En els últims temps estem veient com mentre que, per una banda, tenim diversos esportistes que són veritables models a seguir, n'hi ha d'altres que més val ignorar-los.
Un veritable exemple a seguir es el del "noi de Sant Boi", en Pau Gasol, un dels millors esportistes catalans de tota la història, no ja per la seva qualitat esportiva si no, sobretot, per la seva extremada senzillesa humana que serveix de immillorable model per a tota la joventut que estima l'esport i vol que sigui part important de la seva vida.
Un altre exemple el trobem en el manacorí Rafa Nadal, un esportista d'èlit però amb una qualitat humana encara superior.
I què dir-ne de la Gemma Mengual, amb tota seguretat la millor esportista de tota la història de l'esport català... i una grandíssima persona.
En aquest sentit, trobo que el que li està passant aquest any al Fernando Alonso, li anirà molt bé a ell i a tots/es els/les seus/ves fans, com a cura d'humilitat davant d'aquesta prepotència malcarada que havia desbordat aquests darrers anys. De ben segur que, en el futur, es tornarà més humà... de fet ja el vàrem poder veure esgrimint unes tímides llàgrimes a Montmeló quan el seu cotxe va dir prou.
Aquest es el tipus d'esportistes que volem i necessitem com a referència per a totes i tots... a Cerdanyola en tenim diversos exemples i, a la darrera Nit de l'Esport, en Sergi Fernàndez ens ho va demostrar clarament...
Com veieu, estic acabant el meu escrit i, en cap moment, he parlat del Bar... només un desig: espero que tota la gent d'aquest "més que un club" n'aprengui de tots els que acabo de mencionar...
