Aquests dies hem assistit a la polèmica envers el Pep Guardiola, sobre la diferència entre allò que l'àrbitre del partit Almeria - Barça va posar en l'acta i el que, sembla ser, que realment va dir el tècnic blau-grana.
En Pep afirma que l'àrbitre menteix. De fet, una canal de televisió va captar les seves queixes a l'assistent, i sembla ser que corroboren les afirmacions del tècnic.
Aquí ve la meva "queixa". Tot i que hi ha la possibilitat de què l'àrbitre mentís, resulta que l'únic "damnificat" de tot plegat es l'entrenador “culé” a qui se li ha obert un expedient per part del Comitè de Competició que podria derivar en greus conseqüències per ell.
Trobo del tot injust i immoral que, fets com aquests, siguin "el pa de cada dia" de la societat que ens envolta, en gairebé tots els àmbits de la vida quotidiana. També, per descomptat, en el terreny polític. En les darreres setmanes hem assistit a diversos episodis de "calúmnies" gratuïtes en l'àmbit de país, però també en el local (al meu "poble" també...) i, en tots ells amb un denominador comú: el "mentider" queda del tot impune i "l'agredit" ha de fer mans i mànigues per demostrar que allò no es veritat i, a sobre, vigilant molt les seves manifestacions, no sigui que encara tinguin altres conseqüències col•laterals...
Ho trobo molt injust i per això reclamo humilment que totes i tots lluitem contra la mentida fins que arribem al punt en què puguem asseverar que "no té futur", ja que, malauradament encara no hem arribat a aquest punt...
