El Nou Model de Finançament (2a part)

Ahir, el Govern català va presentar, públicament, l'acord pel nou Model de Finançament Autonòmic (amb algun que altre desplante "oportunista" per cert).
Ja vaig comentar en la primera entrega, algunes de les bondats del nou sistema...
Ara però, vull centrar-me en els "deures pendents" per part del Govern de l'Estat, perquè ja s'ha fet un primer pas, molt important, però encara hi ha molt més a fer, si es que el Govern Zapatero vol mostrar-se com un veritable govern progressista (tal i com crec que ho està fent en el procés del "diàleg social", com a contraposició de les postures més ultraconservadores de la patronal).
M'estic referint al no menys necessari i important acord a assolir per un Nou Model de Finançament Local: la situació de crisi econòmica obliga als Ajuntaments a aprofundir en les polítiques socials "de proximitat". Per garantir-ne l'eficàcia, cal afrontar una reforma estructural dels sistema de finançament dels Ajuntaments, que els proveeixi dels recursos suficients per desenvolupar, plenament, aquelles competències que han assumit, bé per deixadessa de l'administració competent, bé per voluntat pròpia davant la necessitat ineludible de la ciutadania del municipi.
Si, a més a més, li afegim una aposta valenta, per tal de tirar endavant un paquet de mesures fiscals que aprofondeixin en la progressivitat del sistema fiscal estatal (que pagui més qui més guanya, eliminar el caràcter universal d'alguns "xecs" que ha aprovat el govern ZP com el dels 400€ o el xec nadó, eliminar el tracte fiscal discriminat que pateixen les rendes del treball respecte de les del capital, la fiscalitat ambiental,...), aleshores, el conjunt de l'administració pública disposarà d'una bossa de recursos addicionals, per afrontar la crisi amb garanties, assolint allò que podriem anomenar "la quadratura del cercle".

El Nou Model de Finançament (1a part)

L'acord garanteix que Catalunya multiplicarà per cinc el ingressos que, actualment, rep de l'Estat, es a dir, que nomès en el primer any de la seva entrada en vigor, rebrem més diners que en els anys de funcionament de l'acord CiU-PP del 2001 què, sobretot, des de la federació nacionalista, es va "vendre" com el millor acord de finançament possible i de la història.

Aquest nou Model, situarà a Catalunya, per primer cop, per sobre de la mitjana estatal de recursos per càpita i, el que es més important, garanteix la seva continuitat en el temps, ja que es basa en criteris clars i objectius.

Tanmateix, atorga a Catalunya més capacitat normativa, es a dir, que el Govern de la Generalitat disposarà de més eines per tal de configurar una Política Fiscal pròpia gaudint, així, d'un major marge de maniobra per avançar en una Política Fiscal amb perfil propi que espero que sigui més progressista.

Fins i tot es un model molt més solidari, en contra del que alguns representants de determinades CCAA estan manifestant amb un clar excés de demagògia política "barata".

Per últim, cal dir que la postura de CiU al respecte, demostra que no han sabut "estar a l'alçada" dels aconteixements... malauradament, estan acostumats a que, en qualsevol acord Govern català - Govern de l'Estat, "han estat protagonistes de la foto"... com ara no ha estat així, doncs "es piquen" i busquen mil i una "excuses" (fluixes totes elles) per tal de devaluar l'acord assolit.

Cal felicitar a tots els membres del Govern que han apostat fort per arribar al final d'aquest llarg camí... però, permeteu-me que faci una felicitació molt especial a tota la gent d'ICV que ha participat en el procés (començant pel seu president) que no ha defallit en cap moment, convençuts i convençudes de què el resultat valdria la pena.