Veritablement tot el que ha passat aquests darrers dies en el "tema de l'aigua" sembla força surrealista. Però la realitat es que ens trobem en una situació d'extrema excepcionalitat i, per tant, el que més importa es trobar solucions pragmàtiques a la possibilitat de tenir restriccions en un breu període de temps, alhora que es continua en el treball diari de la planificació per tal de que, a partir de l'any 2009, el risc d'arribar a una situació tan extrema com l'actual estigui minimitzat al màxim.
Estic totalment d'acord amb les manifestacions del Catedràtic Arrojo quan diu que la política a mig i llarg termini de l'ACA i del conjunt de l'Administració Catalana ha estat l'adequada, però això no treu que la imatge donada a la ciutadania per les "picabaralles" entre el Govern de la Generalitat i el de l'Estat i les desautoritzacions d'aquest envers aquell, no aporten solucions i, en canvi, incrementen el descrèdit de la política i dels polítics envers la ciutadania.
Per cert, company Cesc, en aquests casos es molt millor "pecar" d'excés d'humilitat que no d'una certa prepotència.
