dimarts, 11 de març del 2008

I ara què?

Dos dies després de les eleccions he de reconèixer que continuo "cabrejat"... de fet he esperat a dimarts a veure si em baixava el nivell de cabreig, però no...
Estic cabrejat perquè crec que es del tot injust el resultat electoral d'ICVEUiA...
Estic cabrejat perquè estic segur que la Núria hagués estat una gran diputada i no ho podrà demostrar...
Estic cabrejat perquè en Joan Herrera ha estat un grandíssim candidat i es mereixia un major suport ciutadà...
Estic cabrejat perquè l'escò que hem perdut segurament se l'endurà el PP tot i el crit al vot ùtil...
Però, sobretot estic cabrejat perquè una immensa majoria de persones han cedit a la por a l'hora de votar.

Ara tocaria felicitar el PSOE per la seva victòria, però m'esperaré a veure per quins pactes i quines polítiques opta. Si decideix tirar endavant polítiques d'esquerres, tindrà la meva felicitació. Si, pel contrari, prefereix una posició més còmoda i aplica polítiques d'àparador pròpies de la dreta (fins i tot amb la possibilitat de veure el Duran de ministre), aleshores no em vindrà de gust felicitar-lo.

Aviat ho sabrem...

6 comentaris:

Jesús Hernández ha dit...

És pot dir més alt però no més clar, comparteixo plenament el text del teu escrit. Tu com a candidat (són diverses les persones que m'han lloat la teva tasca i dedicació a "fer de candidat") i jo com a treballador d'ICV que ha viscut de dins la campanya, crec que compartim moltes sensacions.

El PSOE ha aconseguit canviar una diputada que haguès estat de ben segur una de les sorpreses més agradables, la Núria Buenaventura, per un senyor que com a candidat d'El Prat de Llobregat feia campanya sota el lema "Menos inmigración y más aparcamientos".

Esther ha dit...

reflexions després de llegir el teu text:
-vivim en una societat que simplifica el pensament polític i que cerca més benestar com a exigència de partida,i no cerca un món que reflecteixi un ideal
- es difícil mantenir diferents posicionaments en l´esquerra política , quan es pensa que la majoria de fites socials ja estan assolides
-a vegades el buscar el distanciament amb el grup més gran de manera equivocada provoca la fugida de vot en direcció contrària


salutacions Santi

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Necessitem un doble procés de canvi: canviar les relacions govern-partit i canviar les relacions direcció-partit. Materials urgents de cara a la nostra assemblea nacional de la tardor. Ara estem en crisi. No cal dissimular-ho. L’impacte “Baltasar” allunya ICV del seu entorn i desmotiva la militància. És un problema polític derivat d’un doble problema polític general (el tripartit no admet el factor diferenciat d’ICV ni nosaltres el marquem com caldria) i el partit no obté una centralitat de funcions i una metodologia de treball de lluita i de govern, de producció política, d’organització, etc…
Ho tenim magre, hem de fer un esforç, noves cares, nous misatges, modulació general del projecte…entre tots.
salut i visita el meu blog…en va ple del tema.

María José Cervantes ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jonatan Márquez Cervantes ha dit...

Una lecció democràtica, clar que si. Si els meus voten a un altre partit és xq han estat manipulats. Si un partit puja és xq la gent "cedeix" a la por (és molt "miedica" la gent). Si un partit guanya les eleccions el felicitaré nomès si fa coses que a mi m'agraden. Una gran lecció de democràcia.

En comptes d'afrondir en la democràcia i buscar "formules" i actituds mès democràtiques, ens dediquem a qüestionar el vot de la gent, a qüestionar el sistema democràtic vaja.

S'ha d'aprofundir, canvis en el sistema electoral, avançar cap a mètodes mes oberts (com les llistes obertes i desbloquejades) que no potenciïn la elitització i el sectarisme dels partits. Doble volta per escollir un alcalde, fer veritable la separació de poders... Actituts mès democràtiques: avançar els pactes o intencions (deixar clar que "faré tot el que sigui per ser alcalde, pactar amb el dimoni també", "faré a Montilla o a Mas president"...

gallo rojo ha dit...

Cuando empecé ha oír que se pedía el boicot a los Juegos Olímpicos, imaginé que se trataba de los Juegos Olímpicos que se van a celebrar en 2012 en Inglaterra y que era en protesta por su intervención en Irak y Afganistán. Pero me equivoqué. Inglaterra es merecedora de la llama olímpica y pertenece al “mundo libre”. Ahora el problema ya no es la lucha por la paz. La cuestión está en el respeto de los derechos humanos y la vara de medición sobre el grado de cumplimiento de estos derechos se la ha apropiado Occidente.