L’any 2004, el Govern municipal de Cerdanyola, composat per ICV-EUiA, CiU i ERC, vàrem fer una aposta decidida per un canvi radical en la gestió de la mobilitat i l’aparcament a la ciutat, amb la construcció de tres aparcaments soterrats. El nou govern municipal, va encarregar un estudi tècnic que determinés la situació real d’aquesta problemàtica al municipi i la millor manera d’afrontar-ne la solució, tot explorant diverses fórmules per tal de veure quina era la més adient per a la realitat concreta del nostre municipi.
Es així que es va apostar per una fórmula, la de l’empresa mixta Cerdanyola Aparca, 50% capital municipal i 50% capital privat. Era un sistema totalment innovador al conjunt de l’estat que després ha estat imitat en altres municipis, que també han vist avantatges importants, respecte del sistema tradicional d’establir una concessió a una entitat 100% privada. Això és especialment útil pel que fa a la presa de decisions sobre la gestió dels aparcaments, que en el cas de l’empresa mixta, és una decisió compartida público-privada. Un altre avantatge molt significatiu es la de poder establir usdefruits de fins a 75 anys per als residents, en front dels 40 anys habituals de la concessió.
I és que, efectivament, l’estudi encarregat aleshores indicava que, en el cas de Cerdanyola, hi havia força més demanda de places d’aparcament per a residents (usuaris fixes) que no pas de rotació (usuaris puntuals) però que calia combinar ambdues figures, en els tres aparcaments soterrats que el mateix estudi recomanava.
Tots els Grups Municipals (també els de la oposició, aleshores PSC i PP) van veure amb bons ulls aquesta decisió de crear una societat mixta que construís, i gestionés, els aparcaments. Amb aquest consens, el 2005 es va tirar endavant aquest ambiciós projecte per a la ciutat.
Cal recordar que, amb la construcció dels tres aparcaments soterrats, es va aprofitar per fer una millora més que notable de les urbanitzacions de les superfícies, cosa prou evident en el cas de la nova Plaça Constitució – Sant Antoni o la Plaça Abat Oliba. Alhora, en la mateixa obra es va fer una modernització de tota la xarxa de serveis de subministrament d’aquestes zones, aspecte més que rellevant a la Plaça Abat Oliba, amb una nova estructura de canalitzacions de serveis (aigua, gas, llum, telèfon, fibra òptica,...) molt més pròpia del segle XXI que la que, fins aleshores, existia.
També cal que recordem dos aspectes molt significatius d’aquest projecte valorat en més de 15 M€: per una banda, que es va complir tan el pressupost com els terminis d’execució de manera molt acurada i, d’altra banda, que l’aportació inicial per part de l’Ajuntament va ser, exclusivament, la valoració del dret de superfície del subsòl sense cap aportació dinerària suplementària.
El 2008, quan va esclatar la crisi econòmica, s’havien establert més de 360 usdefruits per 75 anys en les 675 places disponibles entre tots tres aparcaments. Un cop la crisi va anar agafant més calat, l’adquisició de places d’aparcament va deixar de ser una prioritat per a qualsevol ciutadà o ciutadana, també pels de Cerdanyola, és clar. Des d’aleshores, les places “adquirides” per usuaris fixes han anat reduint-se fins a gairebé arribar a un o dos nous usdefruits anuals, hores d’ara. Tanmateix, hi ha una part significativa de la ciutadania que ha optat (per voluntat pròpia o obligada per la conjuntura) per llogar una d’aquestes places disponibles.
En aquest context, a ningú se li escapa que l’empresa mixta necessita d’un temps fins que es tornin a reactivar aquestes noves sol·licituds. Temps en el qual ha de seguir complint amb les seves obligacions financeres (retorn dels préstecs constituïts per fer front a la construcció) que, fins ara, es podien cobrir amb el cobrament dels usdefruit que s’anaven constituint amb veïns i veïnes que adquirien el dret a gaudir lliurement d’una plaça per un màxim de 75 anys. L’Ajuntament, com a copropietari d’aquesta empresa, per responsabilitat, no li pot donar l’esquena i ha de contribuir a garantir-ne la seva sostenibilitat econòmica a curt i llarg termini, fent aportacions ara que se’n necessiten (recuperables en un futur no molt llunyà) i, adaptant la gestió dels aparcaments a la conjuntura econòmica actual, posant en lloguer a preu reduït les places disponibles i ajustant les places de rotació a un marc que en garanteixi la seva rendibilitat en un sentit ampli.
Aquestes propostes les hem fet arribar, des d’ICV-EUiA, a l’actual equip de govern fa un parell de setmanes, per un sentit de responsabilitat i també perquè nosaltres seguim pensant que aquesta obra ha estat, i segueix sent, un dels millors projectes de la Cerdanyola recent, tal i com ho demostren les xifres: un total de 387 veïns i veïnes disposen d’una plaça d’aparcament en usdefruit fins l’any 2079 i d’altres 109 veïns i veïnes utilitzen, via lloguer, una de les places d’aquests aparcaments, es a dir, que uns 500 vehicles estan “ben endreçats” sota terra i disminueixen, d’aquesta manera, la problemàtica de la manca d’aparcament que la ciutat pateix, sense oblidar els més de 150 usuaris puntuals diaris, per a les seves gestions laborals o personals.
La resposta per part del govern PSC-CiU en aquell moment va ser que calia estudiar, amb tranquil·litat, qualsevol proposta i ens demanava (gairebé exigia) prudència sobre el tema i que no el convertíssim en un tema de debat al carrer, fins que ho s’hagués pogut estudiar a fons. Quina ha estat la nostre sorpresa, quan aquesta prudència ha estat incomplerta precisament pel regidor de finances actual, Sr Ortiz, que es qui va fer la proposta, en una clara demostració d’irresponsabilitat d’un govern més preocupat en destruir tot allò que ve del govern anterior, que no pas en fer avançar la ciutat. De fet, ell mateix, ho va dir en el passat Ple, “nosaltres (el govern) fem oposició...”.
