Divendres 24 d'abril. El Consell de Ministres aprova un nou paquet de mesures davant la crisi... hores abans es coneixia la dada de l’atur de març a l’estat espanyol: més de 4 milions d’aturades i aturats, un xifra que posa els pels de punta...
En aquest nou paquet de mesures, podríem dir que n’hi ha de tots colors, però, amb un element en comú: continuen accentuant la improvisació del Govern de l’estat.
Alguna de les mesures hem sembla amb bon objectiu. Em refereixo especialment a la que dona llum verda a que els préstecs sobre habitatges protegits puguin formar part de la cartera de garantía de bancs i caixes. A ningú se li escapa que el Govern ha aprovat aquesta mesura per tal de donar “una mica més d’oxigen a Bancs i Caixes", però dic que m’agrada, perquè crec que pot afavorir la construcció d’habitatge protegit de lloguer, donat que les promotores podran accedir a finançament per aquestes promocions i en condicions òptimes... i tot el que afavoreixi la promoció d’habitatge públic de lloguer, m’agrada.
En canvi la mesura de permetre als Ajuntaments endeutar-se per tal d’avançar els seus pagaments endarrerits a proveïdors, crec que té una part bona i una altre de “delicada”. La part bona es que permetrà que moltes pimes i treballadores i treballadors autònoms puguin cobrar allò que se’ls deu des de fa massa temps, amb la qual cosa podran resoldre part dels seus problemes de tresoreria, amb tot allò positiu que això comporta. Però, en l’altre costat de la balança ens trobem que pot incidir negativament en la delicadíssima situació financera de molts ajuntaments, que hauran de fer front a nous préstecs, amb els interessos corresponents, aprovar plans de sanejament a un màxim de sis anys i “auto-avalar-se”, ja que, en el cas de que no retornessin els crèdits, l’Estat els hi descomptaria de la seva aportació anual... vaja “el negoci del segle pels ajuntaments”...
En definitiva, “una de freda i una de calenta”, amb lo qual jo diria que hem anat a millor del que s’havia posat sobre la taula fins ara però, malauradament, amb aquest element en comú: la improvisació... esperarem a temps millors...
