Ahir, el Govern català va presentar, públicament, l'acord pel nou Model de Finançament Autonòmic (amb algun que altre desplante "oportunista" per cert).
Ja vaig comentar en la primera entrega, algunes de les bondats del nou sistema...
Ara però, vull centrar-me en els "deures pendents" per part del Govern de l'Estat, perquè ja s'ha fet un primer pas, molt important, però encara hi ha molt més a fer, si es que el Govern Zapatero vol mostrar-se com un veritable govern progressista (tal i com crec que ho està fent en el procés del "diàleg social", com a contraposició de les postures més ultraconservadores de la patronal).
M'estic referint al no menys necessari i important acord a assolir per un Nou Model de Finançament Local: la situació de crisi econòmica obliga als Ajuntaments a aprofundir en les polítiques socials "de proximitat". Per garantir-ne l'eficàcia, cal afrontar una reforma estructural dels sistema de finançament dels Ajuntaments, que els proveeixi dels recursos suficients per desenvolupar, plenament, aquelles competències que han assumit, bé per deixadessa de l'administració competent, bé per voluntat pròpia davant la necessitat ineludible de la ciutadania del municipi.
Si, a més a més, li afegim una aposta valenta, per tal de tirar endavant un paquet de mesures fiscals que aprofondeixin en la progressivitat del sistema fiscal estatal (que pagui més qui més guanya, eliminar el caràcter universal d'alguns "xecs" que ha aprovat el govern ZP com el dels 400€ o el xec nadó, eliminar el tracte fiscal discriminat que pateixen les rendes del treball respecte de les del capital, la fiscalitat ambiental,...), aleshores, el conjunt de l'administració pública disposarà d'una bossa de recursos addicionals, per afrontar la crisi amb garanties, assolint allò que podriem anomenar "la quadratura del cercle".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada