El PSOE “passa” dels Ajuntaments

Fa gairebé un any, el Govern ZP va aprovar el conegut FEIL (Fons Estatal d’Inversió Local). En aquell moment a moltes persones ens va semblar una boina eina “conjuntural” per aturar temporalment la destrucció d’ocupació en un determinat sector, alhora que s’incentivava la inversió municipal molt important en aquest context de crisi, tot i les deficiències que, posteriorment, s’ha anat comprovant que tenia (lògiques en una veritable “prova pilot”).

Des de ja fa alguns mesos, el Govern de l’Estat, escoltant les peticions que provenien del món local, va anunciar la més que probable reedició d’aquest pla en forma de “FEIL 2”, tot dient, això sí, que seria de característiques força diferents, ja que, per una banda, aniria delimitat a un tipus d’inversions en equipaments socials, de recuperació mediambiental i en noves tecnologies i, d’altra banda, perquè una part del mateix es podria destinar a la despesa ordinària dels Ajuntaments.

Aquest segon aspecte era, sens dubte, el més esperat per part del món municipal ja que, tot apunta que la davallada d’ingressos que reben de l’Estat pel 2010 es calcula en un 9,2% de mitjana, després de que ja hagi caigut durant el 2009 respecte de l’any anterior.

Primer va ser el Vicepresident Chaves el que situava en un 15% del FEIL-2 el que podria es podria destinar a despesa ordinària. Posteriorment, diverses veus del Govern, fins i tot el mateix President, ha anat modificant a l’alça aquest primer percentatge, segurament per intentar “desencallar” l’aprovació dels PGE al Congrés. Des de les diverses entitats municipals (inclosa la FEMP presidida per l’Alcalde de Getafe, que, recordem, es del PSOE) es va insistir que el percentatge mínim acceptable es situava en el 30% (i el desitjable en el 50-60%) ja que era només a partir d’aquest nivell que es podria donar cobertura als serveis actuals en funció de la davallada de transferències ja comentada.

Des de Catalunya també s’alçaven veus “municipalistes” de tots els colors polítics, reivindicant aquest major percentatge, fins i tot, el President de la FMC o el President de la DIBA, ambdós del PSC-PSOE.

Tanmateix, es del tot justa, la permanent reivindicació del món local, de retorn de l’IVA de les Inversions als Ajuntaments, perquè el puguin destinar a noves Inversions, sobretot ara, que sembla que ens acostem a una pujada dels tipus a partir de l’1 de juliol de 2010.

Ara, ens arriba la notícia de què el Consell de Ministres decideix mantenir en el 20%, el percentatge del FEIL-2 que es podrà destinar al pressupost ordinari municipal i, res de nou respecte de la possible devolució de l’IVA de les Inversions... i es que, lògicament, un cop aprovats els PGE, ara al president ZP ja no li cal utilitzar els Ajuntaments com a moneda de canvi... per cert, una moneda de canvi que mai li ha agradat, ja que, en tot moment, no veia amb bons ulls solucionar un problema a aquells governs que, majoritàriament (com a mínim a les grans ciutats) son del PP...

Quina llàstima! Queda clar, doncs, una vegada més, que el PSOE “passa” dels Ajuntaments...

Ara es veurà

A Cerdanyola, com a tot arreu, estem vivint moments difícils, de profunda crisi econòmica. L’atur s’ha doblat en poc més d’un any. Moltes empreses, comerços, restaurants..., estant fent mans i mànigues i tivant de la imaginació, per tal d’aguantar i no haver de tancar.

A aquest context social i econòmic s’hi afegeix un moment polític complex pel que fa a la governabilitat de la ciutat. Ara, per tant, caldrà que les diferents forces polítiques de la ciutat posin sobre la taula el bo i millor del seu capital polític i humà. No es el moment de retrets o acusacions/difamacions personals com els que han fet alguns personatges polítics darrerament (sobretot un senyor que es responsable d’organització d’un partit que s’autoanomena socialista i que té nom de capital “manya”). No, això no es el què ens cal.

Es, més que mai, el moment de demostrar si es veritat aquell eslògan que els partits utilitzen en moments com aquest tot dient que “ara el primer es la ciutat, per sobre dels partits... ara el primer es Cerdanyola”.

Ara es veurà qui només ho diu i qui, a més, s’ho creu i ho posa en pràctica. Ara, caldrà parlar de tot i amb tothom. També amb aquelles forces polítiques que, en aquests moments, no tenen representació municipal però que varen obtenir un bon grapat de vots en les darreres eleccions municipals.

Haurem de parlar del futur de Cerdanyola. De l’immediat i del llarg termini, però, sobretot, haurem de posar-nos d’acord en quines polítiques son prioritàries i quines no, ja que el primer es donar cobertura a aquelles persones que més pateixen la crisi. Però també es moment de desencallar aquelles temes que defineixen un model de ciutat que aposta per l’economia del coneixement, la que es correspon amb un nou model econòmic que, al meu parer (com el de molta gent) garanteix un futur molt més sostenible.

No tingueu cap dubte que, en aquest camí, a la gent d’ICV-EUiA de Cerdanyola, la trobareu i a mi també, es clar. Sense cap premissa ni cap condició. Millor dit, si, amb una: continuar avançant en un projecte que crec es el millor que mai ha tingut Cerdanyola.

Espanya, paradís bancari

Un Informe de la Comissió Europea, donat a conèixer avui, revela que la Banca espanyola es, darrera de la italiana, la que més comissions cobra als clients pels serveis que “ens ofereixen”. Ni més ni menys que 178€ anuals de mitjana només per fer les operacions més usuals amb el compte corrent personal.

La CE critica, tanmateix, la manca d’informació als consumidors sobre les comissions que es cobren. I no només al consumidors ja que, fins i tot els autors de l’informe han hagut de demanar informacions suplementàries per tal d’esbrinar el cost real de les comissions que es cobren a cada client.

A l’altre costat de la balança trobem que, el mateix servei té, a Holanda, un cost de 46€ anuals o de 58€ a Bèlgica. Hom es pregunta el perquè d’aquesta situació privilegiada de la banca espanyola, especialment quan, en els darrers mesos ha rebut una “injecció de liquiditat” extraordinària de més de 50.000 M€ del Govern de l’Estat... tot plegat hem porta a pensar que Espanya es un veritable “paradís” per les Entitats bancàries... amb la permissibilitat del Govern, això sí.

No va sent hora ja de lluitar no només contra el paradisos fiscals si no també contra els paradisos financers? Reflexionin “senyors del govern”...

El Nou Model de Finançament (2a part)

Ahir, el Govern català va presentar, públicament, l'acord pel nou Model de Finançament Autonòmic (amb algun que altre desplante "oportunista" per cert).
Ja vaig comentar en la primera entrega, algunes de les bondats del nou sistema...
Ara però, vull centrar-me en els "deures pendents" per part del Govern de l'Estat, perquè ja s'ha fet un primer pas, molt important, però encara hi ha molt més a fer, si es que el Govern Zapatero vol mostrar-se com un veritable govern progressista (tal i com crec que ho està fent en el procés del "diàleg social", com a contraposició de les postures més ultraconservadores de la patronal).
M'estic referint al no menys necessari i important acord a assolir per un Nou Model de Finançament Local: la situació de crisi econòmica obliga als Ajuntaments a aprofundir en les polítiques socials "de proximitat". Per garantir-ne l'eficàcia, cal afrontar una reforma estructural dels sistema de finançament dels Ajuntaments, que els proveeixi dels recursos suficients per desenvolupar, plenament, aquelles competències que han assumit, bé per deixadessa de l'administració competent, bé per voluntat pròpia davant la necessitat ineludible de la ciutadania del municipi.
Si, a més a més, li afegim una aposta valenta, per tal de tirar endavant un paquet de mesures fiscals que aprofondeixin en la progressivitat del sistema fiscal estatal (que pagui més qui més guanya, eliminar el caràcter universal d'alguns "xecs" que ha aprovat el govern ZP com el dels 400€ o el xec nadó, eliminar el tracte fiscal discriminat que pateixen les rendes del treball respecte de les del capital, la fiscalitat ambiental,...), aleshores, el conjunt de l'administració pública disposarà d'una bossa de recursos addicionals, per afrontar la crisi amb garanties, assolint allò que podriem anomenar "la quadratura del cercle".