Ja fa unes quantes setmanes, per no dir mesos, que es detecten, clarament, molts nervis en el PSC-PSOE, en tots els àmbits: Govern de l’estat, Generalitat i en el món local.
Si bé es veritat que generalitzar sempre es injust i, en aquest cas, segurament també i, per tant, no ho faré, si que hi ha diverses manifestacions, gestos i actuacions que crec que avalen aquesta teoria del nerviosisme.
Es molt evident, en la lluita que es veu venir per les eleccions al Parlament de Catalunya que es fan enguany i que decidiran si el PSC-PSOE continua presidint la Generalitat o no, en benefici de CiU, amb vet a saber quin o quins socis de Govern (els convergents son així, ja ho sabem…).
També ho es a Barcelona, on l’alcalde actual ha creat una “cortina de fum” amb el tema dels Jocs olímpics d’hivern del 2022, amb la clara intenció d’intentar redreçar les expectatives de vot que, hores d'ara, li son del tot desfavorables. Més li valdria posar-se com a màxima prioritat, lluitar contra els efectes de la crisi entre la seva “conciutadania”, tal i com li demana el seu soci de govern municipal.
Evident, també, a diverses ciutats del Vallès, una d’elles, emblemàtica, on l’actual alcalde socialista dedica la major part del seu temps a dir “què dolentota es la portaveu ecosocialista que no para d’atacar-me…”.
I també ho es, perquè no, a Cerdanyola, on el seu primer secretari insisteix, setmana darrera setmana, a utilitzar els insults per dirigir-se al anterior Alcalde i, per extensió, a la coaliació ICV-EUiA intoxicant, tot sigui de pas, a la ciutadania, sobre la suposada -segons ell, que no pas real- delicada situació econòmica de l’Ajuntament.
I què passa quan a can socialista estan nerviosos? Doncs el de sempre: cal “distanciar-se” al màxim (i en tots els sentits de la paraula) dels ecosocialistes, perquè “son lo peor” i, alhora, cal “aclucar-li l’ull” a CiU que, en moments com aquests –en paraules d’els i les socialistes- “saben ser responsables…" quin cinisme, pacto amb ICV-EUiA a molts ajuntaments (inclosa BCN), consells comarcals, diputació, àrea metropolitana i Generalitat però, quan vagin mal dades, hem distancio tot argumentant que “amb aquesta gent es molt difícil governar”…
Només cal veure amb quin grup polític ha començat la roda de converses per un hipotètic "pacte d'estat per fer front a la cris", al Congrés el portaveu del PSOE: sí, amb CiU… curiós, no?
PD: per cert curiós també que, en tan sols cinc dies, han passat per Cerdanyola el President de la Generalitat i Ministre de Treball, els dos màxims mandataris del PSC-PSOE català dels darrers anys…
1 comentari:
Em sembla saludable que facis un exercici de reflexió política sortint del melic de Cerdanyola, per a tractar aspectes de la política espanyola i catalana, que també ja toca, al apropar-se les eleccions autonòmiques.
Crec però, que fas una barreja de situacions i escenaris que poden confondre al lector i que considero que no són assimilables.
Els que ens sentim d’esquerres de sempre ja voldríem estar a la situació que estan a Barcelona o al Govern de la Generalitat però a Cerdanyola això no ha estat possible.
A Cerdanyola ens em trobat que en la primera ocasió ( també en la segona) que ICV suma majoria amb altres forces polítiques per excloure al socialistes, ho fa, contràriament al que sempre havia passat a la ciutat, que era, que fins i tot amb majories, amplies o absolutes del PSC, ICV era sempre convidada al govern.
Aquest comportament de ICV a Cerdanyola no sé fins a quin punt és extrapolable a les altres administracions que cites, però si prenen l’exemple del vostre comportament a Cerdanyola, el consell es que fugin el més aviat possible i busquin companys de viatge més nobles. M’agrada pensà però, que Cerdanyola ha estat una excepció en el panorama polític, únicament explicable pel, diguem-ne egocentrisme del seu líder.
Em sobte que tu que saps perfectament com estan les finances municipals i els seriosos problemes que te l’Ajuntament, facis un exercici de cinisme tant irresponsable com el de negar l’evidència.
Si les teves finances personals estiguessin com les municipals i anessis a La Caixa a demanar finançament amb els alegres i optimistes arguments que defenses, m’agradaria veure la cara i escoltar la resposta del director de l’oficina, estic segur que, o t’enviava de nou a la universitat o al psicòleg. No són coherents amb la realitat les afirmacions que fas, rectifica el discurs que et porta a negar l’evidència, i en tot passa a exposar les causes. Fes un exercici de transparència i no
Pel que fa al tema del nerviosisme jo no el veig, es com si ara tots ens poséssim a dir que ICV se’n va anar del Ple de Cerdanyola pel nerviosisme i la por a ser podada en evidència per la seva mala gestió liderant l’anterior govern local.
Aquesta interpretació es possible, però jo entenc que una mica forçada, no?
Un altre tema, i no menor, és anar pel mon mentint i això crec que no és tolerable, ho dic pel fet que manifestes de que el primer secretari del PSC insultà a l’anterior alcalde.
Crec que he llegit pràcticament tot el que s’ha publicat a la ciutat i no he sigut capaç de trobar cap insult, si em fessis el favor de dir quin és el insult expressat pel Víctor Francos no pensaria que estàs intoxicant.
Si la teva afirmació es basa en el titular de premsa de la passada setmana en la que es qualifica al Sr. Morral “d’arma de destrucció massiva per a la ciutat” crec que cal que llegeixis el fons de l’article i li donis resposta, per a mi és molt més greu el que es diu del Morral a l’Article que no pas el titular, que entès en un sentit polític, únicament vol dir que en tot els àmbits que el senyor Moral a entrat ha destruït més que construït.
En tot cas crec que ara cal treballar per la ciutat i la seva gent i intentar restablir unes regles del joc polític que per diverses causes i la praxis del últims anys havien destruït. No serà una feina fàcil la profunda desconfiança serà un obstacle, però els resultats mereixen l’esforç
Publica un comentari a l'entrada