dijous, 27 de novembre del 2008
Repsol: l'Estat ha d'intervenir-hi com a qüestió estratègica
A les alçades de la crisi en què ens trobem, crec que cal exigir al govern Zapatero que es mulli en el cas Repsol. Alguns de nosaltres, en el seu moment vàrem criticar profundament la privatització de Repsol i moltes d'altres empreses de l'esfera INI. Ara, crec que ara toca dir clarament que hauria de ser l'Estat qui adquirís aquest paquet del 20% que ara pot anar a mans de Lukoil. El SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials) hauria d'adquirir aquest 20% amb l'objectiu d'excercir una posició de control sobre la empresa líder d'un sector tan estratègic com aquest. Si l'argument es "d'on treiem aquests diners", doncs la resposta es molt senzilla, de l'ampli recorregut que encara té el dèficit públic (si tenim diners per injectar al sector financer, també els podem tenir per prendre posicions en sectors estratègics).
dimarts, 11 de novembre del 2008
Cal cercar el consens
Els Ajuntaments, i el de Cerdanyola no es una excepció, es troben de ple en el procés d’aprovació de les ordenances fiscals pel 2009. Tradicionalment, aquesta es una decisió complicada, donat que incideix de manera directa en les butxaques de la ciutadania, però també en bona part dels recursos de què disposaran els Ajuntaments en el proper any, per afrontar els programes i serveis que ofereixen, així com per finançar, en part, les inversions que s’han plantejat, a nivell polític, com a prioritàries.
En el moment en què ens trobem i “con la que está cayendo” aquesta dificultat s’agreuja, doncs cal trobar el punt d’equilibri entre les necessitats de recursos de l’Ajuntament i no castigar en excés les economies familiars, força malmeses per la cruesa de la crisi.
En aquest escenari pren més protagonisme que mai la negociació política, que ha de partir del govern, però que ha de trobar en l’oposició dosis de responsabilitat, que demostrin la voluntat de tirar endavant la gestió municipal de les ciutats , malgrat les dificultats de la conjuntura.
Aquesta negociació arribarà a bon port si hi ha voluntat d’enteniment entre els diferents actors i, si es posa la responsabilitat política per davant dels interessos puntuals de partit que, tot i ser legítims, corresponen més a d’altres moments de la “batalla” política.
Crec especialment positiu que, en el cas de Cerdanyola, els diferents grups municipals del Consistori hagin triat aquest camí de negociació amb propostes beneficioses pel conjunt de la ciutat i així hagi quedat palès en el Ple municipal i en les declaracions posteriors dels seus respectius portaveus. De ben segur, la màxima beneficiària en serà la ciutat i les persones que hi viuen.
Aquest fet marca la pauta del que haurà de ser la negociació dels propers pressupostos municipals, on tots els grups polítics hauran de prioritzar el que es imprescindible i el que no, en el conjunt de l’activitat municipal, tasca especialment complexa i gens agradable, amb lo qual, les dosis de responsabilitat i la cintura a l’hora de negociar prendran el màxim protagonisme si es que es volen arribar a acords de consens, per afrontar els reptes que aquesta crisi planteja als Ajuntaments com a administració més propera a la ciutadania que son.
En el moment en què ens trobem i “con la que está cayendo” aquesta dificultat s’agreuja, doncs cal trobar el punt d’equilibri entre les necessitats de recursos de l’Ajuntament i no castigar en excés les economies familiars, força malmeses per la cruesa de la crisi.
En aquest escenari pren més protagonisme que mai la negociació política, que ha de partir del govern, però que ha de trobar en l’oposició dosis de responsabilitat, que demostrin la voluntat de tirar endavant la gestió municipal de les ciutats , malgrat les dificultats de la conjuntura.
Aquesta negociació arribarà a bon port si hi ha voluntat d’enteniment entre els diferents actors i, si es posa la responsabilitat política per davant dels interessos puntuals de partit que, tot i ser legítims, corresponen més a d’altres moments de la “batalla” política.
Crec especialment positiu que, en el cas de Cerdanyola, els diferents grups municipals del Consistori hagin triat aquest camí de negociació amb propostes beneficioses pel conjunt de la ciutat i així hagi quedat palès en el Ple municipal i en les declaracions posteriors dels seus respectius portaveus. De ben segur, la màxima beneficiària en serà la ciutat i les persones que hi viuen.
Aquest fet marca la pauta del que haurà de ser la negociació dels propers pressupostos municipals, on tots els grups polítics hauran de prioritzar el que es imprescindible i el que no, en el conjunt de l’activitat municipal, tasca especialment complexa i gens agradable, amb lo qual, les dosis de responsabilitat i la cintura a l’hora de negociar prendran el màxim protagonisme si es que es volen arribar a acords de consens, per afrontar els reptes que aquesta crisi planteja als Ajuntaments com a administració més propera a la ciutadania que son.
dijous, 9 d’octubre del 2008
Ara Lleida
En els darrers mesos, ha anat agafant força l'Associació d'amics i amigues de les Terres de Lleida a Cerdanyola, amb un parell d'activitats (primer una "llonganissada" al juny i després una cargolada el passat 27 de setembre) on, a més de poder degustar aquests típics menjars de la terra ferma, es va poder gaudir d'un ambient lúdic molt engrescador i, sobretot, de "bon rotllo" que bona falta ens fa a totes i tots plegats en aquests temps de crisi...
Us convido a què visiteu el blog de les terres de Lleida a Cerdanyola (http://terresdelleida.blogspot.com/) i que participeu en les properes activitats... ens ho passarem molt bé!
dijous, 18 de setembre del 2008
Un respecte pels Ajuntaments, senyor Solbes
Des de fa molt de temps, ens han "venut" la idea que el senyor Solbes es la persona més adequada per assumir la difícil tasca de gestionar les finances de l'Estat espanyol. No dubto de la seva preparació ni de les seves "bones" intencions ("se le presupone" com es diu en aquests casos), però del que sí dubto es de la seva idea del què són els Ajuntaments i del paper clau que juguen en la nostra societat, no tan sols pel fet de ser l'Administració més propera a la ciutadania si no, sobretot, per què en els darrers anys han "assumit" serveis que esdeven bàsics per a les persones, dels quals no en tenen ni la competència, ni molt menys els recursos necessaris per tirar-los endavant, tot plegat per la deixadessa de l'administració competent (Estat o Generalitat).
Encara que només sigui per això (que no es poc motiu), el senyor Solbes hauria de tenir una mica més de respecte per aquesta que ha estat l'administració més mal tractada en els darrers anys i, per tant, no es de rebut que plantegi un retallada en la transferència de recursos de l'Estat, amb l'únic objectiu de què, en una negociació posterior, com a molt, plantejar un escenari intermig de congelació. No senyor Solbes, no, ja sabem totes i tots que ens hem "d'apretar el cinturó" en temps de crisi, però cal establir en quins temes prioritaris no toca la retallada, per què primer hem d'anar a cobrir les necessitats d'aquells col·lectius menys afavorits i, d'això els Ajuntaments en saben més que ningú...
Encara que només sigui per això (que no es poc motiu), el senyor Solbes hauria de tenir una mica més de respecte per aquesta que ha estat l'administració més mal tractada en els darrers anys i, per tant, no es de rebut que plantegi un retallada en la transferència de recursos de l'Estat, amb l'únic objectiu de què, en una negociació posterior, com a molt, plantejar un escenari intermig de congelació. No senyor Solbes, no, ja sabem totes i tots que ens hem "d'apretar el cinturó" en temps de crisi, però cal establir en quins temes prioritaris no toca la retallada, per què primer hem d'anar a cobrir les necessitats d'aquells col·lectius menys afavorits i, d'això els Ajuntaments en saben més que ningú...
dilluns, 21 de juliol del 2008
La "centralitat" no és d'esquerres
Veient l'objectiu principal del Congrés del PSC proclamat als quatre vents, aquest passat cap de setmana, de "conquerir" la centralitat de la política a Catalunya, queda prou evident, d'una vegada per totes de què la majoria de la gent que lidera aquest partit ja no té com a màxima prioritat fer polítiques d'esquerres, les que fins fa poc temps defensàven els seus dirigents que "havien tirat del carro socialista" en les èpoques més difícils d'oposició al "pujolisme"...
I també queda prou clar que, per la "branca catalana del PSOE" és més important tenir una bóna relació amb el president Zapatero i la resta de capitans estatals, que defensar els legítims interessos de Catalunya... pobret Castells, realment es creu aquesta afirmació que va fer 24 hores abans de començar el Congrés, tot dient que "pels socialistes catalans, sempre estarà Catalunya per davant del interessos estatals del partit...".
Sens dubte la defensa del què, amb tota legitimitat es reclama des de Catalunya, en la negociació d'un nou Model de Finançament més just per tal de tenir els recursos suficients per a desenvolupar polítiques socials ambicioses (com correspon a forçes polítiques d'esquerres) ha quedat restringida a d'altres formacions veritablement progressistes i d'esquerres, especialment ICV-EUiA.
Per cert, malament va el PSC si el seu responsable de formació es l'inefable Sala... amb formadors així qüasi es millor quedar-se en la "ignorància"...
I també queda prou clar que, per la "branca catalana del PSOE" és més important tenir una bóna relació amb el president Zapatero i la resta de capitans estatals, que defensar els legítims interessos de Catalunya... pobret Castells, realment es creu aquesta afirmació que va fer 24 hores abans de començar el Congrés, tot dient que "pels socialistes catalans, sempre estarà Catalunya per davant del interessos estatals del partit...".
Sens dubte la defensa del què, amb tota legitimitat es reclama des de Catalunya, en la negociació d'un nou Model de Finançament més just per tal de tenir els recursos suficients per a desenvolupar polítiques socials ambicioses (com correspon a forçes polítiques d'esquerres) ha quedat restringida a d'altres formacions veritablement progressistes i d'esquerres, especialment ICV-EUiA.
Per cert, malament va el PSC si el seu responsable de formació es l'inefable Sala... amb formadors així qüasi es millor quedar-se en la "ignorància"...
dilluns, 14 de juliol del 2008
Ara es l'hora dels Ajuntaments
L’actual situació financera dels ajuntaments continua instal·lada en un dèficit crònic, que relega a l’administració local al paper de parent pobre del conjunt de les administracions públiques. L'increment de recursos gestionats pel sector públic no s'ha repartit coherentment entre els tres nivells administratius. Mentre el nivell central i l'autonòmic han guanyat pes econòmic, el local s’ha congelat.
Però està clar que el desenvolupament de l’activitat municipal exigeix un sistema de finançament satisfactori i suficient que permeti la prestació de serveis als ciutadans i ciutadanes, tot donant compliment als principis d’autonomia local i suficiència financera per a generar dinàmiques d’equilibri social i mediambiental.
Cal tenir en compte què fan realment els municipis, és a dir, quins serveis són els que realment acaben prestant i, en aquest sentit, cal recordar que la despesa local a Espanya suposa tan sols un 13% del total de la despesa pública estatal, un percentatge molt reduït comparat amb el que es dóna en països federals on també hi ha tres nivells de govern, i no massa diferent de l’existent a l’Estat espanyol a principis dels anys 80 que era, aproximadament, d’un 11%. Per tant, si bé la despesa per habitant dels nostres municipis ha augmentat considerablement (era de 189 € per càpita l’any 1981 i de 824 € per càpita l’any 2002 i s’acosta als 1.000€/h en les dades encara provisionals del 2006), la presència del sector públic local en relació al conjunt de l’Estat, quasi no s’ha modificat. El procés de descentralització a Espanya s’ha donat en una sola direcció: del govern central als governs autonòmics.
La despesa municipal és, fonamentalment, corrent (el 67%) però cal no menysprear la despesa en inversió realitzada pels municipis ja que suposa un elevat percentatge en relació a la despesa total (el 27%) si el comparem amb el que es dóna en els altres nivells de govern. Els municipis són, doncs, importants agents inversors. L’exercici de les seves competències comporta una important activitat inversora.
Tanmateix, una part important de la despesa realitzada pels municipis es destina a la prestació de serveis no obligatoris. Alguns estudis situen aquesta despesa al voltant d’un 30% del total. Així és, els ajuntaments, l’administració més propera als ciutadans està atenent una sèrie de demandes sobre les quals no hi tenen una obligació legal de satisfer-les. Es tracta sobretot de la prestació de serveis vinculats a l’educació, la cultura, la seguretat, la protecció civil i la promoció social. Quan un municipi s’implica en la prestació de, per exemple, escoles bressol, residències per a la gent gran, escoles d’adults, o escoles de música, ho està fent “voluntàriament” i fent-ho, estan demostrant una voluntat d’exercir un paper protagonista en el desenvolupament de les tasques atribuïdes al sector públic. Girar l’esquena o ajornar la solució dels problemes diaris de la gent, es fa més difícil a nivell local que qualsevol altre nivell de govern.
En ple ajust del sector immobiliari, sobre el qual ha descansat una part important dels ingressos municipals (malauradament, ja que això ha donat lloc en molts municipis a un urbanisme depredador i sense cap patró de “model de ciutat”), la revisió del finançament local es fa més imprescindible i urgent.
Finalment, cal dir que els municipis han multiplicat per sis, fins els 6.324M€ el seu deute en els set darrers anys (2001-2007), segons el darrer document publicat per la Fundació de Caixes d’Estalvi (FUNCAS) sobre els ens locals.
Tot plegat avala la legitimitat dels representants de l’Administració Local de defensar una revisió a fons del sistema de finançament amb una clara tendència a l’alça dels recursos que ha de garantir les necessitats reals dels Ajuntaments, ja sigui pel “boom demogràfic”, com pel traspàs o assumpció de noves competències, com per l’increment notable de la despesa social que tot plegat ha generat.
Des de la coalició ICV-EUIA-EPM propugnem que aquesta reforma del model de finançament local hauria de passar, fonamentalment, per:
- Tenir en compte el marc competencial i per tant, les necessitats reals de despesa dels nostres municipis. L’aplicació del nou Estatut ajudarà a identificar millor el nucli competencial propi dels municipis.
- Respectar i ampliar l’autonomia financera dels municipis, - tal com passa amb el govern de la Generalitat -, és a dir, la capacitat de prendre decisions sobre el volum global dels seus recursos, sobre com els obtenen i sobre com i amb què els gasten.
- Tenir en compte que els ajuntaments estan assumint la prestació de serveis molt vinculats a les persones i no només a la propietat immoble. Això farà replantejar l’actual paper de l’IBI com a principal figura impositiva dels municipis i obrirà la possibilitat de que participin d’una cistella més àmplia de tributs. Des d’ ICV-EUIA-EPM, proposem elevar la participació dels ens locals en els tributs de l’Estat, garantint la cessió d’un significatiu percentatge de l’IRPF i l’IVA cap els Ajuntaments.
- El compliment d’un principi d’igualtat de recursos entre els governs municipals. Això passa per replantejar-se el funcionament de l’actual subvenció incondicionada que reben de l’Estat (la Participació en els Ingressos de l’Estat). Pels municipis petits, qualsevol proposta ha de passar per un augment de les transferències corrents, ampliant el Fons de Cooperació Local ja existent tal i com planteja L’Estatut que, donat el seu caràcter incondicionat, contribuirà al compliment d’aquest principi d’igualtat.
- Tenir en compte que els municipis realitzen una important activitat inversora, el finançament de la qual justifica en molts casos, l’endeutament. Els municipis estan essent les principals víctimes de la Llei d’Estabilitat Pressupostària. Cal una reforma en profunditat d’aquesta Llei de manera que el compliment de l’estabilitat pressupostària sigui contemplat de manera dinàmica, dins d’un cicle econòmic (que es podria establir en sis anys) sense exclusió de cap municipi, alhora que defensem l’augment del dèficit permès, per al finançament d’inversions que milloren la capacitat productiva atès el dèficit d’estoc de capital públic de l’economia espanyola respecte d’altres economies de la Unió Europea.
- Tanmateix, cal fer un avenç important cap a la inclusió de la Fiscalitat ambiental i afrontar, d’una vegada per totes, de manera decidida i valenta, la substitució de l’actual IAE (totalment desfasat, inadequat i “gairebé marginal”) per una “nova figura tributària que gravi l’Activitat Empresarial”.
Cal però, treballar a fons per tal d’optimitzar al màxim tots els recursos disponibles, en base a criteris d’eficiència i eficàcia. De poc ens servirà incrementar els recursos si no se’n fa una utilització òptima dels mateixos. La ciutadania ha de tenir la percepció que es fa una utilització eficient dels recursos municipals.
Finalment, cal dir que l’aprovació d’un Nou Model de Finançament, tanmateix podria servir per que l’Estat exigís iniciar un “anivellament de la càrrega fiscal entre municipis” donat que la manca de suficiència financera actual ha produït l’efecte (col·lateral o “volgut”) d’un veritable “dumping fiscal” entre municipis teòricament similars.
Però està clar que el desenvolupament de l’activitat municipal exigeix un sistema de finançament satisfactori i suficient que permeti la prestació de serveis als ciutadans i ciutadanes, tot donant compliment als principis d’autonomia local i suficiència financera per a generar dinàmiques d’equilibri social i mediambiental.
Cal tenir en compte què fan realment els municipis, és a dir, quins serveis són els que realment acaben prestant i, en aquest sentit, cal recordar que la despesa local a Espanya suposa tan sols un 13% del total de la despesa pública estatal, un percentatge molt reduït comparat amb el que es dóna en països federals on també hi ha tres nivells de govern, i no massa diferent de l’existent a l’Estat espanyol a principis dels anys 80 que era, aproximadament, d’un 11%. Per tant, si bé la despesa per habitant dels nostres municipis ha augmentat considerablement (era de 189 € per càpita l’any 1981 i de 824 € per càpita l’any 2002 i s’acosta als 1.000€/h en les dades encara provisionals del 2006), la presència del sector públic local en relació al conjunt de l’Estat, quasi no s’ha modificat. El procés de descentralització a Espanya s’ha donat en una sola direcció: del govern central als governs autonòmics.
La despesa municipal és, fonamentalment, corrent (el 67%) però cal no menysprear la despesa en inversió realitzada pels municipis ja que suposa un elevat percentatge en relació a la despesa total (el 27%) si el comparem amb el que es dóna en els altres nivells de govern. Els municipis són, doncs, importants agents inversors. L’exercici de les seves competències comporta una important activitat inversora.
Tanmateix, una part important de la despesa realitzada pels municipis es destina a la prestació de serveis no obligatoris. Alguns estudis situen aquesta despesa al voltant d’un 30% del total. Així és, els ajuntaments, l’administració més propera als ciutadans està atenent una sèrie de demandes sobre les quals no hi tenen una obligació legal de satisfer-les. Es tracta sobretot de la prestació de serveis vinculats a l’educació, la cultura, la seguretat, la protecció civil i la promoció social. Quan un municipi s’implica en la prestació de, per exemple, escoles bressol, residències per a la gent gran, escoles d’adults, o escoles de música, ho està fent “voluntàriament” i fent-ho, estan demostrant una voluntat d’exercir un paper protagonista en el desenvolupament de les tasques atribuïdes al sector públic. Girar l’esquena o ajornar la solució dels problemes diaris de la gent, es fa més difícil a nivell local que qualsevol altre nivell de govern.
En ple ajust del sector immobiliari, sobre el qual ha descansat una part important dels ingressos municipals (malauradament, ja que això ha donat lloc en molts municipis a un urbanisme depredador i sense cap patró de “model de ciutat”), la revisió del finançament local es fa més imprescindible i urgent.
Finalment, cal dir que els municipis han multiplicat per sis, fins els 6.324M€ el seu deute en els set darrers anys (2001-2007), segons el darrer document publicat per la Fundació de Caixes d’Estalvi (FUNCAS) sobre els ens locals.
Tot plegat avala la legitimitat dels representants de l’Administració Local de defensar una revisió a fons del sistema de finançament amb una clara tendència a l’alça dels recursos que ha de garantir les necessitats reals dels Ajuntaments, ja sigui pel “boom demogràfic”, com pel traspàs o assumpció de noves competències, com per l’increment notable de la despesa social que tot plegat ha generat.
Des de la coalició ICV-EUIA-EPM propugnem que aquesta reforma del model de finançament local hauria de passar, fonamentalment, per:
- Tenir en compte el marc competencial i per tant, les necessitats reals de despesa dels nostres municipis. L’aplicació del nou Estatut ajudarà a identificar millor el nucli competencial propi dels municipis.
- Respectar i ampliar l’autonomia financera dels municipis, - tal com passa amb el govern de la Generalitat -, és a dir, la capacitat de prendre decisions sobre el volum global dels seus recursos, sobre com els obtenen i sobre com i amb què els gasten.
- Tenir en compte que els ajuntaments estan assumint la prestació de serveis molt vinculats a les persones i no només a la propietat immoble. Això farà replantejar l’actual paper de l’IBI com a principal figura impositiva dels municipis i obrirà la possibilitat de que participin d’una cistella més àmplia de tributs. Des d’ ICV-EUIA-EPM, proposem elevar la participació dels ens locals en els tributs de l’Estat, garantint la cessió d’un significatiu percentatge de l’IRPF i l’IVA cap els Ajuntaments.
- El compliment d’un principi d’igualtat de recursos entre els governs municipals. Això passa per replantejar-se el funcionament de l’actual subvenció incondicionada que reben de l’Estat (la Participació en els Ingressos de l’Estat). Pels municipis petits, qualsevol proposta ha de passar per un augment de les transferències corrents, ampliant el Fons de Cooperació Local ja existent tal i com planteja L’Estatut que, donat el seu caràcter incondicionat, contribuirà al compliment d’aquest principi d’igualtat.
- Tenir en compte que els municipis realitzen una important activitat inversora, el finançament de la qual justifica en molts casos, l’endeutament. Els municipis estan essent les principals víctimes de la Llei d’Estabilitat Pressupostària. Cal una reforma en profunditat d’aquesta Llei de manera que el compliment de l’estabilitat pressupostària sigui contemplat de manera dinàmica, dins d’un cicle econòmic (que es podria establir en sis anys) sense exclusió de cap municipi, alhora que defensem l’augment del dèficit permès, per al finançament d’inversions que milloren la capacitat productiva atès el dèficit d’estoc de capital públic de l’economia espanyola respecte d’altres economies de la Unió Europea.
- Tanmateix, cal fer un avenç important cap a la inclusió de la Fiscalitat ambiental i afrontar, d’una vegada per totes, de manera decidida i valenta, la substitució de l’actual IAE (totalment desfasat, inadequat i “gairebé marginal”) per una “nova figura tributària que gravi l’Activitat Empresarial”.
Cal però, treballar a fons per tal d’optimitzar al màxim tots els recursos disponibles, en base a criteris d’eficiència i eficàcia. De poc ens servirà incrementar els recursos si no se’n fa una utilització òptima dels mateixos. La ciutadania ha de tenir la percepció que es fa una utilització eficient dels recursos municipals.
Finalment, cal dir que l’aprovació d’un Nou Model de Finançament, tanmateix podria servir per que l’Estat exigís iniciar un “anivellament de la càrrega fiscal entre municipis” donat que la manca de suficiència financera actual ha produït l’efecte (col·lateral o “volgut”) d’un veritable “dumping fiscal” entre municipis teòricament similars.
dimarts, 3 de juny del 2008
Respecte per davant de tot
Em mereixen total respecte tots els moviments i expressions que en les darreres setmanes s’han produït en la nostra ciutat respecte de la problemàtica de l’educació de 0 a 3 anys però crec que, en alguns casos, s’ha ultrapassat el límit del que, en la meva modesta opinió, es pot afirmar, especialment respecte de terceres persones.
En aquest sentit, crec que no es pot afirmar, per qui defensa el model de l’escola que està a punt de tancar, que aquesta es l’única que garanteix un model de qualitat de 0 a 3 anys, doncs es prou clar que a la nostra ciutat hi ha diversos centres que, tanmateix, garanteixen com a mínim la mateixa qualitat i moltes mares i pares de Cerdanyola ho hem pogut comprovar. Algunes representants d’aquestes llars d’infants van intervenir en el Ple municipal defensant el seu projecte, crec jo amb una elegància a imitar per tothom, donat que en tot moment varen defugir d’atacs a d’altres per defensar la seva raó.
Tampoc crec que sigui de rebut que s’utilitzin expressions “soviètiques” que, de la manera que s’afirmen, representen un menyspreu cap a la tasca professional que fan dones i homes que treballen en diferents serveis de l’administració pública.
Al meu parer, a Cerdanyola hi ha un molt bon nivell en els centres d’ensenyament, tan públics com privats, però crec que cal apostar decididament perquè a la nostra ciutat es consolidi un sistema públic d’educació de 0 a 3 anys (que convisqui amb total naturalitat amb el privat) que pot garantir una molt alta qualitat, doncs ja tenim dos exemples de que això pot ser així: l’Escola Municipal la Sínia i l’Escola Municipal de Música Aulos.
En aquest sentit, crec que no es pot afirmar, per qui defensa el model de l’escola que està a punt de tancar, que aquesta es l’única que garanteix un model de qualitat de 0 a 3 anys, doncs es prou clar que a la nostra ciutat hi ha diversos centres que, tanmateix, garanteixen com a mínim la mateixa qualitat i moltes mares i pares de Cerdanyola ho hem pogut comprovar. Algunes representants d’aquestes llars d’infants van intervenir en el Ple municipal defensant el seu projecte, crec jo amb una elegància a imitar per tothom, donat que en tot moment varen defugir d’atacs a d’altres per defensar la seva raó.
Tampoc crec que sigui de rebut que s’utilitzin expressions “soviètiques” que, de la manera que s’afirmen, representen un menyspreu cap a la tasca professional que fan dones i homes que treballen en diferents serveis de l’administració pública.
Al meu parer, a Cerdanyola hi ha un molt bon nivell en els centres d’ensenyament, tan públics com privats, però crec que cal apostar decididament perquè a la nostra ciutat es consolidi un sistema públic d’educació de 0 a 3 anys (que convisqui amb total naturalitat amb el privat) que pot garantir una molt alta qualitat, doncs ja tenim dos exemples de que això pot ser així: l’Escola Municipal la Sínia i l’Escola Municipal de Música Aulos.
dijous, 1 de maig del 2008
Una d'esports
En els últims temps estem veient com mentre que, per una banda, tenim diversos esportistes que són veritables models a seguir, n'hi ha d'altres que més val ignorar-los.
Un veritable exemple a seguir es el del "noi de Sant Boi", en Pau Gasol, un dels millors esportistes catalans de tota la història, no ja per la seva qualitat esportiva si no, sobretot, per la seva extremada senzillesa humana que serveix de immillorable model per a tota la joventut que estima l'esport i vol que sigui part important de la seva vida.
Un altre exemple el trobem en el manacorí Rafa Nadal, un esportista d'èlit però amb una qualitat humana encara superior.
I què dir-ne de la Gemma Mengual, amb tota seguretat la millor esportista de tota la història de l'esport català... i una grandíssima persona.
En aquest sentit, trobo que el que li està passant aquest any al Fernando Alonso, li anirà molt bé a ell i a tots/es els/les seus/ves fans, com a cura d'humilitat davant d'aquesta prepotència malcarada que havia desbordat aquests darrers anys. De ben segur que, en el futur, es tornarà més humà... de fet ja el vàrem poder veure esgrimint unes tímides llàgrimes a Montmeló quan el seu cotxe va dir prou.
Aquest es el tipus d'esportistes que volem i necessitem com a referència per a totes i tots... a Cerdanyola en tenim diversos exemples i, a la darrera Nit de l'Esport, en Sergi Fernàndez ens ho va demostrar clarament...
Com veieu, estic acabant el meu escrit i, en cap moment, he parlat del Bar... només un desig: espero que tota la gent d'aquest "més que un club" n'aprengui de tots els que acabo de mencionar...
Un veritable exemple a seguir es el del "noi de Sant Boi", en Pau Gasol, un dels millors esportistes catalans de tota la història, no ja per la seva qualitat esportiva si no, sobretot, per la seva extremada senzillesa humana que serveix de immillorable model per a tota la joventut que estima l'esport i vol que sigui part important de la seva vida.
Un altre exemple el trobem en el manacorí Rafa Nadal, un esportista d'èlit però amb una qualitat humana encara superior.
I què dir-ne de la Gemma Mengual, amb tota seguretat la millor esportista de tota la història de l'esport català... i una grandíssima persona.
En aquest sentit, trobo que el que li està passant aquest any al Fernando Alonso, li anirà molt bé a ell i a tots/es els/les seus/ves fans, com a cura d'humilitat davant d'aquesta prepotència malcarada que havia desbordat aquests darrers anys. De ben segur que, en el futur, es tornarà més humà... de fet ja el vàrem poder veure esgrimint unes tímides llàgrimes a Montmeló quan el seu cotxe va dir prou.
Aquest es el tipus d'esportistes que volem i necessitem com a referència per a totes i tots... a Cerdanyola en tenim diversos exemples i, a la darrera Nit de l'Esport, en Sergi Fernàndez ens ho va demostrar clarament...
Com veieu, estic acabant el meu escrit i, en cap moment, he parlat del Bar... només un desig: espero que tota la gent d'aquest "més que un club" n'aprengui de tots els que acabo de mencionar...
divendres, 18 d’abril del 2008
Tal com raja
Veritablement tot el que ha passat aquests darrers dies en el "tema de l'aigua" sembla força surrealista. Però la realitat es que ens trobem en una situació d'extrema excepcionalitat i, per tant, el que més importa es trobar solucions pragmàtiques a la possibilitat de tenir restriccions en un breu període de temps, alhora que es continua en el treball diari de la planificació per tal de que, a partir de l'any 2009, el risc d'arribar a una situació tan extrema com l'actual estigui minimitzat al màxim.
Estic totalment d'acord amb les manifestacions del Catedràtic Arrojo quan diu que la política a mig i llarg termini de l'ACA i del conjunt de l'Administració Catalana ha estat l'adequada, però això no treu que la imatge donada a la ciutadania per les "picabaralles" entre el Govern de la Generalitat i el de l'Estat i les desautoritzacions d'aquest envers aquell, no aporten solucions i, en canvi, incrementen el descrèdit de la política i dels polítics envers la ciutadania.
Per cert, company Cesc, en aquests casos es molt millor "pecar" d'excés d'humilitat que no d'una certa prepotència.
Estic totalment d'acord amb les manifestacions del Catedràtic Arrojo quan diu que la política a mig i llarg termini de l'ACA i del conjunt de l'Administració Catalana ha estat l'adequada, però això no treu que la imatge donada a la ciutadania per les "picabaralles" entre el Govern de la Generalitat i el de l'Estat i les desautoritzacions d'aquest envers aquell, no aporten solucions i, en canvi, incrementen el descrèdit de la política i dels polítics envers la ciutadania.
Per cert, company Cesc, en aquests casos es molt millor "pecar" d'excés d'humilitat que no d'una certa prepotència.
dimarts, 11 de març del 2008
I ara què?
Dos dies després de les eleccions he de reconèixer que continuo "cabrejat"... de fet he esperat a dimarts a veure si em baixava el nivell de cabreig, però no...
Estic cabrejat perquè crec que es del tot injust el resultat electoral d'ICVEUiA...
Estic cabrejat perquè estic segur que la Núria hagués estat una gran diputada i no ho podrà demostrar...
Estic cabrejat perquè en Joan Herrera ha estat un grandíssim candidat i es mereixia un major suport ciutadà...
Estic cabrejat perquè l'escò que hem perdut segurament se l'endurà el PP tot i el crit al vot ùtil...
Però, sobretot estic cabrejat perquè una immensa majoria de persones han cedit a la por a l'hora de votar.
Ara tocaria felicitar el PSOE per la seva victòria, però m'esperaré a veure per quins pactes i quines polítiques opta. Si decideix tirar endavant polítiques d'esquerres, tindrà la meva felicitació. Si, pel contrari, prefereix una posició més còmoda i aplica polítiques d'àparador pròpies de la dreta (fins i tot amb la possibilitat de veure el Duran de ministre), aleshores no em vindrà de gust felicitar-lo.
Aviat ho sabrem...
Estic cabrejat perquè crec que es del tot injust el resultat electoral d'ICVEUiA...
Estic cabrejat perquè estic segur que la Núria hagués estat una gran diputada i no ho podrà demostrar...
Estic cabrejat perquè en Joan Herrera ha estat un grandíssim candidat i es mereixia un major suport ciutadà...
Estic cabrejat perquè l'escò que hem perdut segurament se l'endurà el PP tot i el crit al vot ùtil...
Però, sobretot estic cabrejat perquè una immensa majoria de persones han cedit a la por a l'hora de votar.
Ara tocaria felicitar el PSOE per la seva victòria, però m'esperaré a veure per quins pactes i quines polítiques opta. Si decideix tirar endavant polítiques d'esquerres, tindrà la meva felicitació. Si, pel contrari, prefereix una posició més còmoda i aplica polítiques d'àparador pròpies de la dreta (fins i tot amb la possibilitat de veure el Duran de ministre), aleshores no em vindrà de gust felicitar-lo.
Aviat ho sabrem...
dijous, 6 de març del 2008
Drets si, xecs no
A l’hora de fer balanç de la darrera legislatura al Govern de l’Estat, em queda un sabor agredolç. Dolç, per les Lleis que el PSOE ha pactat amb l’esquerra, amb IU-ICV i que han servit per avançar cap a la plena autonomia de les persones, la igualtat de gènere o la recuperació de la memòria històrica. Agre perquè, mentrestant, s’acordaven amb la dreta una Reforma Fiscal que baixava els impostos als que tenen més recursos o les Lleis del sector elèctric i del mercat hipotecari que consolidava els privilegis dels poderosos.
No podem permetre, des d’una perspectiva d’esquerres, un nou mandat en el que es pactin amb les esquerres les polítiques socials i, amb la dreta, les polítiques econòmiques. No acceptem el mercadeig de “xecs” del PSOE, primer amb el “xec nadó” de 2.500€ i ara amb els famosos 400€ que afectaria a tothom per igual, fins i tot aquells que, com el Sr. Pizarro, han arribat a cobrar més de 5.000 vegades el salari mínim interprofesional. Penseu que, amb els 5.400 milions d’€ anuals que li costaria aquesta mesura a les arques de l’Estat, es podrien fer 250.000 places públiques de residències per a gent gran o 500.000 d’escola bressol o duplicar les pensions no contributives i arribar al mínim de 1.000€ en les contributives, en definitiva, treballar pels que més ho necessiten.
La gent d’ICVEUiA volem una legislatura de polítiques de drets, defugint de les rebaixes fiscals que comprometen la capacitat de l’Estat d’avançar en el benestar de les persones. Només una forta representació nostre al Congrés garanteix que el PSOE faci polítiques d’esquerres els propers 4 anys.
No podem permetre, des d’una perspectiva d’esquerres, un nou mandat en el que es pactin amb les esquerres les polítiques socials i, amb la dreta, les polítiques econòmiques. No acceptem el mercadeig de “xecs” del PSOE, primer amb el “xec nadó” de 2.500€ i ara amb els famosos 400€ que afectaria a tothom per igual, fins i tot aquells que, com el Sr. Pizarro, han arribat a cobrar més de 5.000 vegades el salari mínim interprofesional. Penseu que, amb els 5.400 milions d’€ anuals que li costaria aquesta mesura a les arques de l’Estat, es podrien fer 250.000 places públiques de residències per a gent gran o 500.000 d’escola bressol o duplicar les pensions no contributives i arribar al mínim de 1.000€ en les contributives, en definitiva, treballar pels que més ho necessiten.
La gent d’ICVEUiA volem una legislatura de polítiques de drets, defugint de les rebaixes fiscals que comprometen la capacitat de l’Estat d’avançar en el benestar de les persones. Només una forta representació nostre al Congrés garanteix que el PSOE faci polítiques d’esquerres els propers 4 anys.
diumenge, 2 de març del 2008
Una gran oportunitat per a Cerdanyola
La propera creació d'una Empresa Urbanística es, al meu parer, una oportunitat per al municipi de Cerdanyola de fer una política valenta i ambiciosa d'habitatge públic, en especial de lloguer. Crec que aquest fet hauria de gaudir del consens de totes les forces polítiques, sent com és aquesta una de les principals preocupacions i necessitats de la ciutadania i, en especial de les i els joves i la gent amb menys recursos.
Des d'ICV defensem la creació d'aquest nou instrument que marcarà un punt d'inflexió en la gestió del patrimoni de l'Ajuntament i així ho hem manifestat en roda de premsa.
http://www.cerdanyola.info/noticies/noticia13555.html
Des d'ICV defensem la creació d'aquest nou instrument que marcarà un punt d'inflexió en la gestió del patrimoni de l'Ajuntament i així ho hem manifestat en roda de premsa.
http://www.cerdanyola.info/noticies/noticia13555.html
dimarts, 26 de febrer del 2008
idees justes, lògiques i valentes
Aqui podeu consultar les 30 propostes programàtiques d'ICV-EUiA. Són propostes justes, lògiques, valentes i, el que és més important, possibles.
http://idees2008.blogspot.com/2008/01/les-30-propostes-prioritries-dicv-euia.html
http://idees2008.blogspot.com/2008/01/les-30-propostes-prioritries-dicv-euia.html
dilluns, 25 de febrer del 2008
Missatge de salutació
Salut a tothom!
Em llenço a l’aventura dels blocs, posant en marxa aquest que, a partir d’ara, serà un espai obert a dones i homes que hi vulguin participar i compartir amb mi reflexions i sensacions de diferents àmbits i apostin per un debat obert, participatiu i respectuós amb els ideals i, sobretot, les persones.
Com dic, espero compartir amb totes i tots vosaltres una part del nostre temps per tal d’aprendre coses noves i parlar-ne una mica de “tot plegat”.
Santi Cayuela
Em llenço a l’aventura dels blocs, posant en marxa aquest que, a partir d’ara, serà un espai obert a dones i homes que hi vulguin participar i compartir amb mi reflexions i sensacions de diferents àmbits i apostin per un debat obert, participatiu i respectuós amb els ideals i, sobretot, les persones.
Com dic, espero compartir amb totes i tots vosaltres una part del nostre temps per tal d’aprendre coses noves i parlar-ne una mica de “tot plegat”.
Santi Cayuela
Subscriure's a:
Missatges (Atom)