat a partir d’una diagnosi política i tècnica interna i, encara més important, d’una anàlisi externa, on els ajuntaments ens han dit com ens veuen i què esperen d’aquesta institució, i també és un compromís de bon govern, establint els procediments per avaluar el grau d’acompliment de les nostres actuacions anualment”.
Crec que també es de justícia, destacar l'innovador procés participatiu que s'ha dut a terme per arribar a la concreció d'aquest PAC: ni més ni menys que 57 persones dels diferents Ajuntaments de la comarca i representants de tots els grups polítics comarcals hi han participat activament, en un veritable exemple de radicalitat democràtica, si s'em permet l'expressió.
El PAC ha comptat amb el suport de tots els grups del Govern (PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC) i també del grup de les CAV. Tan sols l'abstenció del PP ha impedit la unanimitat en el tema... esperem que s'hi acabin incorporant en el procés que ara s'inicia perquè un tema com aquest té més sentit si ve avalat per un consens total.

Les polítiques socials només es poden fer amb recursos

2009-11-10T17:53:00.002+01:00

Aquests dies està molt al carrer el debat sobre la fiscalitat. A Catalunya i a Espanya, en general, no hi ha “cultura impositiva”, es molt difícil que n’hi hagi després d’haver estat gairebé 40 anys sota la dictadura.

Hi ha diversos països europeus que sí tenen aquesta tradició “fiscal”, en el sentit de que la majoria de la ciutadania ja ha assumit, des de fa temps, la necessitat imperiosa de que l’Administració capti recursos, mitjançant les diferents figures impositives, per tal de poder oferir serveis bàsics que garanteixin un veritable estat del benestar.

Queda clar, la necessitat de totes les Administracions públiques que garantir una determinada capacitat recaptatòria que cobreixi el cost de tots aquests serveis bàsica per a la ciutadania. Ara bé, això es pot fer de diverses maneres però, sens dubte, la més justa i equitativa es la de la fiscalitat progressiva, “vaja” que paguí més qui més guanya o més té.

Aquesta afirmació, que sembla a priori que tothom hi estaria d’acord, no s’ajusta realment al que defensen diverses organitzacions polítiques i, aquests dies, ho hem pogut veure amb dos exemples importants: alguns partits polítics, CiU i PP especialment, han carregat amb molta virulència contra la proposta del Govern Zapatero (a instàncies del grup d’ICV-IU-ERC) de modificar l’anomenada comunament com a “Llei Beckham” que permet que, actualment, un futbolista professional que cobri uns 10 M€ anuals (i ja sabeu que n’hi ha algun) tributi al mateix tipus (el 24%) que una treballadora o un treballador que té un sou d’uns 20.000 € anuals. Amb la reforma plantejada pagarien un 43% que es el tipus màxim vigent actualment.

L’altre exemple i, de fet, molt més rellevant, es el “vergonyós” plantejament que estan fent tant CiU com PP i “algú més” sobre l’Impost de Successions. El qualificatiu que s’està utilitzant de “peatge de la mort” crec que, a més de desafortunat, no s’ajusta a la realitat, ja que, actualment, més d’un terç d’hereus/ves no tributen per aquest impost i, a més, cal recordar la reducció vigent de 180.000€ per hereu/va en el cas de l’habitatge habitual. Es cert que cal una reforma ben plantejada d’aquest Impost, però que, en tot cas, garanteixi tres aspectes bàsics: la progressivitat, la seva capacitat de recaptació i que les herències de menor quantia no hi tributin (amb la proposta d’ICV gairebé el 85% no ho farien, lògicament els que reben herències més modestes).

Sota el paraigua de que “aquest impost ha gairebé desaparegut en moltes CCAA i castiga especialment a classes mitjanes i treballadors” (ho ha fet especialment en CCAA governades pel PP) ens apareix el plantejament totalment cínic de CiU que proposa deixar exemptes herències de més de 600.000 € (sí, si, 100 M de les antigues pessetes!!!). Jutgeu vosaltres mateixos si aquesta proposta vetlla especialment per les classes més modestes o pels qui hereten grans patrimonis... crec que la resposta es obvia.

Que no vulguin enganyar a ningú. Es impossible prestar serveis públics bàsics de qualitat sense els recursos que els garanteixin i, aquests recursos, han de venir en proporció a les disponibilitats de cadascú. Un altre plantejament es del tot injust.

El PSOE “passa” dels Ajuntaments

2009-10-25T19:26:00.000+01:00

Fa gairebé un any, el Govern ZP va aprovar el conegut FEIL (Fons Estatal d’Inversió Local). En aquell moment a moltes persones ens va semblar una boina eina “conjuntural” per aturar temporalment la destrucció d’ocupació en un determinat sector, alhora que s’incentivava la inversió municipal molt important en aquest context de crisi, tot i les deficiències que, posteriorment, s’ha anat comprovant que tenia (lògiques en una veritable “prova pilot”).

Des de ja fa alguns mesos, el Govern de l’Estat, escoltant les peticions que provenien del món local, va anunciar la més que probable reedició d’aquest pla en forma de “FEIL 2”, tot dient, això sí, que seria de característiques força diferents, ja que, per una banda, aniria delimitat a un tipus d’inversions en equipaments socials, de recuperació mediambiental i en noves tecnologies i, d’altra banda, perquè una part del mateix es podria destinar a la despesa ordinària dels Ajuntaments.

Aquest segon aspecte era, sens dubte, el més esperat per part del món municipal ja que, tot apunta que la davallada d’ingressos que reben de l’Estat pel 2010 es calcula en un 9,2% de mitjana, després de que ja hagi caigut durant el 2009 respecte de l’any anterior.

Primer va ser el Vicepresident Chaves el que situava en un 15% del FEIL-2 el que podria es podria destinar a despesa ordinària. Posteriorment, diverses veus del Govern, fins i tot el mateix President, ha anat modificant a l’alça aquest primer percentatge, segurament per intentar “desencallar” l’aprovació dels PGE al Congrés. Des de les diverses entitats municipals (inclosa la FEMP presidida per l’Alcalde de Getafe, que, recordem, es del PSOE) es va insistir que el percentatge mínim acceptable es situava en el 30% (i el desitjable en el 50-60%) ja que era només a partir d’aquest nivell que es podria donar cobertura als serveis actuals en funció de la davallada de transferències ja comentada.

Des de Catalunya també s’alçaven veus “municipalistes” de tots els colors polítics, reivindicant aquest major percentatge, fins i tot, el President de la FMC o el President de la DIBA, ambdós del PSC-PSOE.

Tanmateix, es del tot justa, la permanent reivindicació del món local, de retorn de l’IVA de les Inversions als Ajuntaments, perquè el puguin destinar a noves Inversions, sobretot ara, que sembla que ens acostem a una pujada dels tipus a partir de l’1 de juliol de 2010.

Ara, ens arriba la notícia de què el Consell de Ministres decideix mantenir en el 20%, el percentatge del FEIL-2 que es podrà destinar al pressupost ordinari municipal i, res de nou respecte de la possible devolució de l’IVA de les Inversions... i es que, lògicament, un cop aprovats els PGE, ara al president ZP ja no li cal utilitzar els Ajuntaments com a moneda de canvi... per cert, una moneda de canvi que mai li ha agradat, ja que, en tot moment, no veia amb bons ulls solucionar un problema a aquells governs que, majoritàriament (com a mínim a les grans ciutats) son del PP...

Quina llàstima! Queda clar, doncs, una vegada més, que el PSOE “passa” dels Ajuntaments...

Ara es veurà

2009-10-10T17:03:00.001+02:00

A Cerdanyola, com a tot arreu, estem vivint moments difícils, de profunda crisi econòmica. L’atur s’ha doblat en poc més d’un any. Moltes empreses, comerços, restaurants..., estant fent mans i mànigues i tivant de la imaginació, per tal d’aguantar i no haver de tancar.

A aquest context social i econòmic s’hi afegeix un moment polític complex pel que fa a la governabilitat de la ciutat. Ara, per tant, caldrà que les diferents forces polítiques de la ciutat posin sobre la taula el bo i millor del seu capital polític i humà. No es el moment de retrets o acusacions/difamacions personals com els que han fet alguns personatges polítics darrerament (sobretot un senyor que es responsable d’organització d’un partit que s’autoanomena socialista i que té nom de capital “manya”). No, això no es el què ens cal.

Es, més que mai, el moment de demostrar si es veritat aquell eslògan que els partits utilitzen en moments com aquest tot dient que “ara el primer es la ciutat, per sobre dels partits... ara el primer es Cerdanyola”.

Ara es veurà qui només ho diu i qui, a més, s’ho creu i ho posa en pràctica. Ara, caldrà parlar de tot i amb tothom. També amb aquelles forces polítiques que, en aquests moments, no tenen representació municipal però que varen obtenir un bon grapat de vots en les darreres eleccions municipals.

Haurem de parlar del futur de Cerdanyola. De l’immediat i del llarg termini, però, sobretot, haurem de posar-nos d’acord en quines polítiques son prioritàries i quines no, ja que el primer es donar cobertura a aquelles persones que més pateixen la crisi. Però també es moment de desencallar aquelles temes que defineixen un model de ciutat que aposta per l’economia del coneixement, la que es correspon amb un nou model econòmic que, al meu parer (com el de molta gent) garanteix un futur molt més sostenible.

No tingueu cap dubte que, en aquest camí, a la gent d’ICV-EUiA de Cerdanyola, la trobareu i a mi també, es clar. Sense cap premissa ni cap condició. Millor dit, si, amb una: continuar avançant en un projecte que crec es el millor que mai ha tingut Cerdanyola.

Espanya, paradís bancari

2009-09-22T22:56:00.000+02:00

Un Informe de la Comissió Europea, donat a conèixer avui, revela que la Banca espanyola es, darrera de la italiana, la que més comissions cobra als clients pels serveis que “ens ofereixen”. Ni més ni menys que 178€ anuals de mitjana només per fer les operacions més usuals amb el compte corrent personal.

La CE critica, tanmateix, la manca d’informació als consumidors sobre les comissions que es cobren. I no només al consumidors ja que, fins i tot els autors de l’informe han hagut de demanar informacions suplementàries per tal d’esbrinar el cost real de les comissions que es cobren a cada client.

A l’altre costat de la balança trobem que, el mateix servei té, a Holanda, un cost de 46€ anuals o de 58€ a Bèlgica. Hom es pregunta el perquè d’aquesta situació privilegiada de la banca espanyola, especialment quan, en els darrers mesos ha rebut una “injecció de liquiditat” extraordinària de més de 50.000 M€ del Govern de l’Estat... tot plegat hem porta a pensar que Espanya es un veritable “paradís” per les Entitats bancàries... amb la permissibilitat del Govern, això sí.

No va sent hora ja de lluitar no només contra el paradisos fiscals si no també contra els paradisos financers? Reflexionin “senyors del govern”...

El Nou Model de Finançament (2a part)

2009-07-28T19:39:00.002+02:00

Ahir, el Govern català va presentar, públicament, l'acord pel nou Model de Finançament Autonòmic (amb algun que altre desplante "oportunista" per cert).
Ja vaig comentar en la primera entrega, algunes de les bondats del nou sistema...
Ara però, vull centrar-me en els "deures pendents" per part del Govern de l'Estat, perquè ja s'ha fet un primer pas, molt important, però encara hi ha molt més a fer, si es que el Govern Zapatero vol mostrar-se com un veritable govern progressista (tal i com crec que ho està fent en el procés del "diàleg social", com a contraposició de les postures més ultraconservadores de la patronal).
M'estic referint al no menys necessari i important acord a assolir per un Nou Model de Finançament Local: la situació de crisi econòmica obliga als Ajuntaments a aprofundir en les polítiques socials "de proximitat". Per garantir-ne l'eficàcia, cal afrontar una reforma estructural dels sistema de finançament dels Ajuntaments, que els proveeixi dels recursos suficients per desenvolupar, plenament, aquelles competències que han assumit, bé per deixadessa de l'administració competent, bé per voluntat pròpia davant la necessitat ineludible de la ciutadania del municipi.
Si, a més a més, li afegim una aposta valenta, per tal de tirar endavant un paquet de mesures fiscals que aprofondeixin en la progressivitat del sistema fiscal estatal (que pagui més qui més guanya, eliminar el caràcter universal d'alguns "xecs" que ha aprovat el govern ZP com el dels 400€ o el xec nadó, eliminar el tracte fiscal discriminat que pateixen les rendes del treball respecte de les del capital, la fiscalitat ambiental,...), aleshores, el conjunt de l'administració pública disposarà d'una bossa de recursos addicionals, per afrontar la crisi amb garanties, assolint allò que podriem anomenar "la quadratura del cercle".

El Nou Model de Finançament (1a part)

2009-07-16T13:57:00.005+02:00

L'acord garanteix que Catalunya multiplicarà per cinc el ingressos que, actualment, rep de l'Estat, es a dir, que nomès en el primer any de la seva entrada en vigor, rebrem més diners que en els anys de funcionament de l'acord CiU-PP del 2001 què, sobretot, des de la federació nacionalista, es va "vendre" com el millor acord de finançament possible i de la història.

Aquest nou Model, situarà a Catalunya, per primer cop, per sobre de la mitjana estatal de recursos per càpita i, el que es més important, garanteix la seva continuitat en el temps, ja que es basa en criteris clars i objectius.

Tanmateix, atorga a Catalunya més capacitat normativa, es a dir, que el Govern de la Generalitat disposarà de més eines per tal de configurar una Política Fiscal pròpia gaudint, així, d'un major marge de maniobra per avançar en una Política Fiscal amb perfil propi que espero que sigui més progressista.

Fins i tot es un model molt més solidari, en contra del que alguns representants de determinades CCAA estan manifestant amb un clar excés de demagògia política "barata".

Per últim, cal dir que la postura de CiU al respecte, demostra que no han sabut "estar a l'alçada" dels aconteixements... malauradament, estan acostumats a que, en qualsevol acord Govern català - Govern de l'Estat, "han estat protagonistes de la foto"... com ara no ha estat així, doncs "es piquen" i busquen mil i una "excuses" (fluixes totes elles) per tal de devaluar l'acord assolit.

Cal felicitar a tots els membres del Govern que han apostat fort per arribar al final d'aquest llarg camí... però, permeteu-me que faci una felicitació molt especial a tota la gent d'ICV que ha participat en el procés (començant pel seu president) que no ha defallit en cap moment, convençuts i convençudes de què el resultat valdria la pena.

La importància dels valors...

2009-06-08T23:46:00.002+02:00

Carta a Raül Romeva:
Benvolgut Raül... abans que res, moltes felicitats... tens, novament, cinc anys per endavant, per poder treballar per l'Europa que moltes i molts volem.
Molta gent tenim clar que continuaràs defensant l'Europa social que posi les necessitats bàsiques de les persones, per davant de qualsevol interès particular... I, ho faràs, sobretot perquè et mouen uns valors profundament d'esquerres, ecologistes, pacifistes i feministes...
Un bon amic meu, quan va accedir a un càrrec de responsabilitat, es va adreçar a totes i tots que vàrem confiar en ell dient... "agafo aquesta responsabilitat com un encàrrec, no pas un càrrec i, aquest plantejament es el què hem guiarà cada dia en la meva tasca..." m'agrada molt comprovar que coincideixes amb el meu amic... Salut i bona feina!

2009-06-08T23:46:00.001+02:00

Crisi de dretes, solucions d'esquerres

2009-06-01T18:10:00.000+02:00

Demà dimarts, a les 19h, al Centre Cívic President Macià (Rambla Francesc Macià, 189) a les set de la tarda, Raül Romeva i Jordi Miralles explicaran les propostes d'ICV-EUiA per les eleccions al Parlament Europeu del proper diumenge dia 7 de juny.
No us ho perdeu: veureu, clarament, la diferència entre les nostres propostes, d'esquerres de debò, i les de aquelles formacions que fan polítiques de dretes, sota l'etiqueta de progressistes...

El dia 7 de juny cal anar a votar... per una majoria d'esquerres al Parlament Europeu

2009-05-21T18:00:00.004+02:00

Acabo de sentir que, superant totes les expectatives que hi havia fins ara, la participació estimada, per les eleccions europees del proper 7 de juny podria arribar al 50%. No es que sigui una dada "per tirar cohets", en general, però si optimista, si ho comparem amb estimacions de fa poc, que la situàven per sota del 40%.
El 7 de juny cal anar a votar, perquè totes i tots som Europa i perquè, en funció de la majoria que es conformi al Parlament europeu, les seves directrius polítiques poden anar a afavorir els poderosos, com fins ara o hi ha la possibilitat de configurar una majoria d'esquerres que proposi sol·lucions a la sortida de la crisi que tingui en compte, especialment a aquelles persones que més la pateixen...
Prou de Sarkozy, Berlusconi,... ara toca una majoria que aposti per una nova Europa basada en la justícia social, els drets per a tothom i l'economia verda...
El dia 7 de juny decidim quina sortida volem a la crisi, perquè la dreta es qui ha creat la crisi i, l'esquerra, qui pot fer propostes sostenibles per sortir-ne...

Una de freda i una de calenta... però continua la improvisació

2009-04-24T18:47:00.002+02:00

Divendres 24 d'abril. El Consell de Ministres aprova un nou paquet de mesures davant la crisi... hores abans es coneixia la dada de l’atur de març a l’estat espanyol: més de 4 milions d’aturades i aturats, un xifra que posa els pels de punta...

En aquest nou paquet de mesures, podríem dir que n’hi ha de tots colors, però, amb un element en comú: continuen accentuant la improvisació del Govern de l’estat.

Alguna de les mesures hem sembla amb bon objectiu. Em refereixo especialment a la que dona llum verda a que els préstecs sobre habitatges protegits puguin formar part de la cartera de garantía de bancs i caixes. A ningú se li escapa que el Govern ha aprovat aquesta mesura per tal de donar “una mica més d’oxigen a Bancs i Caixes", però dic que m’agrada, perquè crec que pot afavorir la construcció d’habitatge protegit de lloguer, donat que les promotores podran accedir a finançament per aquestes promocions i en condicions òptimes... i tot el que afavoreixi la promoció d’habitatge públic de lloguer, m’agrada.

En canvi la mesura de permetre als Ajuntaments endeutar-se per tal d’avançar els seus pagaments endarrerits a proveïdors, crec que té una part bona i una altre de “delicada”. La part bona es que permetrà que moltes pimes i treballadores i treballadors autònoms puguin cobrar allò que se’ls deu des de fa massa temps, amb la qual cosa podran resoldre part dels seus problemes de tresoreria, amb tot allò positiu que això comporta. Però, en l’altre costat de la balança ens trobem que pot incidir negativament en la delicadíssima situació financera de molts ajuntaments, que hauran de fer front a nous préstecs, amb els interessos corresponents, aprovar plans de sanejament a un màxim de sis anys i “auto-avalar-se”, ja que, en el cas de que no retornessin els crèdits, l’Estat els hi descomptaria de la seva aportació anual... vaja “el negoci del segle pels ajuntaments”...

En definitiva, “una de freda i una de calenta”, amb lo qual jo diria que hem anat a millor del que s’havia posat sobre la taula fins ara però, malauradament, amb aquest element en comú: la improvisació... esperarem a temps millors...

Urbanisme salvatge a Espanya... ara ho diuen?

2009-03-27T18:10:00.002+01:00

Diu un conegut refrany que "nunca es tarde si la dicha es buena"... però, en aquest cas crec que ja s'ha "escapat el tren des de fa anys"... resulta que el Parlament Europeu s'ha decidit ara a denunciar públicament l'urbanisme depredador i especulatiu que s'ha practicat ("segons l'informe"...) a molts indrets de l'estat espanyol... la realitat es què el document no té desperdici i, acusa a tots els governants espanyols, sense distinció de colors polítics, però la pregunta que s'ens planteja de manera immediata es clara: hem hagut d'esperar a una situació del tot irreversible per a què l'eurocàmara fes aquesta advertència? es una veritable llàstima, si ho haguéssin fet un parell de dècades abans encara podriem gaudir d'alguns indrets que ja només perduraran en el nostre record com a idílics i que ara, malhauradament, es preferible no tornar a visitar...

Un gran pacte local... i Cerdanyola què?

2009-02-27T19:40:00.002+01:00

Els darrers dies hem pogut veure com diversos alcaldes, la majoria dels quals socialistes, insisteixen a demanar que ara, donada la gravetat de la crisi econòmica, el que cal es un gran pacte local per tirar endavant polítiques de xoc dirigides especialment a aquèlles persones que més pateixen els efectes de la crisi, deixant de banda els interessos partidistes i coordinant esforços basats en el consens de les forçes polítiques.

El darrer a apuntar-se a aquesta petició ha estat l'alcalde de Terrassa qui, aquesta mateixa setmana insistia que aquest "gran pacte local" es la millor demostració de responsabilitat que pot fer qualsevol organització política, independentment de si es troba al govern o a la oposició en aquell municipi.

El plantejament em sembla correcte, tot i què algunes forçes polítiques d'esquerres de debò ja fa mesos que ho proclamem i, fins ara haviem tingut el silenci com a resposta.

Doncs bé, si sembla que ara totes i tots estem d'acord amb aquest plantejament, hom es pregunta: per què a Cerdanyola no es possible? la resposta, malauradament es redueix al fet de que aquí sembla sí ser legítim que el partit socialista situi els seus interessos de partit per davant dels de la ciutat, demostrant un cop més que, per ells, Cerdanyola ha de ser una "illa" diferent del món que l'envolta, només pel fet de que ells no n'ostentin l'alcaldia... una veritable llàstima... espero i desitjo que la gent del seu entorn amb veritable sensibilitat progressista els facin veure el greu error que cometen, tot i que potser serà massa tard...

El "cinisme" del PSC-PSOE

2009-01-31T17:46:00.003+01:00

Al Ple del dijous passat, varem assistir a una sessió contínua del més pur cinisme polític per part del grup municipal del PSC-PSOE.
Hi van haver un reguitzell de sortides de to fonamentades en aquest cinisme que comentava. Repassem-ne algunes:

En primer lloc, es van oposar al restabliment de l’equilibri econòmic financer de la concessió de l’Escola Bressol Municipal de Montflorit. Fins aquí tot “correcte” si no fos perquè en un moment donat el seu portaveu va arribar a dir que si aquest tema s’hagués treballat tan bé com el de l’Altis que ells no s’hi oposarien, però que això no havia estat així i, per tant, es veien obligats a oposar-s’hi. Es aquí on es manifesta el cinisme: en el cas de l’Altis no hi veuen problema, es clar, com que aquest tema el van “deixar podrir” ells... perfecte. Ara bé el de l’EBM no perquè tot i que el varen crear ells, com que ho ha gestionat l’actual equip de govern... doncs a votar-hi en contra! Per no perdre el costum...

En el cas de la modificació dels estatuts de l’empresa mixta, s’havien passat els darrers dies dient que ells no ho veien malament si disposaven de tota la informació de l’estat actual dels seus comptes i aquests no posaven de manifest cap mala gestió... cosa que abans del Ple ja ho havien pogut constatar... però, es clar, en veure que el soci minoritari de l’equip de govern discrepava clarament... doncs a aprofitar l’avinentesa que riurem...

Hi van haver més detalls, però per no allargar-me ho deixo aquí, amb una clara reflexió: aquest dijous en el Ple es va veure clarament el que l’importa Cerdanyola a aquest grup municipal: com diuen en algunes terres... “un carajooo”...

"labanjuardiapuntno"

2009-01-15T17:50:00.003+01:00

Després de veure l'editorial d'un diari que no vull nombrar i veure que tracta a ICV de grup gairebé marginal, com a culminació de la seva creuada en contra de la formació ecosocialista, proposo, a l'estil dels "matins" (que consti que no m'agrada això) l'sms: labanjuardiapuntno.

quina vergonya!

2009-01-08T17:53:00.003+01:00

Quina vergonya!
Aquest es el sentiment que em produeix veure com ni els governants de l'Estat espanyol ni de la UE mouen un sol dit per tal d'aturar la “masacre” que està patint Gaza per part d'Israel.

Igual de lamentable la postura de la majoria dels partits catalans que fins i tot arriben a legitimar l’actitud bel•ligerant d’Israel.

Hem d’unir els esforços de tota la gent pacífica per tal d’aturar aquesta barbaritat.

Repsol: l'Estat ha d'intervenir-hi com a qüestió estratègica

2008-11-27T12:59:00.000+01:00

A les alçades de la crisi en què ens trobem, crec que cal exigir al govern Zapatero que es mulli en el cas Repsol. Alguns de nosaltres, en el seu moment vàrem criticar profundament la privatització de Repsol i moltes d'altres empreses de l'esfera INI. Ara, crec que ara toca dir clarament que hauria de ser l'Estat qui adquirís aquest paquet del 20% que ara pot anar a mans de Lukoil. El SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials) hauria d'adquirir aquest 20% amb l'objectiu d'excercir una posició de control sobre la empresa líder d'un sector tan estratègic com aquest. Si l'argument es "d'on treiem aquests diners", doncs la resposta es molt senzilla, de l'ampli recorregut que encara té el dèficit públic (si tenim diners per injectar al sector financer, també els podem tenir per prendre posicions en sectors estratègics).

Cal cercar el consens

2008-11-11T21:10:00.001+01:00

Els Ajuntaments, i el de Cerdanyola no es una excepció, es troben de ple en el procés d’aprovació de les ordenances fiscals pel 2009. Tradicionalment, aquesta es una decisió complicada, donat que incideix de manera directa en les butxaques de la ciutadania, però també en bona part dels recursos de què disposaran els Ajuntaments en el proper any, per afrontar els programes i serveis que ofereixen, així com per finançar, en part, les inversions que s’han plantejat, a nivell polític, com a prioritàries.

En el moment en què ens trobem i “con la que está cayendo” aquesta dificultat s’agreuja, doncs cal trobar el punt d’equilibri entre les necessitats de recursos de l’Ajuntament i no castigar en excés les economies familiars, força malmeses per la cruesa de la crisi.

En aquest escenari pren més protagonisme que mai la negociació política, que ha de partir del govern, però que ha de trobar en l’oposició dosis de responsabilitat, que demostrin la voluntat de tirar endavant la gestió municipal de les ciutats , malgrat les dificultats de la conjuntura.

Aquesta negociació arribarà a bon port si hi ha voluntat d’enteniment entre els diferents actors i, si es posa la responsabilitat política per davant dels interessos puntuals de partit que, tot i ser legítims, corresponen més a d’altres moments de la “batalla” política.

Crec especialment positiu que, en el cas de Cerdanyola, els diferents grups municipals del Consistori hagin triat aquest camí de negociació amb propostes beneficioses pel conjunt de la ciutat i així hagi quedat palès en el Ple municipal i en les declaracions posteriors dels seus respectius portaveus. De ben segur, la màxima beneficiària en serà la ciutat i les persones que hi viuen.

Aquest fet marca la pauta del que haurà de ser la negociació dels propers pressupostos municipals, on tots els grups polítics hauran de prioritzar el que es imprescindible i el que no, en el conjunt de l’activitat municipal, tasca especialment complexa i gens agradable, amb lo qual, les dosis de responsabilitat i la cintura a l’hora de negociar prendran el màxim protagonisme si es que es volen arribar a acords de consens, per afrontar els reptes que aquesta crisi planteja als Ajuntaments com a administració més propera a la ciutadania que son.

Ara Lleida

2008-10-09T14:42:00.001+02:00

En els darrers mesos, ha anat agafant força l'Associació d'amics i amigues de les Terres de Lleida a Cerdanyola, amb un parell d'activitats (primer una "llonganissada" al juny i després una cargolada el passat 27 de setembre) on, a més de poder degustar aquests típics menjars de la terra ferma, es va poder gaudir d'un ambient lúdic molt engrescador i, sobretot, de "bon rotllo" que bona falta ens fa a totes i tots plegats en aquests temps de crisi...

Us convido a què visiteu el blog de les terres de Lleida a Cerdanyola (http://terresdelleida.blogspot.com/) i que participeu en les properes activitats... ens ho passarem molt bé!

Un respecte pels Ajuntaments, senyor Solbes

2008-09-18T19:00:00.001+02:00

Des de fa molt de temps, ens han "venut" la idea que el senyor Solbes es la persona més adequada per assumir la difícil tasca de gestionar les finances de l'Estat espanyol. No dubto de la seva preparació ni de les seves "bones" intencions ("se le presupone" com es diu en aquests casos), però del que sí dubto es de la seva idea del què són els Ajuntaments i del paper clau que juguen en la nostra societat, no tan sols pel fet de ser l'Administració més propera a la ciutadania si no, sobretot, per què en els darrers anys han "assumit" serveis que esdeven bàsics per a les persones, dels quals no en tenen ni la competència, ni molt menys els recursos necessaris per tirar-los endavant, tot plegat per la deixadessa de l'administració competent (Estat o Generalitat).
Encara que només sigui per això (que no es poc motiu), el senyor Solbes hauria de tenir una mica més de respecte per aquesta que ha estat l'administració més mal tractada en els darrers anys i, per tant, no es de rebut que plantegi un retallada en la transferència de recursos de l'Estat, amb l'únic objectiu de què, en una negociació posterior, com a molt, plantejar un escenari intermig de congelació. No senyor Solbes, no, ja sabem totes i tots que ens hem "d'apretar el cinturó" en temps de crisi, però cal establir en quins temes prioritaris no toca la retallada, per què primer hem d'anar a cobrir les necessitats d'aquells col·lectius menys afavorits i, d'això els Ajuntaments en saben més que ningú...

La "centralitat" no és d'esquerres

2008-07-21T18:34:00.003+02:00

Veient l'objectiu principal del Congrés del PSC proclamat als quatre vents, aquest passat cap de setmana, de "conquerir" la centralitat de la política a Catalunya, queda prou evident, d'una vegada per totes de què la majoria de la gent que lidera aquest partit ja no té com a màxima prioritat fer polítiques d'esquerres, les que fins fa poc temps defensàven els seus dirigents que "havien tirat del carro socialista" en les èpoques més difícils d'oposició al "pujolisme"...

I també queda prou clar que, per la "branca catalana del PSOE" és més important tenir una bóna relació amb el president Zapatero i la resta de capitans estatals, que defensar els legítims interessos de Catalunya... pobret Castells, realment es creu aquesta afirmació que va fer 24 hores abans de començar el Congrés, tot dient que "pels socialistes catalans, sempre estarà Catalunya per davant del interessos estatals del partit...".

Sens dubte la defensa del què, amb tota legitimitat es reclama des de Catalunya, en la negociació d'un nou Model de Finançament més just per tal de tenir els recursos suficients per a desenvolupar polítiques socials ambicioses (com correspon a forçes polítiques d'esquerres) ha quedat restringida a d'altres formacions veritablement progressistes i d'esquerres, especialment ICV-EUiA.

Per cert, malament va el PSC si el seu responsable de formació es l'inefable Sala... amb formadors així qüasi es millor quedar-se en la "ignorància"...

Ara es l'hora dels Ajuntaments

2008-07-14T20:23:00.001+02:00

L’actual situació financera dels ajuntaments continua instal·lada en un dèficit crònic, que relega a l’administració local al paper de parent pobre del conjunt de les administracions públiques. L'increment de recursos gestionats pel sector públic no s'ha repartit coherentment entre els tres nivells administratius. Mentre el nivell central i l'autonòmic han guanyat pes econòmic, el local s’ha congelat.

Però està clar que el desenvolupament de l’activitat municipal exigeix un sistema de finançament satisfactori i suficient que permeti la prestació de serveis als ciutadans i ciutadanes, tot donant compliment als principis d’autonomia local i suficiència financera per a generar dinàmiques d’equilibri social i mediambiental.

Cal tenir en compte què fan realment els municipis, és a dir, quins serveis són els que realment acaben prestant i, en aquest sentit, cal recordar que la despesa local a Espanya suposa tan sols un 13% del total de la despesa pública estatal, un percentatge molt reduït comparat amb el que es dóna en països federals on també hi ha tres nivells de govern, i no massa diferent de l’existent a l’Estat espanyol a principis dels anys 80 que era, aproximadament, d’un 11%. Per tant, si bé la despesa per habitant dels nostres municipis ha augmentat considerablement (era de 189 € per càpita l’any 1981 i de 824 € per càpita l’any 2002 i s’acosta als 1.000€/h en les dades encara provisionals del 2006), la presència del sector públic local en relació al conjunt de l’Estat, quasi no s’ha modificat. El procés de descentralització a Espanya s’ha donat en una sola direcció: del govern central als governs autonòmics.

La despesa municipal és, fonamentalment, corrent (el 67%) però cal no menysprear la despesa en inversió realitzada pels municipis ja que suposa un elevat percentatge en relació a la despesa total (el 27%) si el comparem amb el que es dóna en els altres nivells de govern. Els municipis són, doncs, importants agents inversors. L’exercici de les seves competències comporta una important activitat inversora.

Tanmateix, una part important de la despesa realitzada pels municipis es destina a la prestació de serveis no obligatoris. Alguns estudis situen aquesta despesa al voltant d’un 30% del total. Així és, els ajuntaments, l’administració més propera als ciutadans està atenent una sèrie de demandes sobre les quals no hi tenen una obligació legal de satisfer-les. Es tracta sobretot de la prestació de serveis vinculats a l’educació, la cultura, la seguretat, la protecció civil i la promoció social. Quan un municipi s’implica en la prestació de, per exemple, escoles bressol, residències per a la gent gran, escoles d’adults, o escoles de música, ho està fent “voluntàriament” i fent-ho, estan demostrant una voluntat d’exercir un paper protagonista en el desenvolupament de les tasques atribuïdes al sector públic. Girar l’esquena o ajornar la solució dels problemes diaris de la gent, es fa més difícil a nivell local que qualsevol altre nivell de govern.

En ple ajust del sector immobiliari, sobre el qual ha descansat una part important dels ingressos municipals (malauradament, ja que això ha donat lloc en molts municipis a un urbanisme depredador i sense cap patró de “model de ciutat”), la revisió del finançament local es fa més imprescindible i urgent.

Finalment, cal dir que els municipis han multiplicat per sis, fins els 6.324M€ el seu deute en els set darrers anys (2001-2007), segons el darrer document publicat per la Fundació de Caixes d’Estalvi (FUNCAS) sobre els ens locals.

Tot plegat avala la legitimitat dels representants de l’Administració Local de defensar una revisió a fons del sistema de finançament amb una clara tendència a l’alça dels recursos que ha de garantir les necessitats reals dels Ajuntaments, ja sigui pel “boom demogràfic”, com pel traspàs o assumpció de noves competències, com per l’increment notable de la despesa social que tot plegat ha generat.

Des de la coalició ICV-EUIA-EPM propugnem que aquesta reforma del model de finançament local hauria de passar, fonamentalment, per:

- Tenir en compte el marc competencial i per tant, les necessitats reals de despesa dels nostres municipis. L’aplicació del nou Estatut ajudarà a identificar millor el nucli competencial propi dels municipis.

- Respectar i ampliar l’autonomia financera dels municipis, - tal com passa amb el govern de la Generalitat -, és a dir, la capacitat de prendre decisions sobre el volum global dels seus recursos, sobre com els obtenen i sobre com i amb què els gasten.

- Tenir en compte que els ajuntaments estan assumint la prestació de serveis molt vinculats a les persones i no només a la propietat immoble. Això farà replantejar l’actual paper de l’IBI com a principal figura impositiva dels municipis i obrirà la possibilitat de que participin d’una cistella més àmplia de tributs. Des d’ ICV-EUIA-EPM, proposem elevar la participació dels ens locals en els tributs de l’Estat, garantint la cessió d’un significatiu percentatge de l’IRPF i l’IVA cap els Ajuntaments.

- El compliment d’un principi d’igualtat de recursos entre els governs municipals. Això passa per replantejar-se el funcionament de l’actual subvenció incondicionada que reben de l’Estat (la Participació en els Ingressos de l’Estat). Pels municipis petits, qualsevol proposta ha de passar per un augment de les transferències corrents, ampliant el Fons de Cooperació Local ja existent tal i com planteja L’Estatut que, donat el seu caràcter incondicionat, contribuirà al compliment d’aquest principi d’igualtat.

- Tenir en compte que els municipis realitzen una important activitat inversora, el finançament de la qual justifica en molts casos, l’endeutament. Els municipis estan essent les principals víctimes de la Llei d’Estabilitat Pressupostària. Cal una reforma en profunditat d’aquesta Llei de manera que el compliment de l’estabilitat pressupostària sigui contemplat de manera dinàmica, dins d’un cicle econòmic (que es podria establir en sis anys) sense exclusió de cap municipi, alhora que defensem l’augment del dèficit permès, per al finançament d’inversions que milloren la capacitat productiva atès el dèficit d’estoc de capital públic de l’economia espanyola respecte d’altres economies de la Unió Europea.

- Tanmateix, cal fer un avenç important cap a la inclusió de la Fiscalitat ambiental i afrontar, d’una vegada per totes, de manera decidida i valenta, la substitució de l’actual IAE (totalment desfasat, inadequat i “gairebé marginal”) per una “nova figura tributària que gravi l’Activitat Empresarial”.

Cal però, treballar a fons per tal d’optimitzar al màxim tots els recursos disponibles, en base a criteris d’eficiència i eficàcia. De poc ens servirà incrementar els recursos si no se’n fa una utilització òptima dels mateixos. La ciutadania ha de tenir la percepció que es fa una utilització eficient dels recursos municipals.

Finalment, cal dir que l’aprovació d’un Nou Model de Finançament, tanmateix podria servir per que l’Estat exigís iniciar un “anivellament de la càrrega fiscal entre municipis” donat que la manca de suficiència financera actual ha produït l’efecte (col·lateral o “volgut”) d’un veritable “dumping fiscal” entre municipis teòricament similars.

Respecte per davant de tot

2008-06-03T17:49:00.000+02:00

Em mereixen total respecte tots els moviments i expressions que en les darreres setmanes s’han produït en la nostra ciutat respecte de la problemàtica de l’educació de 0 a 3 anys però crec que, en alguns casos, s’ha ultrapassat el límit del que, en la meva modesta opinió, es pot afirmar, especialment respecte de terceres persones.

En aquest sentit, crec que no es pot afirmar, per qui defensa el model de l’escola que està a punt de tancar, que aquesta es l’única que garanteix un model de qualitat de 0 a 3 anys, doncs es prou clar que a la nostra ciutat hi ha diversos centres que, tanmateix, garanteixen com a mínim la mateixa qualitat i moltes mares i pares de Cerdanyola ho hem pogut comprovar. Algunes representants d’aquestes llars d’infants van intervenir en el Ple municipal defensant el seu projecte, crec jo amb una elegància a imitar per tothom, donat que en tot moment varen defugir d’atacs a d’altres per defensar la seva raó.

Tampoc crec que sigui de rebut que s’utilitzin expressions “soviètiques” que, de la manera que s’afirmen, representen un menyspreu cap a la tasca professional que fan dones i homes que treballen en diferents serveis de l’administració pública.

Al meu parer, a Cerdanyola hi ha un molt bon nivell en els centres d’ensenyament, tan públics com privats, però crec que cal apostar decididament perquè a la nostra ciutat es consolidi un sistema públic d’educació de 0 a 3 anys (que convisqui amb total naturalitat amb el privat) que pot garantir una molt alta qualitat, doncs ja tenim dos exemples de que això pot ser així: l’Escola Municipal la Sínia i l’Escola Municipal de Música Aulos.

Una d'esports

2008-05-01T19:18:00.005+02:00

En els últims temps estem veient com mentre que, per una banda, tenim diversos esportistes que són veritables models a seguir, n'hi ha d'altres que més val ignorar-los.
Un veritable exemple a seguir es el del "noi de Sant Boi", en Pau Gasol, un dels millors esportistes catalans de tota la història, no ja per la seva qualitat esportiva si no, sobretot, per la seva extremada senzillesa humana que serveix de immillorable model per a tota la joventut que estima l'esport i vol que sigui part important de la seva vida.
Un altre exemple el trobem en el manacorí Rafa Nadal, un esportista d'èlit però amb una qualitat humana encara superior.
I què dir-ne de la Gemma Mengual, amb tota seguretat la millor esportista de tota la història de l'esport català... i una grandíssima persona.
En aquest sentit, trobo que el que li està passant aquest any al Fernando Alonso, li anirà molt bé a ell i a tots/es els/les seus/ves fans, com a cura d'humilitat davant d'aquesta prepotència malcarada que havia desbordat aquests darrers anys. De ben segur que, en el futur, es tornarà més humà... de fet ja el vàrem poder veure esgrimint unes tímides llàgrimes a Montmeló quan el seu cotxe va dir prou.
Aquest es el tipus d'esportistes que volem i necessitem com a referència per a totes i tots... a Cerdanyola en tenim diversos exemples i, a la darrera Nit de l'Esport, en Sergi Fernàndez ens ho va demostrar clarament...
Com veieu, estic acabant el meu escrit i, en cap moment, he parlat del Bar... només un desig: espero que tota la gent d'aquest "més que un club" n'aprengui de tots els que acabo de mencionar...

Tal com raja

2008-04-18T20:07:00.003+02:00

Veritablement tot el que ha passat aquests darrers dies en el "tema de l'aigua" sembla força surrealista. Però la realitat es que ens trobem en una situació d'extrema excepcionalitat i, per tant, el que més importa es trobar solucions pragmàtiques a la possibilitat de tenir restriccions en un breu període de temps, alhora que es continua en el treball diari de la planificació per tal de que, a partir de l'any 2009, el risc d'arribar a una situació tan extrema com l'actual estigui minimitzat al màxim.
Estic totalment d'acord amb les manifestacions del Catedràtic Arrojo quan diu que la política a mig i llarg termini de l'ACA i del conjunt de l'Administració Catalana ha estat l'adequada, però això no treu que la imatge donada a la ciutadania per les "picabaralles" entre el Govern de la Generalitat i el de l'Estat i les desautoritzacions d'aquest envers aquell, no aporten solucions i, en canvi, incrementen el descrèdit de la política i dels polítics envers la ciutadania.
Per cert, company Cesc, en aquests casos es molt millor "pecar" d'excés d'humilitat que no d'una certa prepotència.

I ara què?

2008-03-11T16:50:00.002+01:00

Dos dies després de les eleccions he de reconèixer que continuo "cabrejat"... de fet he esperat a dimarts a veure si em baixava el nivell de cabreig, però no...
Estic cabrejat perquè crec que es del tot injust el resultat electoral d'ICVEUiA...
Estic cabrejat perquè estic segur que la Núria hagués estat una gran diputada i no ho podrà demostrar...
Estic cabrejat perquè en Joan Herrera ha estat un grandíssim candidat i es mereixia un major suport ciutadà...
Estic cabrejat perquè l'escò que hem perdut segurament se l'endurà el PP tot i el crit al vot ùtil...
Però, sobretot estic cabrejat perquè una immensa majoria de persones han cedit a la por a l'hora de votar.

Ara tocaria felicitar el PSOE per la seva victòria, però m'esperaré a veure per quins pactes i quines polítiques opta. Si decideix tirar endavant polítiques d'esquerres, tindrà la meva felicitació. Si, pel contrari, prefereix una posició més còmoda i aplica polítiques d'àparador pròpies de la dreta (fins i tot amb la possibilitat de veure el Duran de ministre), aleshores no em vindrà de gust felicitar-lo.

Aviat ho sabrem...

Drets si, xecs no

2008-03-06T11:47:00.004+01:00

A l’hora de fer balanç de la darrera legislatura al Govern de l’Estat, em queda un sabor agredolç. Dolç, per les Lleis que el PSOE ha pactat amb l’esquerra, amb IU-ICV i que han servit per avançar cap a la plena autonomia de les persones, la igualtat de gènere o la recuperació de la memòria històrica. Agre perquè, mentrestant, s’acordaven amb la dreta una Reforma Fiscal que baixava els impostos als que tenen més recursos o les Lleis del sector elèctric i del mercat hipotecari que consolidava els privilegis dels poderosos.

No podem permetre, des d’una perspectiva d’esquerres, un nou mandat en el que es pactin amb les esquerres les polítiques socials i, amb la dreta, les polítiques econòmiques. No acceptem el mercadeig de “xecs” del PSOE, primer amb el “xec nadó” de 2.500€ i ara amb els famosos 400€ que afectaria a tothom per igual, fins i tot aquells que, com el Sr. Pizarro, han arribat a cobrar més de 5.000 vegades el salari mínim interprofesional. Penseu que, amb els 5.400 milions d’€ anuals que li costaria aquesta mesura a les arques de l’Estat, es podrien fer 250.000 places públiques de residències per a gent gran o 500.000 d’escola bressol o duplicar les pensions no contributives i arribar al mínim de 1.000€ en les contributives, en definitiva, treballar pels que més ho necessiten.

La gent d’ICVEUiA volem una legislatura de polítiques de drets, defugint de les rebaixes fiscals que comprometen la capacitat de l’Estat d’avançar en el benestar de les persones. Només una forta representació nostre al Congrés garanteix que el PSOE faci polítiques d’esquerres els propers 4 anys.

Una gran oportunitat per a Cerdanyola

2008-03-02T20:58:00.004+01:00

La propera creació d'una Empresa Urbanística es, al meu parer, una oportunitat per al municipi de Cerdanyola de fer una política valenta i ambiciosa d'habitatge públic, en especial de lloguer. Crec que aquest fet hauria de gaudir del consens de totes les forces polítiques, sent com és aquesta una de les principals preocupacions i necessitats de la ciutadania i, en especial de les i els joves i la gent amb menys recursos.
Des d'ICV defensem la creació d'aquest nou instrument que marcarà un punt d'inflexió en la gestió del patrimoni de l'Ajuntament i així ho hem manifestat en roda de premsa.
http://www.cerdanyola.info/noticies/noticia13555.html

idees justes, lògiques i valentes

2008-02-26T18:32:00.008+01:00

Aqui podeu consultar les 30 propostes programàtiques d'ICV-EUiA. Són propostes justes, lògiques, valentes i, el que és més important, possibles.
http://idees2008.blogspot.com/2008/01/les-30-propostes-prioritries-dicv-euia.html

Motius per votar ICV-EUiA el 9 de març

2008-02-26T10:08:00.000+01:00

| View | Upload your own

Missatge de salutació

2008-02-25T19:14:00.001+01:00

Salut a tothom!

Em llenço a l’aventura dels blocs, posant en marxa aquest que, a partir d’ara, serà un espai obert a dones i homes que hi vulguin participar i compartir amb mi reflexions i sensacions de diferents àmbits i apostin per un debat obert, participatiu i respectuós amb els ideals i, sobretot, les persones.

Com dic, espero compartir amb totes i tots vosaltres una part del nostre temps per tal d’aprendre coses noves i parlar-ne una mica de “tot plegat”.

Santi Cayuela