dissabte, 27 d’abril de 2013

Xa Assemblea Nacional d'ICV


Us adjunto una part significativa de la intervenció que vaig fer en la Xa Assemblea Nacional d'ICV en nom de la Delegació del Vallès Occidental
Una Assemblea Nacional és moment per fer balanç de la tasca feta i del grau de compliment dels objectius i deures marcats en l’anterior (ICV Vocc compartim àmpliament el balanç que es fa en l’informe de gestió) però, des de la nostre organització territorial al Vocc, creiem que ha de servir, especialment, per a fixar-nos objectius i reptes concrets d’ara endavant, respecte de la nostre manera d’interactuar amb la gent i les seves necessitats, establint les línies estratègiques bàsiques d’ICV com a força política arrelada a la societat i partícip del conjunt de lluites i reivindicacions d’allò que és just i que ningú està legitimat a retallar o desmantellar.
 
ICV després de la Xa Assemblea Nacional
Estem immersos en una profunda crisi provocada pel capitalisme, generada per les forces polítiques de la dreta però també afavorida per aquells partits majoritaris del centre esquerra que durant tots aquests anys han governat des dels valors del capitalisme neoliberal, esdevenint incapaços d’obrir camins polítics alternatius. Aquests partits, ara es veuen, tots ells, implicats en escandalosos casos de corrupció i segrestats pel compromís del seu passat i la confusió que això els genera.
La dimensió de la crisi és estructural i sistèmica. El futur és incert i la por s’instal·la còmodament en les classes populars. És absolutament imprescindible i urgent generar una alternativa que necessàriament ha de venir des de l’esquerra, que permeti superar les injustícies, la pèrdua de drets, dels drets més bàsics com l’educació, la sanitat, el treball, l’habitatge digne,…   “que les nostres filles i els nostres fills no ens hagin de dir que ens hem deixat perdre el drets aconseguits per les nostres mares i els nostres pares”.
ICV tenim la responsabilitat, pel que som i per la nostra història, de contribuir, activament, a construir aquesta alternativa, mitjançant  un projecte ampli, creïble, compartit amb l’acció social i política de la ciutadania i, especialment, un projecte que sigui realment útil per a tothom que no es resigna amb allò que ens estan imposant, sota l’excusa de la crisi, però que té una arrel ideològica inequívocament de dretes… en aquest sentit cal insistir en suprimir del nostre missatge l’expressió “…amb la que està caient…” per “…la que ens estan tirant a sobre…”.
Una alternativa que es basi en la justícia i en la democràcia; en la radicalitat democràtica, que faci desaparèixer la corrupció i la manca de transparència de l’escenari polític del nostre país.
Una alternativa que posi les bases per a què les catalanes i els catalans puguem decidir, lliurament, el futur del nostre país.
Una alternativa al servei d’un procés constituent  “tot està per fer i tot és possible”. Un procés compartit amb molts: partits polítics, agents socials, i gent, sobretot, molta gent.
I en aquest procés, cal posar en valor el paper d’ICV, com a element imprescindible, que no l’únic, però alhora instrument flexible i generós. ICV com a instrument per ajudar a repensar el model social, econòmic i polític:
ü  Cap a un nou model productiu de prosperitat compartida.
ü  Cap a la feminització de la societat.
ü  Apostant per una nova EUROPA, la Europa dels pobles. Un Europa inclusiva.
ü  Exigint un Pacte nacional per l’exercici del DRET A DECIDIR. En aquest procés ICV ha de tenir un paper protagonista, fins i tot, a l’hora de determinar la pregunta per a la consulta...
Des de la Radicalitat democràtica
...aquest procés s’ha de fer des de la proximitat, per tant, també des dels municipis amb la militància i amb la coneixença que tenen les nostres regidores i els nostres regidors del que reivindica i defensa la gent als nostres pobles ciutats.
Perquè la construcció d’aquesta alternativa és necessària i en tenim la responsabilitat, però amb la consciència de que ho hem de fer amb altres formes,  amb el que anomenem la nova política.
E
n aquest sentit, des d’ICV del VOcc volem posar en valor el procés que hem dut a terme des del mes d’abril de l’any passat en el procés de l’assemblea nacional però també a nivell comarcal, en el qual vàrem aprofundir en tres debats que vàrem anomenar QUÈ, COM i amb QUI? Tres processos de reflexió que ens ajuden a:
ü  Ser més partícips de la realitat que ens envolta, per aprofundir en la construcció d’aquesta alternativa social i política (QUÈ). Perquè, no ens equivoquem: la gent espera de nosaltres que siguem ALTERNATIVA no pas alternatius...
 
ü  Definir amb QUÍ ho volem fer… avançant cap la concreció d’un nou subjecte polític … un subjecte polític on també hi han de ser totes les reivindicacions sectorials treballant plegats per a l’objectiu comú de la construcció d’aquesta alternativa d’esquerres (bates blanques, samarretes grogues, taronges, vermelles, negres,…).
 
ü  I estructurant el COM. Com ho volen fer, com ho hem de fer, perquè ara més que mai, les formes són tan o més importants que el fons.
Hem d’anar més lluny, hem de consolidar una manera de treballar més oberta, més imbricada amb la realitat social que ens envolta basat en l’Activisme social i polític. Ser presents en el conflicte, formant-ne part.
Aquí és on pren força la importància de la militància, del compromís i del treball.
La militància d’ICV hem de sortir i volem sortir d’aquesta assemblea nacional amb uns objectius clars d’on volem anar, de manera que fins i tot puguem fer autoavaluació permanent de si els estem assolint, de si anem pel camí que ens fixat.
Perquè aquesta assemblea no pot ser ni un punt i seguit, ni un punt i apart en la nostre feina.
Ha de ser un clar pas endavant
... finalment... permeteu-me una reflexió més personal respecte dels “encàrrecs” no pas càrrecs... en aquesta Assemblea Nacional i alguns altres moments, companyes i companys assolim responsabilitats. Entenguem-les, aquestes, com uns encàrrecs no pas uns càrrecs. D’aquesta manera les podrem deixar quant toqui, amb la mateixa naturalitat i ganes que quan les assumim. I en aquest sentit, crec que podem aprendre, i molt, de la generositat i el “savoir fer” del nostre company Joan Saura que és un exemple de normalitat en el pas entre diferents etapes polítiques i així ens ho ha demostrat en els darrers mesos...gràcies Joan...