Veient l'objectiu principal del Congrés del PSC proclamat als quatre vents, aquest passat cap de setmana, de "conquerir" la centralitat de la política a Catalunya, queda prou evident, d'una vegada per totes de què la majoria de la gent que lidera aquest partit ja no té com a màxima prioritat fer polítiques d'esquerres, les que fins fa poc temps defensàven els seus dirigents que "havien tirat del carro socialista" en les èpoques més difícils d'oposició al "pujolisme"...
I també queda prou clar que, per la "branca catalana del PSOE" és més important tenir una bóna relació amb el president Zapatero i la resta de capitans estatals, que defensar els legítims interessos de Catalunya... pobret Castells, realment es creu aquesta afirmació que va fer 24 hores abans de començar el Congrés, tot dient que "pels socialistes catalans, sempre estarà Catalunya per davant del interessos estatals del partit...".
Sens dubte la defensa del què, amb tota legitimitat es reclama des de Catalunya, en la negociació d'un nou Model de Finançament més just per tal de tenir els recursos suficients per a desenvolupar polítiques socials ambicioses (com correspon a forçes polítiques d'esquerres) ha quedat restringida a d'altres formacions veritablement progressistes i d'esquerres, especialment ICV-EUiA.
Per cert, malament va el PSC si el seu responsable de formació es l'inefable Sala... amb formadors així qüasi es millor quedar-se en la "ignorància"...
1 comentari:
Hola Santi!
Em sembla que és el primer cop que escric al teu blog!
Comentar-te un parell de coses. En aquest darrer congrés, en el que hi he sigut delegat, s'ha fet una aposta clara per la justícia social d'aquest país. Jo hi era a la ponència tres que tractava sobre les polítiques socials a Catalunya, i et puc assegurar que hem donat un gran pas endavant quant en les actuacions socials pels ciutadans de Catalunya, polítiques d'esquerres de veritat.
Després d'escoltar al Primer Secretari, Montilla va dir rotundament que volem més a Catalunya que a Zapatero i que no acceptarem una finançament insuficient com el que tenim ara damunt la taula. Únicament acceptarem el que posa lletra per lletra a l'Estatut aprovat. I a ZP s'ho va dir clarament i qui no ho volgui veure, té un problema.
El PSC és el primer que vol l'acord amb amb el Govern Central, però no a qualsevol preu. I aquest preu és el cumpliment de l'Estatut, no hi ha més. I és el que defensem tots els socialistes, juntament amb Castells.
Esperarem què succeïx en aquests pròxims dies on hi han diverses reunions per tractar el tema.
Respecte a Josep Maria Sala, és una de les persones més estimades del PSC, i ho vam demostrar ahir. No tothom coneix la seva història i parla per parlar. En tot cas, aquest no és el debat, pero únicament dir, com abans, que el Sala és unes de les millors persones d'aquest gran partit.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada