El sindicats han convocat vaga general pel proper dia 29 de setembre a tot l’Estat i, ho han fet sota el lema “així no”, en clara referència tant a la Reforma Laboral, com també a les propostes en matèria econòmica i social que està duent a terme el Govern Zapatero propostes, totes elles, amb un denominador comú: no conformen una base sòlida per caminar cap un nou model econòmic que situï a l’economia espanyola en condicions estructurals per sortir reforçada de la crisi i amb garanties. A l’inrevés, tenen en comú una clara improvisació, desorientació i poca valentia del Govern de l’Estat per afrontar aquests canvis estructurals imprescindibles. No arriben, ni tan sols, a ser mesures conjunturals, com s’ha pogut comprovar amb el fracàs de gairebé totes elles.
Però també diuen “així no” perquè, de totes aquestes mesures i, en especial, de la reforma laboral, s’extreu la conclusió de que el Govern Zapatero ha cedit, de manera clara, a les pressions dels sectors més conservadors i poderosos, per tal de que accedís a aplicar mesures totalment lliberals amb el teòric objectiu d’afrontar la crisi econòmica però, de pas, obrir la porta a un escenari molt més favorable als seus interessos. Aquesta actuació del Govern de l’Estat és expressió d’una profunda crisi política, i d’un important dèficit democràtic, ja que dona la sensació de que les decisions econòmiques les prenen organismes no elegits democràticament pels ciutadans.
La Reforma Laboral del Govern Zapatero, "es una Reforma Laboral de dretes", perquè gaudeix del suport de grups polítics com CiU i, perquè s'acosta molt a les propostes plantejades per la patronal CEOE, encara que s'entestin a dir que no els hi agrada, en un acte de clara hipocresia que ja ningú es pot creure, mentre que pràcticament deixa de banda la totalitat de les propostes dels sindicats.
Aquesta reforma afavoreix, clarament, els interessos empresarials, abaratint els acomiadaments i justificant les causes que el justifiquen com a procedent. Quan tant el Govern com la CEOE, parlen de la necessitat d’abaratir l’acomiadament per situar-lo a nivells europeus, cal recordar que Espanya és, juntament amb Holanda, l’únic estat de la Unió Europea, en que es pot acomiadar sense motiu; a la resta de països la indemnització és més barata, però s’ha de demostrar que hi ha motiu per a acomiadar.
La reforma va en detriment dels drets de treballadors i treballadores, no solament perquè els exposa més a l’acomiadament, si no també perquè, obra la porta a decisions unilaterals, per part de l’empresa, en tema tan importants com la retribució, la jornada laboral o els horaris.
Un altre aspecte molt negatiu de la reforma laboral es que reduirà, notablement, el superàvit i el Fons de Reserva de la Seguretat Social, cosa que serà utilitzada, amb tota seguretat pel Govern, per argumentar la Reforma de les Pensions (67 anys, increment de la base de càlcul,...).
Finalment, aquesta reforma, perjudica la qualitat de l’ocupació, per que consolida el contracte temporal, per que representa un nou menyspreu pels serveis públics, apostant per una major privatització dels serveis públics d’ocupació i, tanmateix, per que converteix la tasca de “oferir i trobar feina” en un negoci, cosa que anirà en detriment dels treballadors i treballadores, que seran els qui paguin el cost del “servei” que facin les agències de col•locació privades amb ànim de lucre.
Aquests son, a grans trets, els aspectes més destacables de la reforma laboral del Govern Zapatero (amb la complicitat de CiU) i, per això, com diuen el sindicats hi ha motius més que suficients per dir “així no”, però encara n’hi ha un, no menys important, i es que, a diferència del que el Govern PSOE i els sectors econòmics afirmen, de que no hi ha cap altra alternativa per sortir de la crisi, crec que si que existeix una altre proposta molt més justa i solidària.
Aquesta es l’alternativa d’ICV-EUiA i que es basa en 10 propostes que persegueixen garantir un nivell de recursos en mans de l’administració pública, suficient, per tal d’aprofundir en l’estat del benestar que necessita la ciutadania, especialment en la delicada conjuntura econòmica actual.
En resum, aquestes propostes, aposten per augmentar els ingressos de l’Estat, amb una reforma fiscal justa en que pagui més qui més té i més guanya, i amb una major lluita vers el frau fiscal. Tanmateix, propugnen avançar cap a un nou model productiu basat en l’ocupació estable, segura i de qualitat, fent del contracte indefinit ordinari el contracte de referència, apostant per uns serveis públics de qualitat que ens acostin a la mitjana de la UE, establint, alhora un salari mínim de 1.000 euros, tot assolint l’equiparació salarial i de condicions laborals per a dones i joves. Finalment, plantegen que garantir l’arribada del crèdit a empreses i particulars i poder fer-ne un control permanent, ha de ser condició indispensable a l’hora de concedir ajuts públics a les entitats financeres.
Si acompanyem aquestes propostes de les més prioritàries reformes del Sistema Financer i del Sector Energètic iniciarem, veritablement, el camí cap el canvi de model econòmic imprescindible no només per sortir de la crisi, si no, sobretot, per garantir un model sostenible en el temps, que creï empreses viables i llocs de treball estables i de qualitat. Aquesta es la recepta que necessiten per sortir de la crisi. Així, sí.