dissabte, 27 d’abril del 2013

Xa Assemblea Nacional d'ICV


Us adjunto una part significativa de la intervenció que vaig fer en la Xa Assemblea Nacional d'ICV en nom de la Delegació del Vallès Occidental
Una Assemblea Nacional és moment per fer balanç de la tasca feta i del grau de compliment dels objectius i deures marcats en l’anterior (ICV Vocc compartim àmpliament el balanç que es fa en l’informe de gestió) però, des de la nostre organització territorial al Vocc, creiem que ha de servir, especialment, per a fixar-nos objectius i reptes concrets d’ara endavant, respecte de la nostre manera d’interactuar amb la gent i les seves necessitats, establint les línies estratègiques bàsiques d’ICV com a força política arrelada a la societat i partícip del conjunt de lluites i reivindicacions d’allò que és just i que ningú està legitimat a retallar o desmantellar.
 
ICV després de la Xa Assemblea Nacional
Estem immersos en una profunda crisi provocada pel capitalisme, generada per les forces polítiques de la dreta però també afavorida per aquells partits majoritaris del centre esquerra que durant tots aquests anys han governat des dels valors del capitalisme neoliberal, esdevenint incapaços d’obrir camins polítics alternatius. Aquests partits, ara es veuen, tots ells, implicats en escandalosos casos de corrupció i segrestats pel compromís del seu passat i la confusió que això els genera.
La dimensió de la crisi és estructural i sistèmica. El futur és incert i la por s’instal·la còmodament en les classes populars. És absolutament imprescindible i urgent generar una alternativa que necessàriament ha de venir des de l’esquerra, que permeti superar les injustícies, la pèrdua de drets, dels drets més bàsics com l’educació, la sanitat, el treball, l’habitatge digne,…   “que les nostres filles i els nostres fills no ens hagin de dir que ens hem deixat perdre el drets aconseguits per les nostres mares i els nostres pares”.
ICV tenim la responsabilitat, pel que som i per la nostra història, de contribuir, activament, a construir aquesta alternativa, mitjançant  un projecte ampli, creïble, compartit amb l’acció social i política de la ciutadania i, especialment, un projecte que sigui realment útil per a tothom que no es resigna amb allò que ens estan imposant, sota l’excusa de la crisi, però que té una arrel ideològica inequívocament de dretes… en aquest sentit cal insistir en suprimir del nostre missatge l’expressió “…amb la que està caient…” per “…la que ens estan tirant a sobre…”.
Una alternativa que es basi en la justícia i en la democràcia; en la radicalitat democràtica, que faci desaparèixer la corrupció i la manca de transparència de l’escenari polític del nostre país.
Una alternativa que posi les bases per a què les catalanes i els catalans puguem decidir, lliurament, el futur del nostre país.
Una alternativa al servei d’un procés constituent  “tot està per fer i tot és possible”. Un procés compartit amb molts: partits polítics, agents socials, i gent, sobretot, molta gent.
I en aquest procés, cal posar en valor el paper d’ICV, com a element imprescindible, que no l’únic, però alhora instrument flexible i generós. ICV com a instrument per ajudar a repensar el model social, econòmic i polític:
ü  Cap a un nou model productiu de prosperitat compartida.
ü  Cap a la feminització de la societat.
ü  Apostant per una nova EUROPA, la Europa dels pobles. Un Europa inclusiva.
ü  Exigint un Pacte nacional per l’exercici del DRET A DECIDIR. En aquest procés ICV ha de tenir un paper protagonista, fins i tot, a l’hora de determinar la pregunta per a la consulta...
Des de la Radicalitat democràtica
...aquest procés s’ha de fer des de la proximitat, per tant, també des dels municipis amb la militància i amb la coneixença que tenen les nostres regidores i els nostres regidors del que reivindica i defensa la gent als nostres pobles ciutats.
Perquè la construcció d’aquesta alternativa és necessària i en tenim la responsabilitat, però amb la consciència de que ho hem de fer amb altres formes,  amb el que anomenem la nova política.
E
n aquest sentit, des d’ICV del VOcc volem posar en valor el procés que hem dut a terme des del mes d’abril de l’any passat en el procés de l’assemblea nacional però també a nivell comarcal, en el qual vàrem aprofundir en tres debats que vàrem anomenar QUÈ, COM i amb QUI? Tres processos de reflexió que ens ajuden a:
ü  Ser més partícips de la realitat que ens envolta, per aprofundir en la construcció d’aquesta alternativa social i política (QUÈ). Perquè, no ens equivoquem: la gent espera de nosaltres que siguem ALTERNATIVA no pas alternatius...
 
ü  Definir amb QUÍ ho volem fer… avançant cap la concreció d’un nou subjecte polític … un subjecte polític on també hi han de ser totes les reivindicacions sectorials treballant plegats per a l’objectiu comú de la construcció d’aquesta alternativa d’esquerres (bates blanques, samarretes grogues, taronges, vermelles, negres,…).
 
ü  I estructurant el COM. Com ho volen fer, com ho hem de fer, perquè ara més que mai, les formes són tan o més importants que el fons.
Hem d’anar més lluny, hem de consolidar una manera de treballar més oberta, més imbricada amb la realitat social que ens envolta basat en l’Activisme social i polític. Ser presents en el conflicte, formant-ne part.
Aquí és on pren força la importància de la militància, del compromís i del treball.
La militància d’ICV hem de sortir i volem sortir d’aquesta assemblea nacional amb uns objectius clars d’on volem anar, de manera que fins i tot puguem fer autoavaluació permanent de si els estem assolint, de si anem pel camí que ens fixat.
Perquè aquesta assemblea no pot ser ni un punt i seguit, ni un punt i apart en la nostre feina.
Ha de ser un clar pas endavant
... finalment... permeteu-me una reflexió més personal respecte dels “encàrrecs” no pas càrrecs... en aquesta Assemblea Nacional i alguns altres moments, companyes i companys assolim responsabilitats. Entenguem-les, aquestes, com uns encàrrecs no pas uns càrrecs. D’aquesta manera les podrem deixar quant toqui, amb la mateixa naturalitat i ganes que quan les assumim. I en aquest sentit, crec que podem aprendre, i molt, de la generositat i el “savoir fer” del nostre company Joan Saura que és un exemple de normalitat en el pas entre diferents etapes polítiques i així ens ho ha demostrat en els darrers mesos...gràcies Joan...
 

dimecres, 5 de setembre del 2012

És inadmissible que el Govern Mas demani el rescat sense fer-ne públiques les condicions


El rescat financer que ha fet públic el portaveu del Govern, és una demostració més de com el Govern Mas menteix a la ciutadania. Per una banda, perquè s’ha passat setmanes negant que s’anés a demanar aquest rescat i, en segon lloc, perquè per molt que es digui que no acceptaran condicions polítiques, només cal llegir el Decret Llei que va crear el Fons de liquiditat per comprovar que hi ha com a mínim la condició de complir amb els objectius de reducció del dèficit plantejats pel govern PP a instàncies europees, cosa que obriria les portes a noves retallades en el cas de Catalunya.

Tanmateix, des d’ICV considerem inacceptable que el Govern hagi sol·licitat participar del pla de rescat, quan aquest ni tan sols s’ha posat en marxa i, per tant, sense saber-ne la concreció de les condicions addicionals que comportarà.

Des d’ICV tampoc acceptem aquest pas “per lliure” del Govern, poques setmanes després del notable consens entorn al pacte fiscal i la necessitat de millorar el finançament de Catalunya. No acceptem que se’ns exigeixi el suport en determinats temes i, alhora, se’ns negui ni tan sols l’opinió abans de prendre la decisió de demanar el rescat.

Finalment, volem manifestar la nostre preocupació pel devenir de l’actual Govern de la Generalitat: alhora que demana més sobirania (fins i tot per part del propi Jordi Pujol), es rendeix davant el Govern Rajoy que, sens dubte, exigirà com a contrapartides, més retallades en els serveis bàsics per a la ciutadania, tal i com l’hi agrada fer a la dreta. Tot plegat perquè el Govern Mas no té la suficient valentia per exigir més als qui més tenen, més guanyen, més contaminen i més especulen i negant, de forma reiterada, totes les propostes que hem fet des d’ICV per assolir una política d’ingressos més justa i equitativa.

Una política d’ingressos que, de ser més adequada i en el sentit que plantegem, permetria evitar rescats multimilionaris. No només milloraria la situació econòmica del país sinó que, molt possiblement, permetria realitzar inversions per a mantenir l’estat del benestar. A Cerdanyola tenim alguns exemples d’aquelles inversions que, per culpa d’unes retallades evitables amb una millor política fiscal, s’han deixat de dur a terme. Una d’elles, com a exemple destacat, l’Hospital Ernest Lluch. Tanmateix, l’endarreriment de la construcció del CEIP Riu Sec. Cal recordar que les retallades en sanitat i educació afecten un dret fonamental de les persones.

dijous, 12 de juliol del 2012

La dinamització econòmica de Cerdanyola


Un dels reptes més immediats de Cerdanyola és la dinamització econòmica del municipi, per tal de generar ocupació i garantir-ne l’existent. Una ciutat com la nostra en la qual ja no resten grans empreses tret de la UAB, el comerç, les microempreses, les petites empreses, i el treball autònom concentren la major part de l’activitat econòmica i, per tant, de l’ocupació del municipi.

És per això que cal treballar de manera conjunta amb el teixit econòmic i social, un Pla d’ordenació d’equipaments comercials, POEC, el qual partint del diagnòstic de la situació actual, plantegi com i on ha de créixer l’activitat comercial de Cerdanyola, establint quins sectors estan mancats d’oferta i quins la tenen ja coberta i plantejant criteris de tipologia d’establiments i la seva distribució en el territori.

Aquest Pla haurà de tenir en compte les zones industrials que, fins no fa gaire, eren el principal impulsor econòmic del municipi, però que actualment estan en desús perquè les empreses que s’hi ubicaven han anat plegant o, simplement, han deslocalitzat la seva activitat. No hem de deixar que aquestes zones es degradin il·limitadament i, si podem donar-li un ús que permeti relligar-les amb les zones residencials properes i, alhora, ubicar-hi activitat que generi ocupació estable, creiem que es una opció que va en benefici de la ciutat.

Si aquestes activitats, també contribueixen a reduir les compres que la ciutadania de Cerdanyola efectua fora del nostre municipi i, per tant, s’incrementa el consum intern, de ben segur, que el comerç de la ciutat guanyarà en estabilitat i perspectives de futur.

El projecte de la zona de Mafinsa s’emmarca, clarament, en aquests paràmetres i incorpora elements que creiem força positius per a la ciutat: comportarà una molt millor urbanització de la zona i servirà per disposar d’un equipament municipal de més de 1.000 m2, tot mantenint la identitat com a part important del patrimoni industrial de Cerdanyola.

Tot plegat, però, insistim que cal fer-ho des del consens que es pot generar en un treball conjunt entre administracions i teixit econòmic i social, a l’hora de definir el que és millor per a la ciutat.

dimarts, 3 d’abril del 2012

Les aportacions d'ICV-EUiA han millorat notablement el Pressupost 2012

Des d’ICV-EUiA fem una valoració molt positiva del procés de diàleg mantingut amb el Govern PSC en les darreres setmanes, respecte del Pressupost Municipal per l’any 2012, que ha permès que el Pressupost definitiu, aprovat en la darrera sessió plenària del passat 28 de març, esdevingui una proposta que cobreix els objectius bàsics que, segons la nostra formació política, son prioritaris per a la ciutat, en aquest moment actual de greu crisi social i econòmica: apostar per la dinamització social i econòmica del municipi, potenciar les polítiques socials i garantir la qualitat dels serveis públics municipals bàsics, en especial aquells que més estan patint les retallades del pacte CiU-PP al govern de Catalunya.
Volem fer palès que, en la proposta definitiva de pressupost municipal 2012, per part del govern municipal s’han recollit gairebé la totalitat de les al·legacions que havia presentat el Grup Municipal d’ICV-EUiA.
En aquest sentit, cal destacar que s’han incorporat les nostres propostes en temes d’ocupació,
dinamització social i econòmica, polítiques socials o educació, amb:
  • la implementació d’un Pla d’ocupació Municipal multidisciplinar, específic per a joves i la creació d’una Aula Activa per Cercar Feina, amb una dotació Pressupostària de 150.000€ anuals, durant tot el mandat.
  • Un nou “Programa de suport i dinamització comercial i de l’autoocupació”, amb una dotació pressupostària anual de 60.000€.
  • La Garantia de dotar pressupostàriament el programa “Manteniment de Centres Escolars” amb un mínim de 100.000 €.

Tanmateix, manifestem el nostre acord amb la incorporació d’una partida de 390.000€ destinada a persones amb un major risc d’exclusió social, així com amb la majoria de les altres incorporacions al Pressupost, proposades des del Govern o per part d’altres grups municipals, en
especial per part del grup d’ERC, que entenem permetran cobrir de manera més eficaç les necessitats bàsiques de la ciutadania de Cerdanyola.

dilluns, 19 de març del 2012

Efectivament, Cerdanyola un exemple d'unitat



Davant del greu atac als drets de treballadors i treballadores, que suposa la Reforma PPatronal del govern PP, amb el suport de CiU entre d'altres, em sembla una proposta molt positiva agrupar esforços d'entitats, associacions, sindicats, organitzacions polítiques,..., de la nostre ciutat per tal que la Vaga General convocada pel dia 29 de març sigui una demostració del rebuig majoritari de la ciutadania a aquesta injustícia que només afavoreix a uns pocs en detriment de la immensa majoria.


Crec que tothom hem de participar-hi activament.

Jo ho faré.


No a la Reforma PPatronal.



dimecres, 4 de gener del 2012

dilluns, 19 de desembre del 2011

La dinamització econòmica: assignatura pendent del govern actual


Cerdanyola disposa d’un extens teixit associatiu que, sens dubte, es un
dels majors i millors patrimonis del municipi. Recollir les propostes que
emanen de les entitats ciutadanes, que treballen dia a dia per millorar la
nostra ciutat, ha de ser una de les màximes prioritats d’un bon govern
municipal.
Si aquestes propostes, tenen com a valor afegit la creació d’oportunitats
de dinamització econòmica que generi ocupació o millori la qualitat de la ja
existent, aleshores esdevé un acte d’irresponsabilitat fer-ne oïdes sordes des
del govern.
Aquest fet que qualsevol persona pensaria que no es normal que succeeixi,
malauradament s’està produint en els darrers mesos, especialment des del mes de
juliol quan es va instaurar l’actual govern municipal.
Efectivament, la nostra ciutat, entre d’altres, disposa de diverses
associacions entorn el comerç, la hostaleria i el treball autònom que es
caracteritzen per a generar plantejaments pro positius que s’haurien de rebre,
per part de l’equip de govern, com invitacions al diàleg amb un objectiu comú:
avançar en el desenvolupament econòmic però també social del municipi.
Es per això que des de fa molts anys, com no pot ser d’una altra forma, hi
ha hagut una interacció, amb més o menys encert depenent del cas, però amb un
element habitual, la predisposició del govern de la ciutat al diàleg i a cercar
consensos per l’ interès general.
El nostre grup municipal, com a força política amb experiència i voluntat
de govern, té molt clar que cal emprar tot el temps i esforços que calguin i
més per garantir que avancem cada dia en la generació d’activitats que
dinamitzin econòmica i socialment el municipi i, que la millor manera de fer-ho
es promoure-les i executar-les conjuntament amb el teixit associatiu que
treballa en aquest àmbit i que ho fa amb l’objectiu bàsic de millorar la nostra
ciutat.
Si el govern actual vol avançar en aquesta línia ens trobarà al seu costat,
sinó no ens cansarem d’intentar redreçar-los cap aquest camí que, modestament,
creiem que es l’únic adequat per millorar la qualitat de vida de les persones
de Cerdanyola.

dilluns, 7 de novembre del 2011

El Govern no pot demanar tot l'esforç a la ciutadania

Amb l’augment del 7,7% d’IBI enguany, el 2012 cal congelar-lo, introduir la tarificació social i reduir despeses desproporcionades. Les formes de funcionament del govern impossibiliten la fluïdesa en les negociacions, imprescindibles amb un govern en minoria.
Donada l’actual situació econòmica que pateixen moltes de les famílies de Cerdanyola i després del desproporcionat augment de l’IBI d’enguany (+7,7%), ara només es pot posar sobre la taula la congelació de l’impost per a l’any 2012. Aquest és el nostre posicionament, coherent amb els interessos de la ciutadania i amb el projecte que vam presentar de cara a les eleccions municipals.

Malgrat la delicada situació econòmica de l’Ajuntament, no s’ha de demanar tot l’esforç a la ciutadania. I encara menys sense posar sobre la taula la reducció d’algunes despeses desproporcionades: és el cas del contracte de neteja. Proposem la renegociació del contracte de neteja, que té un cost de 7 milions d’euros anuals, amb un increment de gairebé un milió respecte el 2010, increment excessiu en relació al servei que ofereix. La reducció a la meitat d’aquest sobrecost del contracte equivaldria aproximadament al 3% d’increment de l’IBI que proposa el govern. És una quantitat molt significativa per a les famílies i els comerços, especialment si es troben en una situació econòmica delicada. D’altra banda, volem destacar que són molts els municipis de l’àrea metropolitana que estan renegociant aquest contracte.

Paral·lelament , insistim en proposar:
· La tarificació social per a l’any 2012 en tots els serveis públics (educatius, culturals, esportius, de lleure,…)
· La subvenció d’un 50% de l’IBI a les famílies amb tots els seus membres en situació d’atur.
· La subvenció íntegra de les plusvàlues per a aquelles famílies que tinguin la seva vivenda habitual en situació de desnonament, sempre en funció del nivell de renda i patrimoni.
· I que la taxa de residus s’apliqui com a màxim amb els imports actuals, es a dir de 56€ a cada família, no entre 60€ i 120€ com pretenia el govern.

Per últim, volem fer palès, una vegada més –i ja en són moltes- el nostre malestar amb les formes de funcionament d’aquest govern: ICV-EUiA vam presentar les nostres propostes per a les ordenances fiscals del 2012 fa més de dues setmanes. No obstant això, les darreres propostes per part del govern –tardanes i poc coherents amb els interessos ciutadans- no ens van arribar fins a poques hores abans de la celebració del Ple Municipal. Això impossibilita la fluïdesa en les negociacions, imprescindible amb un govern en minoria.

Grup Municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
Cerdanyola del Vallès, a 7 de novembre de 2011

dilluns, 9 de maig del 2011

Troba les diferències

Hi ha un conegut “passatemps” per a totes les edats, conegut com a “troba les diferències” (normalment, set o deu). Es tracta d’un senzill joc visual sobre dues imatges que, teòricament, haurien de ser iguals (o, com a mínim semblants) però que tenen sensibles diferències.
Us adjunto aquestes dues fotografies de les “paradetes” d’avui a la Plaça Abat Oliba; una d’ICV-EUiA (la primera) i l’altre de CiU (la segona).
















Crec que es un passatemps de “nivell senzill” trobar-hi alguna diferència substancial, no creieu?
Ens podem preguntar el perquè de tot plegat.
Pot ser perquè el candidat de CiU no genera bones vibracions i el d’ICV-EUiA sí? Podria ser...
Pot ser perquè el candidat de CiU ha anat prometent “de tot a tothom” i a l’hora de la veritat ha incomplert moltes d’aquestes promeses? Podria ser...
Pot ser perquè el candidat de CiU s’havia passat força temps dient “als socialistes ni aigua i els hi va acabar regalant l’alcaldia? També podria ser...
Pot ser perquè el procés d’elecció del cap de llista i de la candidatura ha estat notablement diferent entre i una altre formació? Podria ser...
Pot ser perquè un candidat de CiU que va en un lloc destacat de la seva llista va fer unes manifestacions clarament segregacionistes, cosa que no farà mai ICV-EUiA perquè respecta la pluralitat? Podria ser...
Pot ser perquè CiU ha aprovat (conjuntament amb el PSC) una pujada de l’IBI del 7,7% per aquest any i l’han amagada fins després de les eleccions, pensant que la ciutadania no se’n adonaria? Podria ser...

Com a mínim puc trobar sis “motius” que poden argumentar les diferències entre una i altre fotografies... segur que vosaltres en trobeu d’altres.

divendres, 25 de març del 2011

Plantejaments clarament diferents

Avui es celebra la "cimera" catalana encaminada, teòricament, a consensuar mesures per afrontar la crisi.
El punt de partida que planteja el president Mas es l'informe de CAREC (Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement), document que fa un plantejament que no facilita gaire el consens pel seu biaix conservador i "antisocial".
A tall d'exemple, defensa el copagament (encara que sigui d'un manera un pel ambigua), proposa un contracte únic encaminat a reduir els costos d'acomiadament, defensa l'energia nuclear sense fer cap proposta en energies renovables, insisteix en la política de "xecs" absolutament inequitativa, no aposta pel transport públic col·lectiu, ni menciona la possible "sortida" als estocs immobiliaris en mans d'entitats financeres.
ICV-EUiA vàrem fer arribar al president un decàleg de mesures encaminades a cercar aquest consens, posant l'èmfasi en la creació d'ocupació, la formació, la garantia de provisió de serveis públics suficients i de qualitat, incentivant aquells sectors productius amb capacitat real de crear ocupació de qualitat i l'impuls d'una veritable banca pública (mitjançant l'ICF) que permeti a pime´s i autònoms/es l'accés al crèdit que ara tenen gairebé vetat.
La Fundació Nous Horitzons celebra demà dissabte una jornada de debat molt interessant per cercar propostes de sortida de la crisi que aprofundeixin en l'equitat i la justícia social.
Us convido a participar-hi.
http://noushoritzons.cat/agenda/events/10056

Article publicat al Diari de Sabadell